Supermercats Montserrat, un cas únic
COMPETÈNCIA · Amb més de quatre dècades de bagatge, aquesta empresa familiar empordanesa sobreviu en un sector monopolitzat per les grans cadenes Importació · S'ha especialitzat en productes d'altres països per satisfer la demanda d'una clientela que, majoritàriament, és de procedència estrangera
“No donar guatlles per perdius. Això vol dir ser formals, tenir varietat de gènere i donar qualitat”. Aquest és el criteri segons el qual la fundadora de Supermercats Montserrat, Montserrat Vidal, ha permès que aquesta empresa familiar arrelada a Empuriabrava i Castelló d'Empúries competeixi durant més de quatre dècades en un sector en què hi ha hagut una gran transformació. Es tracta de canvis, tant en la titularitat com en la magnitud dels negocis. Ara com ara, pràcticament tots els supermercats formen part de grans cadenes multinacionals, i gairebé se n'ha perdut el concepte: establiment de proximitat. Enmig d'aquest panorama, Supermercats Montserrat ostenta el privilegi de ser el més antic de la demarcació de Girona. Disposa de tres establiments, tots ubicats a Castelló d'Empúries, dos a la urbanització d'Empuriabrava i un altre, el més recent, en el nucli històric. Reconeixen que la supervivència no és gens fàcil. Especialment en els darrers anys, pel fet que s'ha transformat el tipus de clientela, ha variat la temporalitat de les estades turístiques i ha augmentat la competència de les grans cadenes. “Ara només hi ha un mes bo que és l'agost, i encara. Abans es podia viure del que es feia a l'estiu, de Sant Joan fins al 15 de setembre, però ara la gent mira molt el que gasta i tampoc no vénen tants de turistes”, ha explicat Montse Bellot, filla dels fundadors de l'empresa i responsable, juntament amb el seu germà Ricard i el seu marit, Joan Manzano. Segurament, un dels èxits dels Supermercats Montserrat ha estat que, des del primer dia, saben quin és el tipus de clientela que tenen i quin són els productes que s'hi poden destinar. Majoritàriament, es tracta de turistes o residents estrangers a la comarca –abans alemanys i actualment francesos– que saben que hi trobaran tota classe d'articles d'importació.
El primer establiment el van obrir l'any 1967 a l'avinguda Sant Mori –on encara es manté–, quan a Empuriabrava pràcticament encara no hi havia res construït. El segon (1983) va ser l'hipermercat, que està situat en un terreny de 6.000 m² i el tercer, fa sis anys, un supermercat de proximitat de 500 m² a Castelló d'Empúries, per atendre la demanda dels clients del poble. “Sempre hi hagut una mena de rivalitat entre Empuriabrava i Castelló, i molta gent que viu al poble venien a comprar aquí i ens preguntaven per què no obríem un supermercat al nucli històric, i això és el que vam fer”, comenta Montse Bellot. De moment, no es plantegen obrir-ne cap més, ni tampoc estendre's a altres municipis de la comarca. “Això també depèn una mica de si hi ha una tercera generació que s'impliqui a l'empresa. Ara com ara no són temps bons per a res, i em temo que encara hauran de passar dos o tres anys per poder tornar a treballar amb alegria”, explica.
El que sí que s'han plantejat en els darrers anys són ofertes per comprar el negoci que els han fet grans grups empresarials del sector. “De moment no n'hem vist la necessitat perquè continuem treballant amb il·lusió i ganes. El dia que ens cansem o ens fem grans, veurem què passarà. Però fins ara hem volgut estar al marge d'aquests moviments empresarials”, comenten els responsables.
