Economia

Empreses

Sector amb ànima social i mediambiental

Crida del món econòmic a ser motor de canvi social

Més de 200 empreses de tot Catalunya s’han adherit al manifest liderat per Respon.cat per una economia amb propòsit, per mirar de canviar la societat des del vessant social i mediambiental

Fa 20 anys que es va començar a treballar amb criteris de responsabilitat social a Catalunya, més aviat que a altres llocs de l’Estat espanyol

“Les pimes tenim molt a dir i a fer per contribuir al canvi real que cal a la nostra societat”

Avui dia les empreses ja no només es fixen a guanyar diners, que per naturalesa i per continuar existint ha de ser així, sinó que també, per sort, tenen en compte més factors intangibles. És el cas del que es denomina RSC o responsabilitat social corporativa, un terme que implica vetllar per tenir un propòsit social i mediambiental a més de l’empresarial, que els és propi, pels béns que produeixen o el servei que ofereixen. Alguna cosa està canviant, cada cop més de pressa, i a final de juny es va posar la primera pedra amb la signatura del Manifest per una economia amb propòsit. El promouen les principals organitzacions empresarials del país, amb el lideratge de Respon.cat i la complicitat de la Cambra de Comerç de Barcelona. Respon.cat, nascuda el 2014, és una iniciativa empresarial que es dedica al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya. El coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, afirma que la signatura del manifest, al qual s’han adherit més de 200 empreses i entitats catalanes, “pretén ser un missatge des del mateix món empresarial cap al món empresarial; és a dir, una manera de fer notar que les empreses som actors de transformació social, i totes hem de ser més conscients de l’impacte de les nostres activitats, pel futur del planeta, de les persones”.

Accions i impacte

El Manifest per una economia amb propòsit vol anar agafant múscul fins al 2025 i les empreses han de tenir elaborat un propòsit que generi accions i impacte per a abans del 2030. Canyelles explica: “El que demanem a les empreses és que ens subministrin un enllaç a l’apartat del seu web on expliquin l’objectiu del seu propòsit, com el gestionen, quina és la seva política de responsabilitat social.” I hi afegeix: “Ho hem focalitzat en les empreses perquè són les que han de fer aquest canvi. En la filosofia del que és una empresa, que té per finalitat fer productes de qualitat per abastir els mercats i que donin un rendiment econòmic, ara fem un pas més quan diem que l’empresa ha d’ajudar a aportar solucions als reptes que té la humanitat d’una manera proactiva i tenint en compte els seus impactes econòmics, socials, laborals i ambientals. És un pas més que no tothom veuria bé si fos una obligació, però ho estem incorporant des del relat del canvi de mentalitat sobre quina és la funció social que té l’empresa.” Canyelles relata que el 2024 faran el “fòrum del propòsit”, en el qual s’analitzarà “com ho estan fent les empreses, com s’hi està donant resposta, com afecta la clientela, la compra, el lideratge intern i aquest canvi que suposa”. I ja el 2025, quan hi hagi un major nombre d’empreses adherides, “donarem aquesta força al mateix mercat, als usuaris”, assenyala.

Evitar el malbaratament

Entre les empreses que s’hi han sumat, hi ha Naturpod, una empresa emergent (start-up) que lideren tres sòcies –una enginyera química i dues economistes– i que fa poc ha tret al mercat un producte que vol evitar el malbaratament alimentari. El producte el van desenvolupar el 2020 i el van comercialitzar a final del 2021. El que està destinat al consumidor final són uns sobres que es fiquen dins el calaix de les fruites i les verdures de la nevera i permeten conservar-les més temps en el punt òptim de maduració i evitar que s’hagin de llençar. És un capturador d’etilè, una hormona natural que produeixen les fruites i les verdures, i que és la responsable de la seva maduració.

Marta Pastor és una de les cofundadores, i explica: “Estem oferint solucions per a tota la cadena de subministrament alimentària, des del productor fins al consumidor final. On hi ha el percentatge més gran de malbaratament és als distribuïdors, entenent el comerç al detall i els supermercats, i a les cases.” Ara estan negociant amb un important distribuïdor de Catalunya per ajudar-lo a evitar el malbaratament alimentari. I en el sector industrial, Pastor explica que les màquines que distribueixen el seu producte tenen unes caixes on es fica el principi actiu dins un filtre de plàstic, que s’ha de reciclar. “I estem intentant redissenyar la màquina amb un calaix i que puguis posar el principi actiu a granel”, explica. Pastor relata que van néixer amb la voluntat de fer alguna cosa “que ajudés a canviar el món”. “És un negoci, però té un objectiu que és la lluita pel malbaratament alimentari”, assenyala. “És per això que quan vam conèixer la iniciativa de les Empreses amb Propòsit la vam trobar molt interessant, i vam decidir que volíem formar-ne part.”

ADN social i mediambiental

La botiga Dracs de Granollers és el paradigma del propòsit social i mediambiental dut a la pràctica. El mateix edifici on està situada, construït el 1990, està fet amb materials de proximitat, un 87% del Vallès Oriental i un 13% del Vallès Occidental. La regenta la família Barbany, i la seva filosofia és vendre productes de qualitat amb un objectiu social, cultural o mediambiental.

Van obrir la primera botiga al centre de la ciutat el 1895 i ara ja tenen tres botigues de característiques diferents a Granollers. I el seu projecte insígnia, Dracs, acaba d’aterrar a Girona, al carrer Mercaders, on hi ha establiments amb característiques socials, culinàries i mediambientals, i on se senten molt a gust. Amadeu Barbany és la quarta generació de botiguers i treballa en el projecte juntament amb els seus fills, que són la cinquena generació. Barbany explica que la primera botiga Dracs va néixer el 1990. “Durant molts anys vam treballar normal com una botiga, i l’ànima era el soterrani, on hi havia un espai on donàvem possibilitats a la gent jove per venir a fer exhibicions, exposicions de fotos, escultura o recitals i concerts. I un dia, un senyor ens va denunciar, i vam haver de tancar el 2008. Hem arribat on hem arribat gràcies o per culpa, d’una denúncia”, assegura. El 2013 Barbany va fer renéixer Dracs. “Va sorgir la idea de girar full i començar de nou amb aquest projecte que defineix el producte que tenim. Ha de ser disseny, qualitat, proximitat i ha de tenir com a mínim un valor social, cultural, artesanal, mediambiental.” Tenen, per exemple, els productes que fan els reclusos a les presons catalanes. El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l’empresa pública de la Generalitat, els ensenya a cosir amb roba de mocadors de fer farcells i fan coixineres pel pa, estoigs, tovalles i tovallons. O productes fets per nois amb discapacitat intel·lectual, Endorphins, de la Fundació Tallers a Santa Coloma de Gramenet.

Amadeu Barbany assegura que la seva filla Gemma Barbany li va proposar “fer jerseis com feia l’avi”. “Ja teníem la marca registrada de Iaios, a la botiga Barbany, on hi havia la fàbrica de gènere de punt i on havíem arribat a tenir 20 telers. Vam dir que la nostra aportació al projecte seria fer jerseis que fossin atemporals i duradors, fora de la moda. La Gemma hi ha donat un punt d’atreviment amb els colors o el disseny.” Cada jersei, idea de la Gemma, porta el nom d’un avi o àvia que ha fet una cosa divertida, curiosa, important, i així valoren la gent gran a partir de la gent jove; “tanquem el cercle”, diu Barbany.

Amadeu Barbany, a banda de botiguer, és un activista social i mediambiental, un defensor de les relacions humanes. Assegura que es va adherir al manifest perquè el van convidar i per convicció. “Tenim una certa amistat amb Josep Maria Canyelles, perquè ens vam conèixer amb el pla nacional de valors, i en veure que entre els 50 firmants no hi havia cap botiga em va explicar el projecte i em va dir: «Si alguna botiga té propòsit és la de Dracs.» Ens fa molta il·lusió que el món econòmic vagi per aquest camí. Lògicament una empresa ha de ser viable, però hauríem de tenir en compte aquest propòsit mediambiental, social i cultural. Si anéssim cap aquí, la petita i mitjana empresa tenim molt a dir i a fer per contribuir molt en aquest canvi real que cal a la nostra societat.”

Finalista al Food Tech Challenge dels EAU
Naturpod va ser l’única empresa de tot l’Estat espanyol finalista en el certamen internacional que busca el talent entre les empreses tecnològiques del sector alimentari. Arran d’això, signaran un acord amb Dubai per valor de 300.000 euros, i els vendran la tecnologia per a les cambres frigorífiques per a les fruites i verdures que importen. Els Emirats Àrabs, al desert, estan conreant, tenen hivernacles de tot tipus de fruita i verdura, i utilitzen una tecnologia de conreu que fa servir molt poca aigua. Volen fer un ‘hub’ d’empreses tecnològiques en el sector de l’‘agritech’, i per això promouen ‘start-ups’ o empreses de tot el món que es presentin al concurs i després les financen.
Catalunya, pionera en RSC
A Catalunya el discurs sobre la responsabilitat social de les empreses va arribar fa 20 anys i ara s’ha enlairat. El ‘Manifest per una economia amb propòsit’ és el primer de tot l’Estat. No hi ha cap iniciativa similar ni a Madrid ni al País Basc, on tradicionalment s’ha promogut des del sector públic


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECNONOMIA

L’Ajuntament compta que 200.000 llars es beneficiaran de l’índex de referència dels lloguers

BARCELONA

Reclamen que es tanqui la carretera dels Àngels almenys un cop al mes

GIRONA

Els pagesos gironins volen mantenir el tall de l’AP-7 fins dijous a la nit

PONTÓS
economia

La mobilització pagesa ha aplegat més de 1.200 tractors a l’AP-7, l’N-II, l’A-2 i l’AP-2

barcelona
economia

La joiera Quera obre un dels espais Cartier més grans d’Europa

girona

Uns 50 productors participaran en el Fòrum del formatge artesà i català

GIRONA
habitatge

Cafè per a tothom en el rang de preus al lloguer

barcelona

Tractors cap a París

París
Gustavo Duch
Veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària

“No ens podem mirar les protestes des de fora”

BARCELONA