Gran angular

treball

Aena, abans gremial o privada que descentralitzada

Durant anys, els directius d'AENA i el govern espanyol no han volgut ni sentir parlar de descentralitzar la gestió. Però en canvi no han tingut cap problema a renunciar durant dècades a les funcions de control del trànsit aeri en favor d'un gremi feudal. Perquè per molt que es presentin com un sindicat, la USCA és més aviat un gremi medieval que ha controlat gràcies a les concessions del poder polític el sistema d'accés a la professió, el nombre de persones habilitades per desenvolupar la seva professió, els processos formatius, els criteris de professionalitat, l'organització del treball, els processos de segona activitat i fins i tot els de sortida de la professió

Tot i que són diverses les versions, sembla que no hi ha gaires dubtes que fou José Calvo Sotelo el que allà per l'any 1936 va utilitzar per primer cop la idea que preferia una “España roja a una España rota”. De fet, la frase més literal conté fins i tot una explicació de la seva filosofia i intencionalitat. “Entre una España roja y una España rota, prefiero la primera, que sería una fase pasajera, mientras que la segunda seguiría toda la vida a perpetuidad”.

Aquesta és una idea que es manté immutable en alguns sectors econòmics, socials i polítics espanyols, més enllà del pas del temps i dels canvis de sistemes polítics i majories governants. I que en moltes ocasions s'ha traslladat als grans debats econòmics.

Això és exactament el que ha passat i continua passant amb el debat sobre la gestió d'AENA.

Fa anys que des de diferents sectors de la societat catalana s'està plantejant la necessitat de descentralitzar AENA i sobretot la seva estructura de direcció per permetre que l'aeroport del Prat pugui actuar amb gestió pròpia en funció de les prioritats del teixit econòmic en què s'articula. I amb la mateixa perseverança la resposta ha estat sempre la mateixa, o sigui que no és possible trencar l'estructura centralitzada d'AENA.

Els esdeveniments de les darreres setmanes posen de manifest que la idea d'Espanya amb què s'obria aquest article continua ben viva, 75 anys després. Les circumstàncies, però, han volgut que la proposta de privatització parcial d'AENA hagi coincidit amb un nou episodi del llarg conflicte –25 anys- dels controladors aeris. I gràcies a aquesta coincidència sabem que el poder polític i econòmic espanyol prefereix una AENA gremial o una AENA privada abans que una AENA descentralitzada.

Durant anys, els directius d'AENA i el govern espanyol no han volgut ni sentir parlar de descentralitzar la gestió. Però en canvi no han tingut cap problema a renunciar durant dècades a les funcions de control del trànsit aeri en favor d'un gremi feudal. Perquè per molt que es presentin com un sindicat, la USCA és més aviat un gremi medieval que ha controlat gràcies a les concessions del poder polític el sistema d'accés a la professió, el nombre de persones habilitades per desenvolupar la seva professió, els processos formatius, els criteris de professionalitat, l'organització del treball, els processos de segona activitat i fins i tot els de sortida de la professió. En resum, ostenten per renúncia dels poders públics totes les característiques dels gremis feudals de l'edat mitjana.

I ara que el govern espanyol sembla decidit a recuperar el que són les funcions i potestats públiques, ho fa en un marc que inclou un procés de privatització parcial d'AENA. Val la pena no oblidar que aquesta proposta no esta feta després d'una reflexió econòmica o política per fer més eficient la gestió de l'organisme aeroportuari espanyol, sinó com una sortida per fer caixa amb la venda d'una part d'AENA i així reduir el dèficit públic per tapar els forats provocats pel deute privat de les entitats financeres.

Gremial sí, privada també, però mai descentralitzada. O sigui, abans privada que descentralitzada, parafrasejant Calvo Sotelo. Tot apunta que la venda de fins al 49% de la propietat d'AENA amb prèvia reforma de la seva personalitat jurídica no suposaria cap canvi pel que fa a la millora de la gestió de l'aeroport del Prat, en clau de les necessitats del teixit econòmic català. Però potser aquest no és l'únic aspecte en què res no canvia.

És possible que ens trobem que a empreses de capital català –és un dir– ja els estigui bé la idea de la privatització. O que si rebutgen la fórmula sigui per raons econòmiques privades i no en clau de l'interès de la societat catalana. No seria la primera vegada que també des de Catalunya alguns estan d'acord que “abans privada que descentralitzada”.

PER CATALUNYA.

Però que ningú es preocupi, perquè si això acaba passant sempre hi haurà una bona senyera en la qual embolicar-se per explicar que es fa per Catalunya i no per interessos privats. Perquè encara que a Catalunya no sempre es vulgui veure, els nostres problemes no sempre vénen de fora.

Alguns, Espanya la prefereixen “roja antes de rota”. I a Catalunya hi ha qui, mentre sigui privada, tant li fa si és centralitzada com no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.