Economia

unió europea

Brussel·les expedienta l’Estat francès pel seu dèficit pressupostari

La Comissió Europea també sanciona Itàlia, Hongria, Malta, Polònia i Eslovàquia

L’Estat espanyol ha quedat fora del procés

La Comissió Euro­pea (CE) ha obert un procés san­ci­o­na­dor con­tra l’Estat francès, Itàlia, Bèlgica, Hon­gria, Malta, Polònia i Eslovàquia per haver dei­xat que la seva des­pesa pública s’hagués des­con­tro­lat per sobre del 3% del seu pro­ducte inte­rior brut (PIB). L’ele­vat endeu­ta­ment d’aquests sis països és prin­ci­pal­ment una herència de la pandèmia i la crisi dels preus de l’ener­gia deri­vada de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna el 2022.

Les noves regles fis­cals apro­va­des el desem­bre pas­sat esta­blei­xen uns objec­tius de dèficit infe­rior al 3% i un deute públic per sota el 60% del PIB. Les xifres són les matei­xes que abans de la pandèmia amb la diferència que, aquesta vegada, la Comissió Euro­pea serà més fle­xi­ble tenint en compte la situ­ació de cada país. En aquest sen­tit, cada estat haurà de pre­sen­tar plans a qua­tre anys vista –i ampli­a­bles a set anys– davant l’exe­cu­tiu comu­ni­tari, deta­llant com s’asso­li­ran els objec­tius a través de refor­mes i inver­si­ons pro­lon­ga­des.

La mesura arriba en un moment deli­cat, espe­ci­al­ment per l’Estat francès, que es troba en plena cam­pa­nya elec­to­ral d’unes elec­ci­ons legis­la­ti­ves avançades per la con­tun­dent victòria de l’extrema dreta a les euro­pees del pas­sat 9 de juny. Amb l’ober­tura d’aquest procés san­ci­o­na­dor, els par­tits hau­ran d’anar molt més en compte a l’hora de fer pro­me­ses, tenint en compte que Brus­sel·les els està avi­sant que han de reta­llar.

D’altra banda, la Comissió Euro­pea ha deci­dit sal­var a diver­sos estats que com­plien amb les con­di­ci­ons per ser expe­di­en­tats, entre ells l’Estat espa­nyol. Mal­grat que l’Estat espa­nyol va tan­car l’any 2023 –el període de referència per les noves regles fis­cals– amb un dèficit del 3,6%, Brus­sel·les ha tin­gut en compte la senda de reducció de dèficit i deute de l’Estat, que pre­veu asso­lir un dèficit del 3% aquest 2024. De fet, la mateixa Comissió Euro­pea va coin­ci­dir amb les esti­ma­ci­ons del govern espa­nyol en les seves dar­re­res pre­vi­si­ons econòmiques, situ­ant el dèficit en el 3% per aquest exer­cici i en el 2,8% pel 2025.

En la roda de premsa en què Brus­sel·les ha pre­sen­tat les seves con­clu­si­ons, l’euro­co­mis­sari d’Eco­no­mia, Paolo Gen­ti­loni, ha des­ta­cat que l’excés de dèficit a l’Estat espa­nyol es con­si­dera “tem­po­ral” i que la tra­jectòria de reducció pre­vista pel seu govern “segueix la línia de les pre­vi­si­ons de la Comissió”.

Segons també ha asse­nya­lat l’exe­cu­tiu comu­ni­tari en un comu­ni­cat publi­cat aquest dime­cres i reco­llit per l’agència Efe, l’Estat espa­nyol “ja no pre­senta dese­qui­li­bris” perquè “les seves vul­ne­ra­bi­li­tats s’han reduït”. Al mateix temps, la Comissió Euro­pea con­clou que l’Estat espa­nyol, tot i bene­fi­ciar-se de pro­gra­mes d’assistència finan­cera durant els últims anys, “retén la seva capa­ci­tat per retor­nar el seu deute.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.