Gran angular

DE MEMÒRIA

Empresaris catalans a París (i 2)

L'empresari de Dana, el perfumista Xavier Serra, que havia començat a Myrurgia, una de les històriques grans empreses catalanes del món de la cosmètica, es proposa trencar motlles. El 1921, produeix Toujours Moi, el 1922, C'Est Fou, el 1930, Tabu, el 1933, 30 Carats, el 1939, Totem

Al primer terç del segle XX, a cavall de la primera globalització, els empresaris catalans que aterren a un París supercompetitiu que se situa a l'avançada del progrés tindran molta feina per triomfar. De fet, hauran d'oferir productes molt sofisticats, o trobar unes vetes de mercat molt particulars.

El cas més espectacular és el de la mítica fàbrica d'automòbils Hispano-Suiza, l'empresa catalana, creada a Barcelona el 1904, d'automòbils de gran luxe (i autocars, ambulàncies, camions, motors d'aviació, etc.). Ben aviat, esdevindrà una multinacional amb presència (plantes productives) a 11 estats situats a 3 continents: Europa, Amèrica i Àsia. La primera filial, inaugurada el 1911, a Levallois-Perret, París. De seguida, una ampliació localitzada a Bois-Colombes.

Els seus promotors són els empresaris Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt. Cent anys després, Damià Mateu és presentat als papers (i a les pantalles) com “Spanish banker”, “new financial angel”, o “Spanish entrepreneur of great wealth”. Avui, els cotxes de la Hispano-Suiza d'aquells temps han esdevingut veritables objectes de culte, les joies de la corona d'alguns (pocs) museus europeus.

Dels automòbils de gran luxe als iogurts de cada dia: l'empresa catalana que, tot seguit, triomfa a París (i, per tant, al món) és Danone. Inicialment, Isaac Carasso, instal·lat prop de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, distribueix el seu producte a les farmàcies del barri. Aviat, s'uneix amb un altre empresari: Lluís Portabella. El 1919, els Carasso (pare i fill: Isaac, i Daniel, i Portabella) comencen a fabricar a París el mateix producte que produïen a Barcelona. Daniel Carasso, mort fa poc, als 103 anys!, va acabar vivint mig any a París i mig any a Barcelona. I Danone (als Estats Units, Danon) ha esdevingut una de les grans multinacionals de l'alimentació.

Una altra empresa que surt de Barcelona, s'instal·la a París i salta al món és Dana. Fabrica, des de 1921, un producte –els perfums- que se situa, com els iogurts, o els autocars, entre la primera necessitat i la sofisticació. L'empresari de Dana, el perfumista Xavier Serra, que havia començat a Myrurgia, una de les històriques grans empreses catalanes del món de la cosmètica, es proposa trencar motlles. El 1921, produeix Toujours Moi, el 1922, C'Est Fou, el 1930, Tabu, el 1933, 30 Carats, el 1939, Totem. Xavier Serra obrirà una perfumeria a la Rue de la Paix de París, i tindrà la seva fàbrica francesa de perfums relativament a prop: a Neuilly. Tabu ha estat seleccionat per la crítica francesa com un dels 100 perfums del segle XX.

El cas de Joan Castanyer és diferent, car ens trobem al davant d'un valuós cineasta d'avantguarda (guionista, escenògraf, actor, director), instal·lat a París des de 1925, que, paral·lelament, posa en marxa un gran restaurant. Però, aquest restaurant –Le Catalan, Rue des Grans Augustins, al costat de la casa taller de Picasso- és, alhora, un espai de trobada, i de treball, per a molts dels seus clients.

Aquesta fórmula de doble (o triple) vida, però, no és, és clar, exclusiva de Castanyer: altres catalans la practicaran. A París, i a molts altres llocs. Per exemple, l'escriptor (novel·lista, biògraf) Ferran Canyameres.

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, Canyameres, exiliat a París, a més de treballar per a l'empresa Innovations Textiles dels terrassencs germans Ballbé, i de posar en marxa Albor, un segell editorial per produir llibres de bibliòfil, va conèixer l'escriptor Georges Simenon. La seva fàbrica de novel·les policíaques (i de tot el que en surt: cinema, còmics, etc.) ja estava funcionant. Canyameres en posaria en marxa una altra: aconseguí l'exclusiva de les traduccions al castellà i al català de tota l'obra de Simenon.

Els empresaris catalans al París de les primeres dècades del XX, doncs, s'han mogut entre el luxe i el gran públic. Sempre, però, amb qualitat.

Fundació Cambó

Una fundació és un tipus especial d'empresa, que, amb el temps, s'ha anat estenent. El 1930, a París, Francesc Cambó, empresari, polític, mecenes i assagista de primera fila, va crear la Fundació Cambó. La nova fundació estava connectada amb la Sorbona, la universitat més prestigiosa de París. Els seus objectius eren la recerca, la divulgació i la projecció internacional de l'alta cultura catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona