l'apunt

Renda

Això de fer la decla­ració de la renda és cada cop més diver­tit. Els dar­rers anys dema­na­ves cita prèvia, t'hi pre­sen­ta­ves i al cap de deu minuts ja eres fora. Un avor­ri­ment, vaja. Aquest any, com que l'Agència Tri­butària ha estre­nat seu a Girona, és més entre­tin­gut. Com que cada any m'equi­vo­quen l'esbor­rany, demano hora per anar-hi i em citen allà. Hi arribo deu minuts abans per si de cas. Som 65 els que espe­rem. Un guarda jurat –amb un cas­tellà cor­rectíssim, això sí– t'explica que van tard, que vagis a fer un volt i tor­nis d'aquí a vint minuts. Torno. Som uns cin­quanta. Hi ha qui crida –sem­pre hi ha qui crida, ja ho saben– i el guarda li res­pon que ha mar­xat la llum una estona i van tard. Ningú sap ben bé com va. Anem per grups de 20 o 30, com els xais. Un senyor entra i demana si tenen el pro­grama PADRE per fer la decla­ració. El diàleg amb el guarda és sur­re­a­lista: «¿Qué me dice? ¿Que ha venido con su padre?». Un senyor es cola i algú es queixa. No passa res. És el que ve a arre­glar l'ascen­sor. Ha que­dat gent tan­cada al ter­cer pis. Pugem a peu a una altra sala. Un altre guarda dóna con­sells als més quei­xo­sos: «Ja se sap. Jo, quan he de fer alguna cosa amb l'admi­nis­tració, ja m'agafo el dia de festa.» Quins ànims. Em fan pujar al ter­cer pis. Més cua. Però res, en només una hora i mitja ja ho he enlles­tit. Un gran invent, això de la cita prèvia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.