ECONOMIA
Enric Corominas, entre el mar i les grans institucions econòmiques del país
Mor als 87 anys Enric Corominas, expresident del Cercle d’Economia i de la federació catalana de natació
Enric Corominas i Vila (Barcelona, 1936), economista de referència a Catalunya i home reconegut en l’esport del país –en la natació i la vela en particular– va morir ahir als 87 anys. Després de llicenciar-se en economia a la Universitat de Barcelona va exercir d’empresari i de directiu en diferents sectors i en entitats rellevants de la societat catalana. El seu currículum inclou la presidència del Cercle d’Economia i de la seva fundació, la presidència del Patronat de la Universitat Ramon Llull (1994-2001), la presidència de la comissió de control de La Caixa –de la qual en va ser conseller–, la presidència de la federació catalana de Natació, la presidència del Club Nàutic Costa Brava i la presidència del Reial Club Nàutic de Barcelona. A la universitat Ramon Llull se’l considera un dels grans impulsors del seu rectorat i del patronat. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà al tanatori de Sant Gervasi (9.30 h).
Corominas es va interessar pel món de la natació arran dels triomfs de la seva neboda, Mari Pau Corominas, una de les llegendes d’aquest esport a Catalunya. L’esportista del CN Sabadell va esdevenir la primera nedadora catalana en assolir una final en els 100 i els 200 m esquena respectivament en uns Jocs Olímpics (Mèxic 1968). En els campionats d’Europa de Barcelona (1970) va ser finalista de 800 m lliure i després es va retirar. Tres anys després Enric Corominas, que ja era vicepresident, va assumir la presidència de la federació catalana, càrrec en què s’hi va mantenir fins al 1977.
Tot i que la Enric Corominas era de Barcelona la vinculació històrica amb Sabadell, no només amb el club de natació, era molt profunda. El seu germà gran, Joan (1924-2012), va ser president del Banc Sabadell des del 1976 fins al 1999. És considerat un dels grans empresaris de la història moderna de Catalunya. Va entrar al banc el 1969 i va ser el responsable de l’expansió de l’entitat arreu de Catalunya i Espanya, fet que va permetre el Sabadell convertir-se en el quart grup bancari espanyol. Aquesta és una de les raons per les quals Mari Pau Corominas va fitxar i es va mantenir sempre fidel al CN Sabadell. Enric Corominas també va ser vicepresident de la federació espanyola.
A la federació catalana Corominas va substituir en el càrrec Antoni Monés i va ser rellevat per un altre històric de l’esport català, David Moner. “Va ser un fidel representant d’això que diem la societat civil”, assenyala Enric Bertran, que va ser president de la catalana del 2008 al 2018. “Tot i que ell va entrar en la natació per vinculacions familiars també és cert que en el moment històric en què les federacions espanyoles van intentar eliminar les federacions catalanes per substituir-les per entitats provincials ell va ser un dels dirigents que s’hi va oposar”, recorda Bertrán. “Ja com a president del RCN de Barcelona va col·laborar amb nosaltres en el mundial del 2013 perquè vam fer una de les proves al port. Era una persona disposada sempre a escoltar, ajudar i poc amant de les polèmiques”, afegeix Bertran.
Va ser escollit president del RCN de Barcelona del 2010 al 2016. L’afició per la vela era una altra de les seves passions. Havia estat navegant de les classes Finn, Snipe i també de creuers. Des de la federació va liderar l’organització del mundial de vela de la classe 470 i regates com la Transquadra el 2011.
L’empresari i dirigent havia presidit el Cercle d’Economia el 1984, càrrec que va ocupar tres anys. Va ser substituït per Vicenç Oller, que va morir el passat 22 d’abril. També figura com un dels fundadors del patronat de l’entitat al costat de Jordi Pujol, Pere Duran Farell, Carles Ferrer i el propi Oller, entre d’altres. El 2005 va ocupar la vicepresidència del grup Telefónica en representació de La Caixa. També va ser membre consultiu del Foment del Treball i del consell consultiu de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Entre els guardons que va assolir durant la seva trajectòria destaquen la Medalla d’Or que li va concedir la Universitat Ramon Llull el 2001 i la Medalla d’Honor de Barcelona el 2015.El 2013, a més, es va incorporar al comitè d’honor de la Universitat Ramon Llull. El 2014 l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport també li va fer un reconeixement.
