Opinió

DE MEMÒRIA

els taps de suro i la primera globalització

El suro esdevindrà (juntament amb la indústria tèxtil, l'automobilística, l'editora, l'alimentària i la musical) el principal protagonista d'aquella mundialització de l'economia catalana.

La producció de taps a la Selva, l'Empordà i el Gironès i la seva exportació a tot el món va experimentar un boom extraordinari en el temps de la primera globalització, a cavall entre els segles XIX i XX. Els taps de suro havien esdevingut, des de mitjan segle XVII, un element indispensable per a l'obtenció i conservació de vins tranquils i dels vins escumosos de la regió de la Xampanya. Més tard, també esdevingueren imprescindibles per conservar les cerveses europees i americanes i alguns productes químics.

A partir de 1870-80, el conjunt de processos que configuren la primera globalització accelera el creixement de la indústria surotapera catalana. El suro esdevindrà (junt amb la indústria tèxtil, l'automobilística, l'editora, l'alimentària i la musical) el principal protagonista d'aquella mundialització de l'economia catalana. La fabricació catalana de taps i discos (i de boies, flotadors, aïllants i paviments de suro) es basà, inicialment, al segle XVIII, en: 1) l'existència de boscos d'alzines sureres al NE de Catalunya i 2), sobretot, la llarga tradició manufacturera catalana (sense la qual la revolució comercial catalana dels segles XIII-XV i la modernització del XVI-XVII no haurien estat possibles).

Però l'acceleració productiva i exportadora surera de finals del XIX fou deguda a cinc factors més: 1) la importació de la matèria primera, el suro, de plantacions, sovint catalanes, d'altres països (Extremadura, Andalusia, Portugal, Còrsega); 2) un conjunt d'innovacions (catalanes, però també alemanyes i nord-americanes) en el disseny dels diferents tipus de màquines utilitzades en la indústria surera; 3) la sortida dels industrials surers catalans al món comercialitzant els seus productes, plantant alzines o construint fàbriques (i, a l'inrevés, la vinguda a Catalunya de fabricants surers del nord d'Europa i de les regions industrials dels Estats Units); 4) la formació d'uns expertíssims -i combatius- treballadors i treballadores, amb una gran capacitat d'autoorganització, generadors de mútues, aliances, sindicats, cooperatives, casinos, societats corals; 5) la construcció d'una xarxa de ferrocarrils de via estreta, els carrilets, i l'ampliació dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

En resum, el 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial, a Catalunya hi havia 507 fàbriques de taps, que ocupaven uns 15.000 treballadors i produïen anyalment uns 3.000 milions de taps, de 150 tipus diferents, que eren destinats gairebé íntegrament a l'exportació.

Les exportacions es dirigien, en primer lloc, a França (a la Xampanya, a Bordeus, a la Borgonya) i, després, segons Edouard Escarra, als “comerciants anglesos d'alcohols, cerveses i conserves, als cervesers i fabricants de productes químics alemanys… a Àustria, Bèlgica i Rússia, …als Estats Units, als cervesers argentins, uruguaians i cubans. Taps catalans són utilitzats fins i tot a Àsia i a Austràlia”. La xarxa comercial era important: “Molts fabricants catalans tenen oficines comercials a Reims, Brussel·les, Berlín, Mèxic, Nova York, etcètera”. I, fins i tot, “en aquestes i altres ciutats, alguns tenen tallers propis amb obrers catalans, per realitzar els acabats”.

Al XIX existeix un cert paral·lelisme entre aquesta indústria catalana del suro i la indústria suïssa del rellotge. Ambdues són resultat d'un treball d'especialistes, que es realitza en petites empreses localitzades en una àrea molt concreta i que genera un producte destinat, quasi íntegrament, a l'exportació.

La Institució Patxot

Les fundacions creades per l'industrial surer Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964) han estat considerades clau. Patxot va promoure estudis astronòmics i climatològics i també musicals. Després va afegir el suport científic a alguns temes: les masies, la cultura popular, la immigració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA