La inflació preocupa els economistes catalans

Els economistes catalans han millorat la seva confiança en l’evolució de l’economia però es mostren preocupats per l’alça de preus. De fet, segons la darrera enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), feta pública avui, la inflació i els costos de producció son la principal preocupació del 62% dels enquestats. De tota manera, la majoria dels professionals defensa que el Banc Central Europeu continuï amb la seva política d’augment dels tipus d’interès. Només un 31% opina que hauria d’aturar-la. Entre els altres problemes que amenacen l’economia apareix el dèficit fiscal, tot i que a gran distància de l’IPC. En canvi, cau amb força el temor pel preu dels combustibles i l’electricitat.

L’estudi indica que el 34% dels economistes pensa que la situació general a Catalunya és millor ara que fa un any, 4 punts més que a la tardor. En canvi, el nombre de respostes que diuen que la situació és pitjor ara que fa un any passa d’un 41% a un 33%. Tot i aquesta lleu millora, les dades demostren que no s’ha arribat al nivell de confiança prepandèmia. Com indica l’ACN, els professionals apugen per tercera vegada consecutiva la seva valoració de l’economia catalana i li posen avui un 5,14, gairebé una dècima més que al desembre. Però al 2019, la nota era d’un 5,44, tot i que es va enfonsar fins al 3,6 durant la crisi sanitària, de manera que les dades actuals deixen clara la recuperació.

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha destacat avui que “el context econòmic d’aquest inici del 2023 és força positiu, sobretot si ho comparem amb les previsions negatives que s’havien apuntat”. Tot i així, ha admès que seguin vivint “en un entorn d’incertesa i d’enorme volatilitat” marcat per un context geopolític complex, la crisi energètica i alimentària, la inflació o l’enduriment de les condicions financeres. Segons Carles Puig de Travy, “s’ha de confiar que la política monetària dels bancs centrals acabi tenint un impacte en els preus i en l’economia”, tot i que “la política monetària hauria d’anar acompanyada de polítiques fiscals per part dels estats que siguin segmentades, proporcionades, previsibles i consensuades amb els agents econòmics”.

El degà ha descartat que estiguem a les portes d’una crisi c om la del 2008 però en tot cas ha deixar clar que estem en una millor posició que llavors. “El turisme creix amb força, la indústria resisteix millor els xocs globals que d’altres països i això fa més competitives les nostres exportacions, i el nivell de deute de famílies i empreses no és tan alt”. De tota manera, ha defensat que “necessitem reformes estructurals que s’han d’abordar des del consens per transformar el país en clau digital i sostenible, apostant per una transició energètica profunda”. Entre els deures també destaca el de “fer un bon ús dels fons europeus per reestructurar i transformar el teixit productiu català”.