Fiscalitat de l’empresa familiar
El domicili pot tenir importants conseqüències fiscals; no és el mateix La Seu d’Urgell que Andorra, Alcarràs que Fraga, per exemple. Les persones físiques tributen pel seu domicili fiscal, que ve determinat pel lloc de residència durant més de 183 dies a l’any durant cinc anys; si bé hi ha una sèrie de presumpcions com poden ser on radica el centre d’interès on viu la parella i descendents
S’ha obert el període de declaració de l’IRPF i és bon moment per fer un recordatori, sotmès a millor criteri, sobre la fiscalitat de l’empresa familiar; amb l’advertiment previ de què no ha de prendre’s cap decisió sobre la base del mateix, més enllà de consultar a l’assessoria fiscal.
Convé recordar que no és només que “Hisenda som tots”; sinó que “és el soci amagat de tota empresa”, que s’emporta bona part dels ingressos es guanyin diners o no; que el seu objectiu és “desplomar el màxim a l’oca, amb el mínim de xiscles”. A la vida hi ha dues coses inevitables: la mort i pagar impostos. La fiscalitat és un tema molt polititzat, com es pot veure a l’actual campanya electoral. Per tant, té sovint canvis legislatius, autonòmics i centrals, que estan sotmesos a la interpretació de la inspecció tributària i dels tribunals.
Com afecta l’IRPF a l’empresa familiar? Si aquesta es desenvolupa mitjançant activitat personal directa els rendiments tributen en aquest impost, que pot tenir un tipus marginal del 47%. Si s’exerceix mitjançant societat mercantil tributaran a l’impost de societats a un tipus base del 25%; però si es reparteixen dividends els receptors pagaran IRPF.
Per tal de facilitar la seva continuïtat, l’empresa familiar té uns avantatges fiscals a l’impost de patrimoni i al de successions. Al primer, que pot arribar a tenir un marginal del 2,4% anual, té una exempció sempre que es compleixin uns requisits d’activitat econòmica efectiva, percentatge de propietat (que és més difícil de complir a mesura que es dilueix el capital pel transcurs de les generacions), direcció efectiva (que dificulta l’externalització) i percentatge d’ingressos (que es demostren amb la declaració de l’IRPF). A l’impost de successions hi ha una reducció del 95% a la base imposable, amb la condició de mantenir al patrimoni durant cinc anys (deu pel que es refereix a la tributació per guanys a l’IRPF en cas de venda). Convé tenir en compte que aquest benefici no es refereixen a tot el que hi hagi a l’actiu de l’empresa, sinó només als actius afectes necessaris; per tant, atenció a la tresoreria sobrera i a habitatges, per exemple. La constitució d’una societat hòlding, pot facilitar el compliment dels requisits, a més a més de reduir el cost fiscal d’una eventual venda (que tindrà com a valor inicial el del causant originari) i el de traspàs de diners d’una societat al capital social d’una altra.
El domicili pot tenir importants conseqüències fiscals; no és el mateix La Seu d’Urgell que Andorra, Alcarràs que Fraga, per exemple. Les persones físiques tributen pel seu domicili fiscal, que ve determinat pel lloc de residència durant més de 183 dies a l’any durant cinc anys; si bé hi ha una sèrie de presumpcions com poden ser on radica el centre d’interès on viu la parella i descendents.
El traspàs en vida de la propietat de l’empresa familiar, mitjançant donació, té les mateixes avantatges fiscals que mortis-causa sempre que es produeixi al mateix temps que la jubilació efectiva del predecessor. Els continuadors hauran de complir ells personalment els requisits per gaudir d’exempció a patrimoni i futures successions. A l’impost de successions la llei aplicable ve determinada pel domicili fiscal del causant, al de donacions pel del receptor.
Una qüestió que a vegades em planteja alguna família empresària client és quin és el valor de la seva empresa. En l’àmbit fiscal és, en principi, el que determini l’auditoria i a falta d’aquesta el major dels següents: nominal, teòric i capitalització al 20% dels beneficis mitjans dels últims tres anys.
Convé estar al dia de la legislació fiscal de l’empresa familiar i del compliment dels requisits; per tenir-la en compte en decidir com fer, no per decidir que fer. Pot ser important tenir en compte els eventuals costos fiscals de cada alternativa i si hi haurà líquid o realitzable suficient per fer-los front. Recordar, com deia al principi que no ha de prendre’s cap decisió d’acord amb aquest escrit, més enllà de consultar a l’assessoria fiscal. Aquesta és la que ha de dominar a fons qüestions com les dels requisits formals de la retribució o càrrecs; la de l’accés i abast de la patrimonialitat sobrevinguda; l’exit tax, l’anomenada Llei Beckham pel canvi de domicili, o les conseqüències fiscals de cada modalitat de pacte successor, per exemple, que solen estar sotmeses a variable interpretació de la inspecció i judicatura.
