Giró reclama un repartiment “just” dels fons europeus
Denuncia el centralisme i “l’efecte pervers” de la “hipercapitalitat” de Madrid
Evita pronunciar-se sobre una eventual candidatura a presidir la Generalitat
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va tornar a reclamar ahir públicament un repartiment “just” dels fons europeus que atorgui a Catalunya el volum d’ajuts que li corresponen pel seu pes econòmic i social, i va denunciar que, dels fons assignats a l’Estat el 2021, només n’ha arribat un 7,8%, és a dir, 1.900 milions d’un total de 24.200 milions. En la seva intervenció en la reunió del Cercle d’Economia, Giró va criticar l’Estat, perquè “no ha volgut fer seu un principi bàsic de l’economia política, el de subsidiarietat”, abans d’afegir-hi que un programa de la magnitud dels fons europeus es fa difícil d’implementar de manera centralitzada, ja que a més “hi ha el risc d’una espiral de burocràcia”.
“No és una reivindicació sobiranista –va voler puntualitzar–, sinó política i d’eficiència; si no volem que es malbarati aquesta oportunitat, el govern estatal ha de confiar en Catalunya”.
El conseller en va repartir de fredes i de calentes a la reunió del Cercle. Si bé es va declarar coincident amb els representants de l’entitat “en el diagnòstic sobre la situació fiscal de Catalunya” i “en l’efecte pervers de la hipercapitalitat de Madrid”, el conseller va expressar “molta menys confiança” pel que fa a un canvi d’aquesta “situació injusta”. “Després de dècades i dècades de xocar amb un mur de pedra –va lamentar– no s’hi ha obert cap escletxa”.
Per Giró, “un finançament insuficient i un centralisme ineficaç fan la política econòmica molt difícil”, especialment en aquesta conjuntura, per la qual cosa va remarcar: “ Ni vostès ni jo renunciarem a fer obra de país per tal que Catalunya sigui capdavantera a Europa, econòmicament avançada i socialment justa”.
Res sobre la presidència
En el torn de preguntes, en el qual, per cert, Giró, molt hàbilment, va esquivar la de si voldria ser candidat a presidir la Generalitat, el conseller va defensar l’impost del patrimoni, sovint qüestionat per la competència fiscal que hi fa Madrid. Va admetre que l’impost és “una anomalia” a Europa, però va recordar que a l’Estat espanyol nomé Madrid el té bonificat al 100%. “L’excepció no és Catalunya, sinó Madrid.” Giró va assenyalar que a Europa, tot i no comptar amb aquest tribut, hi figuren altres taxes aquí inexistents per als actius financers i sobre els béns immobles, i va recordar que si bé la pressió fiscal a Catalunya és del 35,9%, a Europa és del 40%.
Ucraïna i la inflació alenteixen la represa
L’economia catalana va alentir la seva recuperació en el primer trimestre d’enguany, amb un creixement del PIB gairebé pla, d’un 0,1%, en termes intertrimestrals. No obstant això, si es compara amb el mateix període de l’any passat, el PIB ha crescut un 6,4% entre els mesos de gener i març. Segons la nota de conjuntura econòmica del Departament d’Economia corresponent a l’abril, segons estimacions de l’Idescat, “els serveis es consoliden com el principal sector de creixement”, ja que han mostrat un 8,9% d’increment anual del seu valor afegit brut. La mateixa nota expressa que, si bé el primer trimestre no assoleix encara els nivells de PIB del 2019, quan encara no havia esclatat la pandèmia (queda en un 2,8% per sota), s’escurça la distància que era molt més evident (un 8,7%) en el primer tram del 2021.
L’Idescat considera que l’alentiment registrat s’alinea amb el que estan experimentant la resta dels països de la zona euro sota un denominador comú, les tensions en les cadenes de valor globals, el fort creixement dels preus pels encariments de l’energia i d’algunes matèries primeres i l’elevada incertesa arran de la guerra a Ucraïna. Per contra, els riscos derivats de la pandèmia, tot i no desaparèixer per complet, s’han reduït notablement.
