Economia

Tribuna

Un primer però insuficient pas cap a la inclusió financera

“Les unitats mòbils solucionaran l’accés bàsic als comptes corrents o al metàl·lic però sobre el conjunt de necessitats reals la iniciativa queda lluny del que seria desitjable
“Una adequada, si bé bàsica educació financera, inclou coneixements i habilitats, de què malauradament no disposa una majoria de la població

L’adju­di­cació d’un ser­vei d’ofi­ci­nes bancàries mòbils per part de la Gene­ra­li­tat a dues enti­tats de crèdit és, sens dubte, un pas en la bona direcció per resol­dre el pro­blema, agu­dit­zat recent­ment, d’exclusió bancària i finan­cera. Cal feli­ci­tar la con­se­llera d’Eco­no­mia, els seus ser­veis i les dues enti­tats de crèdit que sem­bla que com­par­ti­ran les des­pe­ses amb l’admi­nis­tració cata­lana per donar accés ban­cari als ciu­ta­dans de 503 muni­ci­pis cata­lans sense ofi­cina bancària. 

Els dar­rers 14 anys s’ha tan­cat a Cata­lu­nya un 70% de les sucur­sals bancàries d’un parc d’ofi­ci­nes que, en tot cas i en relació amb qual­se­vol cri­teri d’eficiència i ren­di­bi­li­tat, era exces­siu. Dit això i degut a l’acla­pa­ra­dora ban­ca­rit­zació de les finan­ces del país, l’ús de les sucur­sals bancàries per a ser­veis públics, i el fort enve­lli­ment de la població que genera dependència dels ser­veis off line o de presència física, han dei­xat un nom­bre impor­tant de ciu­ta­dans sense o amb un difícil accés al diner en efec­tiu, encara molt uti­lit­zat. 

Solu­ci­o­na­ran les uni­tats mòbils que es des­plaçaran una o dues vega­des al mes als muni­ci­pis sense sucur­sal, entre 30 i 60 minuts cada cop, els pro­ble­mes d’exclusió finan­cera? La res­posta ha de ser posi­tiva si per “inclusió finan­cera” ente­nem només l’accés periòdic a un ter­mi­nal d’infor­mació bàsica sobre els comp­tes cor­rents i a l’ingrés o extracció de diner en efec­tiu. Si, al con­trari, ente­nem la inclusió d’una manera molt menys res­tric­tiva i sobre el con­junt de neces­si­tats reals, la llo­a­ble ini­ci­a­tiva d’aquests dies queda molt lluny del que seria desit­ja­ble. I això per als col·lec­tius més rurals i aïllats on es con­cen­tra la mesura, però també per a molts altres col·lec­tius que, sovint en ciu­tats o aglo­me­ra­ci­ons urba­nes, també pre­sen­ten avui pre­o­cu­pants nivells d’exclusió finan­cera real. 

La inclusió finan­cera INCLOU de segur l’accés d’ús a ser­veis bàsics però també la regu­la­ri­tat i freqüència d’aquest accés, tant en ser­veis molt bàsics com en altres de neces­si­tats igual­ment impor­tants i, sobre­tot, ele­ments de qua­li­tat de l’accés que hau­ria d’incloure adap­tació a neces­si­tats específiques, vari­e­tat i asse­qui­bi­li­tat dels ser­veis, regu­lació i super­visió ade­qua­des amb pro­tecció a l’usu­ari i –impor­tant– dis­po­ni­bi­li­tat de conei­xe­ments, d’ori­en­tació i d’asses­so­ra­ment per a la gestió de les finan­ces per­so­nals. Malau­ra­da­ment, sota aquesta visió més com­pleta l’àmbit d’exclusió finan­cera s’amplia con­si­de­ra­ble­ment. 

Les bar­re­res a la inclusió finan­cera són múlti­ples. Per des­comp­tat, la manca d’accés que es pro­du­eix en comu­ni­tats rurals és impor­tant. Però també ho són la manca de docu­men­tació (papers legals i de residència) que impe­dei­xen a tanta gent dis­po­sar d’un sim­ple compte cor­rent, uns cos­tos i tari­fes inac­ces­si­bles per a per­so­nes de bai­xos ingres­sos i –molt trans­cen­dent– el gene­ra­lit­zat baix nivell d’edu­cació finan­cera, que impe­deix la com­prensió i ús efec­tiu de les pos­si­bi­li­tats bancàries i finan­ce­res. 

Cen­trem-nos en aquesta crònica falta de cul­tura finan­cera que tenen grans capes de la població. L’edu­cació finan­cera és el procés con­tinu for­ma­tiu i infor­ma­tiu que per­met als par­ti­cu­lars pren­dre deci­si­ons infor­ma­des i adop­tar mesu­res efec­ti­ves per evi­tar la fra­gi­li­tat finan­cera i millo­rar el seu benes­tar. És un procés al llarg de tota la vida, en els diver­sos àmbits –el fami­liar i el labo­ral– i en la interacció amb els ser­veis finan­cers neces­sa­ris. Inclou capa­ci­tats bàsiques però essen­ci­als com pre­pa­rar el pres­su­post per­so­nal i fami­liar, enten­dre l’estalvi i el con­trol de des­pe­ses, saber endeu­tar-se i pla­ni­fi­car la jubi­lació. Una ade­quada, si bé bàsica edu­cació finan­cera, inclou conei­xe­ments i habi­li­tats, de què malau­ra­da­ment no dis­posa una majo­ria de la població segons deter­mina clara­ment l’Euro­baròmetre o les pro­ves PISA als esco­lars. Men­tre no empren­guem un pro­jecte inte­gral per ele­var la cul­tura i capa­ci­tat finan­cera dels ciu­ta­dans, una veri­ta­ble exclusió en forma de fra­gi­li­tat finan­cera, sobre endeu­ta­ments, mal ús de l’estalvi, jubi­la­ci­ons insa­tis­factòries i epi­so­dis recur­rents d’inver­si­ons equi­vo­ca­des, seran càrre­gues dures que con­tri­bui­ran a l’empo­bri­ment i a un reduït nivell de benes­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia