Economia

Confecció ben bé d’Olot

Tèxtil Volcànic manté el procés tradicional de teixir i fer jerseis i forma les noves generacions, que hi aporten el disseny

Marcelinus, creada per ajudar dones del tèxtil que anaven a l’atur, aposta per l’economia circular típica del tèxtil olotí

S’han mantingut els preceptes de la confecció del jersei d’Olot

Olot va ser un dels refe­rents del tèxtil català i, encara avui en dia, la poca pro­ducció que s’asso­cia al nom de la ciu­tat manté el pres­tigi. De fet, hi ha una tipo­lo­gia de gènere de punt que es coneix com el jer­sei d’Olot –en el par­lar gar­rotxí, suet d’Olot. Es tracta d’una peça de roba feta de llana o cotó reci­clats, tipus jer­sei de paleta. Fruit el procés de diver­si­fi­cació de l’eco­no­mia de la capi­tal gar­rot­xina i, sobre­tot, de la des­lo­ca­lit­zació, les grans indústries del sec­tor han anat des­a­pa­rei­xent, dei­xant un pano­rama deso­la­dor de fàbri­ques en mal estat de con­ser­vació, com ara Can Vera, bui­des i desús, com ara Can Sacrest, reo­cu­pa­des per artis­tes, com ara les del sec­tor del riu de la Canya, o bé que s’han ender­ro­cat per crear nous espais urbans, com ara l’antiga Coo­pe­ració Fabril i Ca l’Arti­gas. N’hi ha una, però, Tèxtil Volcànic, que ha resis­tit i una altra, Mar­ce­li­nus, que es va crear perquè no que­des­sin a l’atur un grup de tre­ba­lla­do­res de tota la vida del sec­tor. Totes dues, a més, han sabut sobre­viure fent una aposta per l’eco­no­mia cir­cu­lar i, sobre­tot, per l’ofici, i han man­tin­gut els pre­cep­tes de la con­fecció del jer­sei d’Olot.

Amb l’objec­tiu, doncs, d’aju­dar a man­te­nir aquesta manera de fer les coses tan olo­tina, Pep Ramisa, el gerent de Tèxtil Volcànic, dedica la seva acti­vi­tat a tei­xir i a ense­nyar tot el procés a dues noies, que han mun­tat el seu propi negoci de con­fecció en boti­gues peti­tes, de pro­xi­mi­tat amb el cli­ent. Ramisa explica que ell és la ter­cera gene­ració d’un negoci fami­liar que fa jer­seis d’Olot, tot i que, ara, ell ha fet aquest jer­sei tipus paleta més prim, que abriga més i sobre­tot sense químics.

Cap al 2006, la vin­tena de fàbri­ques tèxtils de la ciu­tat es van anar tan­cant, perquè es van que­dar sense cli­ents, perquè no tenien relleu gene­ra­ci­o­nal i per la invi­a­bi­li­tat dels nego­cis, tot i tre­ba­llar a preus reben­tats. Pep Ramisa ho va tenir clar: l’única solució, segons explica ell mateix, era crear cli­ents de qua­li­tat, ense­nyant com es fa un jer­sei, com es cus, com fer un escan­dall... I això s’havia de fer aga­fant joves que sur­ten dels cicles de moda i con­fecció de l’ins­ti­tut La Gar­rotxa i que vul­gues­sin ser empre­sa­ris. I va fun­dar Tèxtil Volcànic amb l’objec­tiu de finançar el seu pro­jecte, aju­dar els alum­nes que s’hi vul­gues­sin sumar i, a més, dur a terme inves­ti­gació i recerca –de fet, és l’únic del sec­tor que aposta per l’R+D. Fruit d’aquesta R+D, per exem­ple, n’ha sor­tit un jer­sei fet a Olot sense químics ni plàstics que el pot ves­tir el con­duc­tor d’una moto a l’hivern i no sen­tir l’aire. Ell l’ano­mena el polar gar­rotxí. “No aplico el cost de l’R+D, sinó que només vull tenir fil per dei­xar-ne a les meves alum­nes, perquè si van al mer­cat a bus­car-ne de qua­tre colors, per exem­ple, els cos­tarà sis mil euros”, indica.

Car­lota Rodríguez és una d’aques­tes alum­nes i ja té obert el seu obra­dor de con­fecció. Ramisa tei­xeix i li ense­nya el procés i ella hi aporta el dis­seny propi i la con­fecció de les peces. La seva pro­ducció és limi­tada i es pot veure i adqui­rir a l’antiga lli­bre­ria Sala i a inter­net. “Agafo la base de com s’han tei­xit els jer­seis d’Olot tota la vida i poso dis­seny als meus jer­seis, pan­ta­lons, ves­tits i com­ple­ments”, deta­lla.

Mar­ce­li­nus

Per la seva banda, la gerent de Mar­ce­li­nus, Tat Roset, recorda els ini­cis soci­als de la marca. “Hi havia un grup de dones a qui fal­tava poc per jubi­lar-se que tre­ba­lla­ven en un fàbrica d’Olot que venia a Galícia i que es va des­lo­ca­lit­zar. Mar­ce­li­nus es va crear per aju­dar-les a arri­bar a l’edat de jubi­lació”, explica. Ara, ja no en queda cap, però l’empresa manté l’aposta per l’eco­no­mia cir­cu­lar que, de fet, és el que sem­pre s’ha fet en el tèxtil olotí, remarca. “El procés és total­ment local, i fem el que sem­pre s’ha fet a Olot, el jer­sei de rege­ne­rat. Els retalls s’envien a tri­tu­rar i a fer fil, en el nos­tre cas a Vilà Pla­ne­lla, del polígon de Begudà de Sant Joan les Fons, i el tei­xeix Tèxtil Volcànic”, indica. I rebla: “Això de l’eco­no­mia cir­cu­lar s’ha posat de moda, però, a Olot, és el que sem­pre s’ha fet.”

El nom de l’empresa és fruit del típic jer­sei que, a Olot, es conei­xia amb el nom de mar­ce­lino o camacho, en referència als jer­seis que duia el líder sin­di­cal Mar­ce­lino Camacho. “Ell por­tava el que li feia amb punt de mitja la seva dona per supor­tar el fred de la presó [va ser empre­so­nat pel fran­quisme]. Nosal­tres el fem amb tri­co­tosa. Un jer­sei grui­xut, amb cre­ma­llera i but­xa­ques a cada cos­tat”, deta­lla.

Amb els anys, però, Mar­ce­li­nus ha ampliat el dis­seny i també en fa per a dones. Tot i que ella va entrar al negoci amb el seu com­pany i amb el fill de la pri­mera res­pon­sa­ble de l’empresa, Maria Àngels Guardi, Roset explica que va apren­dre d’ella con­fecció i que ella mateixa s’ha creat un estil propi. Roset és, doncs, l’encar­re­gada de dis­se­nyar les col·lec­ci­ons. “Ara, ja estic tre­ba­llant en la de la tar­dor hivern de l’any vinent”, indica. Per man­te­nir el per­so­nal, cinc dones, han de tenir feina tot l’any; per això, a part de la con­fecció de jer­seis, Mar­ce­li­nus fa, entre altres coses, ves­tits, bos­ses de mà i com­ple­ments.

Dues empre­ses, doncs, que man­te­nen l’herència del tei­xit típica­ment olotí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia