Economia

Vallès Oriental

Sant Celoni, química fina

ACTIVITAT ·

El municipi vallesà i la seva àrea es consoliden com la segona aglomeració química de Catalunya

L’administració local treballa per retenir i potenciar un sector industrial en expansió que demana més sòl al territori

“Mirem molt que les empreses que s’instal·lin al municipi puguin aportar un valor afegit”

Fora del Vallès, probablement poca gent sap que Sant Celoni és avui la segona aglomeració química més important de Catalunya, darrere del complex petroquímic de Tarragona. El naixement de la indústria química a la localitat vallesana està relacionat amb la transformació dels recursos forestals de la zona, una activitat afavorida per la seva situació geogràfica, encaixada entre els massissos del Montseny, el Montnegre i el Corredor.

Les primeres indústries químiques que s’hi van instal·lar es remunten als anys quaranta –Resinas Sintéticas SA (Resisa), la Química Forestal SA i Dimsa, dedicades aquestes dues últimes a la destil·lació de llenya– i, una mica més tard, a principis dels anys cinquanta, Indústries Químiques Riera. Posteriorment, vindrien altres empreses capdavanteres del sector com ara Manhusa (1959), dedicada a la producció de plàstics, i Givaudan Ibérica SA (1961), elaboradora d’aromes i perfums. Amb aquestes últimes es va ampliar el polígon industrial situat entre la carretera C-35 i el riu Tordera, una àrea de producció que s’estén des de Sant Celoni fins a Gualba de Baix.

Amb el desarrollismo de finals del franquisme, i afavorit per la millora de la xarxa de comunicacions i, sobretot, l’arribada de l’autopista de Barcelona a la Jonquera (AP-7), el 1970 Sant Celoni experimenta un gran desenvolupament industrial. De fet, en aquest mateix any, el gruix de la població treballava ja en el sector secundari i és en aquesta dècada quan es consolida el sector químic.

L’expansió de les indústries va portar també el creixement demogràfic, amb l’arribada de mà d’obra de diversos punts, especialment d’Andalusia i Extremadura. “La industrialització va convertir el poble de Sant Celoni en un poderós focus d’atracció d’immigrants, que es van establir a la vila. També va atreure una gran quantitat de treballadors dels pobles del voltant. Una bona part de la gent va deixar el dur treball de la terra, la pagesia, per treballar en una fàbrica, on tenien la feina assegurada i un sou fix al final de mes”, explica l’historiador local Josep M. Abril a L’Abans. Recull gràfic. Sant Celoni 1965-1990 (Efadós, 2018).

Durant els anys setanta, l’auge de la indústria química va anar en paral·lel a la caiguda de les activitats forestals i la indústria de transformació dels productes del bosc. El 1979, el sector químic ja era preponderant a Sant Celoni i ocupava el 31% de la població activa, per damunt del tèxtil (25,3%), segons dades de la mateixa publicació.

Malgrat crisis subsegüents i processos de reconversió industrial, Sant Celoni i la seva àrea –subcomarca del Baix Montseny– lideren avui el sector de la química fina a Catalunya, un sector que engloba produccions heterogènies com ara fragàncies, aromes, sabors (en l’alimentació), olors, antioxidants, resines, principis actius (proveïdors de les farmacèutiques), cosmètics, farmàcia, transformació de plàstic (tot i que no es química estrictament, hi ha perfils i especialitats químiques) i molts serveis d’ecologia química, consultories, gasos, cel·lulosa, pintures, etcètera.

Ambició de clúster

El desenvolupament de la indústria química al territori –malgrat alguns tancaments puntuals recents– ha estat de tal magnitud que, en el cas de Sant Celoni, ocupa ja gairebé tot l’espai d’usos que hi destina l’actual Pla General d’Ordenació.

Per això, per poder encabir aquest creixement exponencial que tenen les químiques, el consistori de la vila té la mirada posada en el nou POUM que s’ha d’aprovar. Es tracta, en definitiva, d’assegurar més sòl per a l’expansió d’aquestes indústries que generen riquesa i ocupació i evitar el risc de deslocalització. Però no només sòl. L’Ajuntament de Sant Celoni treballa des de fa uns anys amb la idea de dotar el sector químic local d’una estructura més consistent per maximitzar el seu potencial, com ara la creació d’un clúster, una concentració d’empreses i institucions interconnectades en aquest camp que permeti augmentar-ne la competitivitat.

“Desenvolupament coherent”

“El clúster és una estructura que facilita les sinergies, la interacció entre totes aquestes activitats, que unes s’aprovisionin de les altres i formin una cadena de valor”, explica Marta Coma, tècnica del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Celoni.

“Des de fa uns anys, al territori mirem molt que el desenvolupament industrial local sigui coherent i que les empreses que s’hi instal·lin puguin aportar un valor afegit.” En aquest sentit, el municipi vallesà té actius per crear un parc químic, com ara empreses capdavanteres que poden servir de pol d’atracció, i el bosc, relacionat amb la sostenibilitat del sector. “Es podria vincular també amb temes educatius, d’innovació, d’universitats, coneixement... és un projecte de moltíssima envergadura que Sant Celoni considera des de fa molts anys, que es pot justificar perfectament i que seria molt bo per al conjunt del territori”, hi afegeix Coma, que subratlla també la “interlocució estable” i la “interacció constant” que l’administració local manté amb la indústria química sobre aquesta i altres qüestions.

De fet, la constitució d’un clúster químic és també una prioritat a nivell del territori del Vallès Oriental, comarca que concentra un 12% de la facturació de les químiques arreu de Catalunya i un 13% de l’ocupació, amb prop d’11.000 treballadors.

Formació per al relleu generacional

Anna Balcells

Una de les principals preocupacions de les empreses químiques de Sant Celoni és la d’assegurar el relleu generacional davant l’onada de jubilacions que han d’afrontar durant els pròxims 5-10 anys. La dificultat de reclutar en el territori perfils qualificats en aquest àmbit –i en el farmacèutic (a Sant Celoni hi ha instal·lat el grup Almirall i, a Riells, Sanofi)– va portar el sector a establir una cooperació amb el municipi per potenciar l’oferta formativa. Fruit d’aquesta col·laboració, es va aconseguir de la Generalitat la concessió del cicle de grau mitjà d’operacions de laboratori i el cicle de grau superior per a l’IES del Baix Montseny. Paral·lelament, l’Ajuntament de Sant Celoni va facilitar a les empreses la modalitat dual –un sistema de pràctiques que recupera l’antiga figura de l’aprenent i que aplana el camí a futures contractacions– i va engegar diversos projectes per a nens i adolescents amb l’objectiu de desvetllar vocacions químiques i industrials en el Baix Montseny i facilitar així la inserció de personal qualificat en aquesta indústria. També s’ha creat una borsa específica de química industrial per al municipi que abasta tota la seva àrea d’influència, i s’organitzen cursos de formació destinats a treballadors amb experiència per tal d’ajudar-los a mantenir el seu lloc de treball i millorar la seva competitivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

unió europea

Normes que ofeguen el camp

Brussel·les

Tractors cap a París

París
Gustavo Duch
Veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària

“No ens podem mirar les protestes des de fora”

BARCELONA
ECONOMIA

La sequera no afecta l’obertura dels parcs aquàtics gironins

LLORET DE MAR
Economia

Els pescadors de Tarragona fan una jornada de vaga

Tarragona
economia

Manifestacions a la porta del MWC en defensa de Palestina i dels drets socials

L’hospitalet de llobregat

L’aeroport renova la senyalització orientativa de les terminals

girona
Tribuna oberta

Els desafiaments característics dels executius

PSICÒLOGA EXECUTIVA
Daniel Pérez
Director general de l’Energètica

“Arribar al 50% de renovables el 2030 és realista i necessari”

GIRONA