estat espanyol
L’Audiència Nacional nega responsabilitat patrimonial del Banc d’Espanya per la intervenció del Banco de Madrid
El tribunal creu que atesa la informació disponible en el moment, la decisió es va ajustar a dret
La Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional ha denegat la reclamació formulada per la família Cierco perquè es declarés la responsabilitat patrimonial del Banc d’Espanya pels danys causats per la intervenció del Banco de Madrid el març del 2015, que xifraven en 141 milions d’euros.
Els magistrats donen parcialment la raó als demandants, accionistes majoritaris del banc, en el fet que la reclamació no havia prescrit, tal com havia indicat el Consell del Govern del Banc d’Espanya el maig del 2021, però, en canvi, rebutja els arguments dels Cierco en considerar que no hi va haver una actuació “no raonable, arbitrària o desproporcionada”, sinó al contrari, “raonada, raonable i proporcionada” del Banc d’Espanya.
L’Audiència Nacional subratlla al seu escrit que la part demandant prescindeixen “en tot moment” d’una consideració jurídica “fonamental”, que és que l’anàlisi de la “raonabilitat” i de la “proporcionalitat” de l’actuació del Banc d’Espanya s’ha de fer tenint en compte “la informació disponible i les circumstàncies concurrents en el moment” no en altres que es puguin donar posteriorment a través de valoracions jurídiques i opinions tècniques sobre solucions alternatives un cop conegut tot el que va passar.
Els Cierco argumenten que el Banc d’Espanya va prendre la decisió d’intervenir el Banco de Madrid quan encara no hi havia decisió judicial sobre el procediment penal que se seguia contra membres de l’òrgan i gestió de l’entitat propietat dels també accionistes majoritaris de la banca andorrana BPA, per la qual cosa, no hi havia indicis suficients de la comissió del delicte. De fet, aquell procediment judicial va acabar arxivat el juliol del 2019.
Però l’Audiència Nacional opina que el “sobreseïment provisional” d’aquelles actuacions no permet apreciar que la decisió de la intervenció no fos raonable o fos arbitrària, “atès que cal diferenciar amb claredat l’àmbit de l’enjudiciament en seu penal del que aquí cal analitzar, i en aquest punt resulta fonamental que bastava en aquell moment amb l’existència de sospites i greus acusacions de la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals”.
Finalment, la sala rebutja admetre la documentació presentada pels demandants, consistent en una comissió rogatòria internacional en un procés penal seguit a Andorra contra policies espanyols i ex alts càrrecs del govern espanyol en entendre que “no és rellevant per a la resolució de la demanda de responsabilitat patrimonial”.
L’Audiència fa referència, aquí, al procediment judicial endegat pels Cierco a Andorra, que sostenen des de la interposició de la demanda que van rebre pressions de policies espanyols per revelar informació sobre comptes de la família Pujol a BPA en el marc de l’anomenada Operació Catalunya. Els Cierco sostenen que la negativa a aquella pressió va originar el cas que va acabar amb la intervenció del Banco de Madrid.
