economia
L’FMI reclama polítiques fiscals més restrictives per lluitar contra la inflació
La petició de l’organització busca evitar un increment del deute públic durant els pròxims anys
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reclamat aquest dimecres als governs que apliquin polítiques fiscals més restrictives per evitar un increment del deute públic. Si bé l’entitat subratlla que cal continuar donant suport als més vulnerables, defensa que bona part de les ajudes impulsades per la Covid-19 s’han d’eliminar de forma progressiva. “Els esforços de les autoritats monetàries perquè la inflació torni als nivells fixats han d’anar acompanyats d’una política fiscal més restrictiva, per tal que els bancs centrals puguin aprovar increments més moderats dels tipus d’interès”, apunta l’FMI en un nou informe fet públic aquest dimecres i recollit per les agències Efe i ACN. De fet, i malgrat els esforços exigits, l’organització dirigida per la búlgara Kristalina Georgieva assegura que els nivells d’endeutament es mantindran per sobre els registres d’abans de l’esclat de la pandèmia almenys fins al 2028.
Elevació del dèficit espanyol
A l’Estat espanyol, l’organisme preveu que el dèficit es mantingui en el 4,5% aquest 2023, la mateixa xifra amb què va tancar el 2022. De cara al 2024 apunta a una reducció i el situa en el 3,5%, tot i que entre el període 2025-2028 l’eleva fins al 4%. Les dades allunyarien l’Estat espanyol dels registres previs a l’esclat de la pandèmia, quan el dèficit públic era del 3,1%.
Pel que fa a l’evolució del deute públic, l’escenari és similar, segons explica l’ACN. L’organització internacional estima que l’Estat espanyol aconseguirà reduir-lo aquest 2023 en un punt i mig respecte a l’exercici anterior, fins al 110,5% del PIB. Ja el 2025 creu que baixarà fins al 107,9% del PIB, però de cara al 2028 l’eleva al 109,3%. De nou, es tracta de nivells superiors als que es van donar just abans de la crisi de la Covid-19, quan el deute públic espanyol era del 98,2% del PIB.
L’escenari previst per a l’Estat espanyol és bastant similar al que l’organisme dibuixa en l’àmbit global, on el deute i el dèficit també es mantindran per sobre els nivells prepandèmics. De fet, l’organització de Georgieva creu que els ajustos fiscals que es preveuen per als pròxims anys “no seran suficients” per evitar un increment del deute, tant en les economies avançades com les emergents o les més pobres. L’FMI atribueix aquesta tendència principalment a un menor creixement del PIB, que durant els darrers anys ha experimentat un fort rebot després de la forta caiguda durant la crisi de la Covid-19.
És per això que, davant d’un escenari marcat encara per la incertesa, l’entitat reclama que les polítiques fiscals i monetàries estiguin “preparades” per respondre si el creixement econòmic resulta ser “significativament més dèbil de l’esperat i si l’atur augmenta”. “Les crisis ens han ensenyat que la política fiscal és una eina poderosa per fomentar la resiliència [...], però caldrà assignar una major prioritat a la recomposició dels amortidors fiscals”, defensa l’FMI en l’informe assenyala l’agència ACN.
Finalment, recorda que la crisi energètica ha posat de manifest la “urgència” de continuar impulsant la transició energètica i fa una crida a tots els estats per fomentar la “cooperació internacional” per assolir els objectius climàtics i “evitar tensions comercials”.
