Economia

La contra

Pastures sense fronteres

Els ramaders de la Catalunya del Nord i els de la vall de Camprodon s'alien en una associació pastoral i formalitzen la relació de col·laboració que mantenen de fa anys

La fron­tera admi­nis­tra­tiva entre els estats espa­nyol i francès no ha estat res més que una sim­ple línia ima­ginària per als habi­tants dels Piri­neus dels Països Cata­lans. Una rea­li­tat fins a Schen­gen que per als veïns de banda i banda ha estat una sim­ple anècdota. Sovint han fet vida comuna igno­rant com­ple­men­ta­ment la divisió. Els exem­ples són molts i vari­ats. Van des de l'allau de nord-cata­lans a les mun­ta­nyes de Molló per reco­llir cos­colls –molt apre­ci­ats en la cuina del nord– fins als excur­si­o­nista de cada cos­tat que ente­nen el ter­ri­tori en qüestió com un tot i l'esti­men a través dels peus, pas­sant per l'aplec de Sant Aniol d'Aguja, que cada any aplega cata­lans del nord i del sud sense cap mena d'exo­tisme. Es tracta només de tres exem­ples. N'hi hau­ria molts. Un dels més sig­ni­fi­ca­tius, però, és el de la revisió fes­tiva de les fites que cada any fan els alcal­des ripo­lle­sos que tenen muni­cipi que limita amb la Cata­lu­nya del Nord amb els seus homòlegs d'aquest tros de país. Recor­ren ple­gats els límits, perquè ningú no els mogui cap fita, i això, és clar, és l'excusa per­fecta per aca­bar amb un bon àpat. Cada any a una banda de l'antiga fron­tera. Ho fan des del Trac­tat dels Piri­neus, del 1659.

Fruit d'aquest trac­tat nefast per al país, els rama­ders de la vall de Cam­pro­don van obte­nir la gràcia de poder fer ser­vir les pas­tu­res de Rojà, al Valles­pir, o més ben dit, de com­par­tir-les amb els seus col·legues de la Cata­lu­nya del Nord. Els rama­ders del nord i del sud fa temps que s'han aliat per man­te­nir aques­tes pas­tu­res en con­di­ci­ons i, fins i tot, tenen con­trac­tat un pas­tor que té cura del bes­tiar durant l'estiu. Aquest any ha estat un rama­der basc que viu al Con­flent i que fins fa poc tenia cura d'un ramat de 5.000 ove­lles als Alps. Fins l'any pas­sat se n'encar­re­gava David San­romà, que subs­tituïa el popu­lar Cisco del Carol. Ara han reforçat la seva aliança cre­ant una asso­ci­ació pas­to­ral, la de Pi i Rojà, de la qual el vice­pre­si­dent és el veí de Molló Joan Pas­to­ret. Els rama­ders de la vall de Cam­pro­don hi tenen les famo­ses eugues i els seus pollins i algu­nes vaques durant l'estiu a dalt a Rojà. Són els que bai­xen per a la tria.

Més enllà de man­co­mu­nar el maneig del bes­tiar, l'agru­pació pas­to­ral ser­virà per defen­sar interes­sos comuns, com ara la lluita que tenen ara amb el govern francès, que els vol fer enre­ti­rar el tan­cat del bes­tiar perquè, segons diu, molesta la fauna sal­vatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.