Economia

RAMON ARMENGOL

PRESIDENT COOPERATIVES AGRÀRIES EUROPEES

“Les cooperatives agràries cohesionen el territori”

La llei de la cadena alimentària és benintencionada però de difícil execució, no impulsa els preus justos
Una de les assignatures pendents a casa nostra és la concentració de cooperatives, ningú vol perdre el nom

Ramon Armengol ha estat escollit per presidir un any més la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (Cogeca), que representa 22.000 cooperatives i fins a set milions d’agricultors i ramaders. Allarga el seu mandat per poder tancar temes importants que estan negociant ell i el seu equip a Brussel·les, com ara la implementació de la nova política agrària comuna (PAC) o mesures per fer front a la forta alça dels costos que està patint amb especial virulència el sector agrari.

A l’aclamada pel·lícula ‘Alcarràs’, la directora de cinema i guionista Carla Simón explica la història d’una família que després de dedicar-se durant generacions a recollir préssecs ha de plegar. Què li ha semblat?
Em va encantar, tot i que hem de tenir clar que és una pel·lícula, no un documental. Fa una pinzellada d’alguns temes com ara el del relleu generacional, però Alcarràs és molt més ric del que sembla a la ficció, és un poble d’emprenedors, molt dinàmic i fins i tot envejat pel nivell d’evolució de la seva agricultura i ramaderia. Penso que és una fotografia del que va viure Carla Simón fa trenta anys. Dit això, m’ha agradat molt i m’encantaria que tingués un Oscar. I als de Lleida els dic sempre que ja tenim la pel·lícula de per vida.
Però sí que moltes explotacions deuen trobar-se amb la disjuntiva de continuar o plegar, encara que sigui per motius diversos...
Sí, però una explotació no atura la seva activitat només per una cosa. S’ajunta la dimensió, que no és l’adequada, potser amb problemes ambientals, amb la llicència, amb el subministrament de menjar, temes de rendibilitat...
El relleu generacional és un dels grans problemes?
És un tema complex. L’agricultura i la ramaderia sempre han estat feines que necessiten molta passió i amor. Tot i que les coses estan millorant perquè la introducció de noves tecnologies i solucions d’agricultura intel·ligent ajuden els agricultors a reduir la seva càrrega de treball i fer-lo més eficient, no podem dir que a Europa no tinguem un problema de renovació generacional a les nostres granges. És un gran repte, no només per la càrrega de feina sinó també per la rendibilitat i també per l’estil de vida que comporta. Jo sempre dic que els joves del camp haurien de tenir les mateixes possibilitats que els de ciutat i, per això hem d’invertir molt més per mantenir les àrees rurals com a llocs vitals i atractius per viure-hi.
L’èxit d’‘Alcarràs’ demostra que hi ha sensibilitat cap a la pagesia i els seus problemes o els consumidors ens n’oblidem ràpidament, quan anem al supermercat?
Tinc la teoria que una cosa és com ens comportem com a ciutadans i l’altra com a consumidors. Quan comprem, tenim a dins un Doctor Jekyll i un Mister Hyde: ens fa decidir el preu i ens oblidem del que hi ha al darrere. Afortunadament, hi ha un corrent que cada cop identifica més valors afegits, com ara la proximitat o les indicacions geogràfiques. Però no és fàcil. Afavorir el producte de proximitat és una aposta que els productors hem de fer en sincronia o complicitat amb la distribució. Hem de tenir clar que com més de prop consumeixes, més riquesa generes al teu voltant.
Però les relacions amb la gran distribució no han estat mai fàcils.
No vull dir que la batalla estigui perduda, però sí que és difícil perquè hi ha un desavantatge clar: ells són molt grans i molts cops van a la seva. Aquí a casa nostra, per exemple, s’ha fet la llei de la cadena alimentària, que jo crec que és una llei benintencionada però de difícil execució.
Per què?
Ha posat damunt la taula el problema entre productors i distribució i ha deixat per escrit coses importants com ara els terminis de pagament o les condicions en què es poden fer o no ofertes, però aconseguir que això es traslladi a preus justos és una altra cosa. La llei permet que denunciïs si un supermercat banalitza el producte i el ven per sota del preu de cost, però si ho fas estàs firmant la teva carta d’acomiadament.
La crisi dels preus de les matèries primeres ha estat l’estocada final del sector?
L’actual crisi energètica i la pujada del preu dels fertilitzants ja va començar a impactar l’any passat i està afectant greument el sector agrari i tota la cadena alimentària. El que és clar és que no podem augmentar el preu dels productes finals de manera que realment reflecteixin l’encariment dels costos de les granges o les cooperatives. Per això és tan important l’acció de la Unió Europea i dels estats membres. Cogeca és una de les entitats que han instat els ministres d’Energia de la UE a debatre intervencions d’emergència per fer front a l’augment vertiginós dels preus de l’energia. Pel que fa als fertilitzants, és un problema de molt difícil solució, per la situació geopolítica i la forta especulació que hi ha en aquest mercat. Tots els sectors estan patint molt l’augment de preus de l’energia o els cereals, però el lleter i la ramaderia d’una forma molt intensa. Jo soc productor de porcs i el meu principal cost és la seva alimentació. Doncs bé, del 2020 a ara se m’ha encarit un 62 per cent, sense possibilitat de fer-ho repercutir en el preu final. Fa setmanes que tenim preus rècord en la cotització dels porcs en viu, però els nostres marges igualment són negatius. Si sentissis les converses entre els col·legues europeus, actualment tots parlen del mateix.
Estan molt ofegats, econòmicament?
El problema és que podem ser molt competitius però si no podem pagar el pinso per l’increment de costos, el capital circulant es queda a zero, tenim el sistema immunitari deprimit. No necessitem ajudes puntuals de 2.000 euros, sinó que els bancs i els sistemes d’aval siguin prou dinàmics i flexibles i entenguin que el nostre no és un problema de competitivitat sinó de tresoreria. A vegades es poden ajuntar, però en general no i són coses ben diferents.
Quin nivell d’implantació tenen a Europa les cooperatives agràries?
Són presents en tots els sectors, però amb més o menys pes segons el país. Per exemple, les cooperatives de porc són a Catalunya i l’Estat espanyol molt fortes, igual que les d’oli, fruites i verdures i flors. Les cooperatives holandeses i belgues estan fent una gran feina i a Grècia sobretot les de producció de pollastre. Al nord d’Europa, les cooperatives làcties són molt fortes, i les vitivinícoles tant a França com a Itàlia.
Quins són els punts forts i febles de les nostres cooperatives?
En general, a Catalunya són més petites però molt competitives; per exemple, quant a facturació estan en línia amb la mitjana europea. Però més enllà d’això, el que cal destacar és la seva contribució a la cohesió territorial. En un poble petit, són com una escola, s’asseguren que la gent es mantingui a les zones rurals, contribuint al seu desenvolupament i vitalitat. Aquest aspecte social és molt important.
Li han prorrogat el mandat al capdavant de la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea. Per què?
Els estatuts marquen que els presidents s’hi estan tres anys, però el 2024 hi torna a haver eleccions al Parlament Europeu i hi ha uns quants temes importants que s’han de tancar. S’ha volgut ser pràctic i mantenir l’equip que fins ara ha negociat coses tan importants com la nova PAC.
Què destacaria de la reforma de la PAC 2023-2027, tant per la banda positiva com per la negativa?
En la banda positiva, la nova PAC, juntament amb els plans estratègics nacionals, permetrà abordar millor les necessitats dels diferents estats membres. Representa un compromís addicional dels agricultors i les cooperatives per produir de forma més sostenible i també vol millorar la cooperació del sector agrari, cosa que pot ser molt beneficiosa. El que passa és que tant la PAC com els plans estratègics han trigat molt a aprovar-se, cosa que ha impactat en la capacitat dels agricultors per preparar i planificar tots els canvis que han de venir. Si tenim en compte que les noves normes i requisits de la nova PAC se sumen a l’impacte de la guerra d’Ucraïna, la inflació i els alts preus de l’energia, ens enfrontem a dificultats gairebé insuperables.
Què és el Pacte Verd i l’estratègia ‘De la granja a la taula’ i la de biodiversitat i què pot suposar per al sector?
La Unió Europea ha definit el canvi climàtic com una gran amenaça i va decidir que ens convertiríem en l’exemple de com hem de fer les coses si no ens volem carregar el planeta. Un dels temes més importants de l’estratègia era reduir el consum de pesticides en un 50%. És com si a nosaltres, com a ciutadans, ens diguessin que a partir de l’any que ve a la farmàcia només hi trobarem el 50% dels productes. “Que no m’agafi res dolent!”, pensaríem. Davant d’aquesta decisió, el primer que es pronuncia és el Departament d’Agricultura dels Estats Units, que diu que això només reduirà la producció i farà augmentar la pobresa. La Comissió Europea atribueix l’alarma a Donald Trump, però també un informe fet amb experts internacionals alerta que farà augmentar els desequilibris mundials. A Europa hi ha grans lobbies mediambientals que tenen un gran pes en les decisions del Parlament, nosaltres el que demanem és que cada vegada que es vol implementar una llei es calculi el seu impacte econòmic i es pregunti als experts. S’ha de fer cas a la ciència. S’estan prenent moltes decisions basades en l’acord, però nosaltres volem saber què en diuen els tècnics, les universitats, els especialistes. És clar que la biodiversitat ens preocupa i els agricultors i les cooperatives agràries estem compromesos per millorar la nostra producció i ser més sostenibles, però volem eines científiques per abordar els reptes, si no només generaran més problemes.
Quins són els reptes del seu nou mandat al capdavant de Cogeca?
M’agradaria difondre més les bondats del model a l’Europa de l’est, en què les cooperatives s’associen molt a la història passada. També per treballar assignatures pendents a casa nostra, com ara la concentració de cooperatives. A Catalunya en tenim unes 200 però en calen menys amb més massa crítica, més volum de facturació, més capacitat de formació i d’oferir serveis... S’hi està treballant i ja s’intercoopera molt, però ningú vol perdre el nom i quan ho fan és perquè quan han entrat en crisi no s’han plantejat una fusió i al final han estat absorbides.
Què més li preocupa?
La previsió oficial, que fa la UE; és que el consum de carns vermelles baixarà un 1,5 per cent que serà compensat pel de carns blanques. Al sector ramader europeu i mundial se l’acusa d’una quantitat de coses enorme i és injust i respon a un discurs interessat que és mentida. L’altre dia em van dir que la ramaderia cristal·litza tota la frustració actual de la societat europea i és ben cert. La gent pensa “no menjaré carn i com que ja em sento bé ara ja puc agafar l’avió i el cotxe” i fer qualsevol altra cosa contaminant. I després hi ha els que ens diuen als ramaders que maltractem els animals, i jo penso que no en tenen ni idea. Tinc una explotació de mares des de fa més de 40 anys i encara ara quan se me’n mor una, estic hores donant voltes a si ho podríem haver evitat. Tots els ramaders cuidem els nostres animals, no suportem veure’ls patir, és al nostre ADN. Les granges estan avui en dia molt tecnificades i refrigerades; aquest estiu aquí a Lleida estàvem a 40 graus i el bestiar a dins no superava els 28. No volia sortir cap animal, a fora, ni un!

La unió fa la força

Ramon Armengol és responsable dels sectors de ramaderia i llet en el consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Ramader des de fa 45 anys, és soci de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, que agrupa més de 3.600 agricultors i ramaders. Assegura que n’ha viscut “de tots colors” i que tenir el paraigua d’una cooperativa l’ha salvat més d’una vegada. Té la sort que el seu fill continua el negoci familiar i allarga el seu mandat al capdavant de la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea per continuar lluitant a Brussel·les pels interessos del sector. “Pensàvem que Europa ens quedava molt lluny però amb la covid s’ha vist la importància de les decisions que es prenen al Parlament Europeu; sense la UE no sé què hauria passat, i encara menys ara amb la guerra d’Ucraïna.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Circuits en funcionament

L’Hospitalet de Llobregat

Fer obsolet el residu

Barcelona
Mar Reguant
Economista i premi nacional de recerca al talent jove de la FCRI

“L’energia barata ja hi és, però cal repartir millor els beneficis”

Barcelona

Casa Jové celebra 150 anys amb l’entrada a Tarragona

Barcelona

Recreacions virtuals de cors perquè els cardiòlegs assagin

Barcelona
Contra xifrada
Anna Pinter Pla

Un bon àpat per la inclusió

Torroella de Montgrí

Jornada per aprofundir en el turisme inclusiu al Baix Empordà

Torroella de Montgrí
Economia

Els pescadors d’arrossegament de Cambrils dividiran la veda

Cambrils
QUERALBS

FGC alerta que el consistori no ha signat el principi d’acord sobre Vall de Núria

QUERALBS