Economia

UNIÓ EUROPEA

La CE descarta que l’eurozona entri en recessió tècnica

Eleva fins al 0,9% la previsió de creixement del PIB el 2023, sis dècimes més respecte les últimes estimacions

La inflació es moderarà fins al 5,6 %, una taxa inferior al que s’esperava

L’Estat espanyol registrarà l’augment més gran del PIB entre les grans economies europees

La Comissió Euro­pea ha millo­rat les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment econòmic de cara als pròxims anys i des­carta que l’euro­zona entri en recessió tècnica, un esce­nari que havia dibui­xat en el seu dar­rer pronòstic el novem­bre pas­sat.

L’exe­cu­tiu comu­ni­tari ha ele­vat aquest dilluns fins al 0,9 % la pre­visió de crei­xe­ment del PIB de l’euro­zona el 2023, una millora de sis dècimes res­pecte a les seves últi­mes esti­ma­ci­ons per a un exer­cici en què la inflació es mode­rarà fins al 5,6 %, una taxa infe­rior al que s’espe­rava amb ante­ri­o­ri­tat.

L’Estat espa­nyol regis­trarà aquest any l’aug­ment més gran del PIB entre les grans eco­no­mies euro­pees, per davant d’Ale­ma­nya (0,2 %), l’Estat francès (0,6 %), Itàlia (0,8 %) i els Països Bai­xos (0,9 %) i per sobre del con­junt de la zona de l’euro, que crei­xerà un 0,9 %, també més del que s’espe­rava fa uns mesos.

La pre­visió de l’Exe­cu­tiu comu­ni­tari és, tot i així, més pes­si­mista que la del govern espa­nyol, que anti­cipa un crei­xe­ment del 2,1 % aquest 2023.

De forma paral·lela, l’Exe­cu­tiu comu­ni­tari pre­veu que l’acti­vi­tat econòmica al con­junt de la Unió Euro­pea (UE) s’expan­deixi un 0,8 % aquest any, cinc dècimes més del que havia cal­cu­lat a la tar­dor, i una pujada dels preus del 6,4% davant del 7% que pro­jec­tava fa tres mesos.

Les noves pre­vi­si­ons de Brus­sel·les, pre­sen­ta­des en una roda de premsa pel comis­sari d’Eco­no­mia, Paolo Gen­ti­loni, reflec­tei­xen així que l’eco­no­mia euro­pea va esqui­var la recessió el quart tri­mes­tre del 2022 “mal­grat les cir­cumstàncies nega­ti­ves excep­ci­o­nals”, però adver­teix que encara hi ha regs a la baixa que poden tor­nar a torçar les expec­ta­ti­ves.

“L’eco­no­mia euro­pea ha entrat en aquest any amb un estat de salut millor del que s’espe­rava i llesta per evi­tar la recessió”, ha resu­mit l’italià, per després des­ta­car que el club euro­peu va tan­car l’any pas­sat amb una expansió econòmica supe­rior a les dels Estats Units i Xina.

En par­ti­cu­lar, Brus­sel·les subrat­lla com un dels prin­ci­pals fac­tors posi­tius la cai­guda dels preus energètics fins a “nivells fins i tot infe­ri­ors als d’abans de la guerra” gràcies a la “con­ti­nua diver­si­fi­cació de les fonts de sub­mi­nis­tra­ment” i la “forta dis­mi­nució” del con­sum.

També des­ta­quen la soli­desa del mer­cat labo­ral amb una taxa de deso­cu­pació que es man­te­nia a finals de l’any pas­sat en el mínim històric del 6,1% després de tan­car el 2022 amb una expansió del PIB del 3,5% tant a la l’euro­zona com al bloc en con­junt.

Així, les noves pro­jec­ci­ons apun­ten a un crei­xe­ment econòmic aquest any del 0,9 % als països de l’euro i del 0,8 % als Vint-i-set, per després acce­le­rar fins a l’1,5 % i l’1,6 % el 2024.

Tot i així, la ins­ti­tució adver­teix que els “vents de cara” són “forts” perquè ciu­ta­dans i empre­ses “encara s’enfron­ten a ele­vats cos­tos energètics i la inflació sub­ja­cent (que exclou l’ener­gia i els ali­ments per ser més volàtils) seguia crei­xent al gener ero­si­o­nant encara més el poder adqui­si­tiu de les llars”.

“Com que per­sis­tei­xen les pres­si­ons infla­cionàries, s’espera que con­tinuï una (política) monetària res­tric­tiva, afec­tant l’acti­vi­tat empre­sa­rial i impe­dint les inver­si­ons”, avisa la Comissió, que tot i així afe­geix que la inflació sem­bla haver superat el seu pic després de tres mesos con­se­cu­tius mode­rant-se”.

De fet, l’Exe­cu­tiu comu­ni­tari dibuixa un esce­nari de des­cens gra­dual de la inflació en els pro­pers dos anys, situ­ant-se al 5,6 % a l’euro­zona i al 6,4 % a la UE al tan­ca­ment d’aquest exer­cici (gai­rebé tres punts menys que la inflació mit­jana del 2022 en ambdós casos).

Con­ti­nuarà amb aquesta tònica a la baixa al llarg del 2024, quan Brus­sel·les pre­veu que l’incre­ment dels preus es redu­eixi al 2,5 % i el 2,8 % res­pec­ti­va­ment, i a només unes dècimes per sobre de l’objec­tiu a mitjà ter­mini del 2 % que com­pon el man­dat del Banc Cen­tral Euro­peu.

Irlanda lide­rarà el crei­xe­ment econòmic d’aquest any, amb una expansió del 4,9%, seguit de Malta (3,1%), Roma­nia (2,5%), Luxem­burg (1,7%), Xipre (1,6%) ), Eslovàquia (1,5 %), l’Estat espa­nyol i Bulgària (1,4 %), Grècia i Croàcia (1,2 %), Por­tu­gal i Eslovènia (1 %) i els Països Bai­xos (0,9 %).

Itàlia i Bèlgica tin­dran un crei­xe­ment en línia amb la mit­jana comu­nitària del 0,8%, men­tre que Hon­gria (0,6%), Àustria (0,5%), Polònia (0,4%), Lituània (0,3%) ), Ale­ma­nya i Finlàndia (0,2 %) i Estònia, Letònia, República Txeca i Dina­marca (0,1 %).

Suècia serà l’únic país del club comu­ni­tari que tan­carà aquest any amb una con­tracció del 0,8%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia