Gran angular

DE MEMÒRIA

La ‘base econòmica' de Ramon Trias Fargas

Els resultats eren espectaculars: al 1951, l'Estat espanyol recaptava 2.485.877.238 pessetes a la província de Barcelona, i n'hi gastava 714.233.652. Només el 28%! El ‘dèficit fiscal' era del
72%! El 1956, les xifres no havien millorat. Els ingressos de l'Estat eren de 5.551.154.212 pessetes, i les despeses, 1.179.668.992. Només tornava el 21 % dels diners recaptats

Als anys 1960, Ramon Trias Fargas, economista, professor de la UB (i futur membre del govern de la Generalitat), va aconseguir que un banc industrial bascomadrileny, el Banc Urquijo, dediqués alguns cèntims a un servei d'estudis a Barcelona: el SEBUB.

Just abans, Trias Fargas havia fet un interessantíssim treball: La balanza de pagos interior. Estudio relativo a la provincia de Barcelona (Madrid, 1960). La metodologia era americana. Els resultats eren espectaculars: al 1951, l'Estat espanyol recaptava 2.485.877.238 pessetes a la província de Barcelona, i n'hi gastava 714.233.652. Només el 28%! El dèficit fiscal era del 72%! El 1956, les xifres no havien millorat. Els ingressos de l'Estat eren 5.551.154.212 pessetes i les despeses, 1.179.668.992. Només tornava el 21% dels diners recaptats. En el llenguatge acadèmic del moment: “El sector público de la balanza de capital constituye un fuerte drenaje de fondos de la región”. I, encara que, en conjunt, Catalunya venia més a Espanya del que hi comprava, les xifres deien que “el déficit de la balanza de capital, por lo menos en el sector público, es superior al superávit de la cuenta de mercancías, cuando lo hay”.

En aquells anys el govern espanyol tenia l'objectiu de l'aïllament autàrquic, i mantenir els vells rics i inventar uns nous rics. Totes les relacions comercials amb l'exterior depenien de l'autorització -cas per cas- del govern. En aquest context, Trias Fargas descobria que “las exportaciones de la región (catalana) al extranjero, no son insignificantes, y la balanza comercial exterior puede ser positiva”.

Un xic després d'escriure aquestes paraules, Trias i el SEBUB començaven a estudiar la base econòmica de Catalunya. Aquest concepte havia sorgit als anys 1920-30, als Estats Units, quan es va voler planificar el creixement urbà. La base econòmica d'un territori, o d'una regió, és el conjunt d'activitats productives exportadores. Un sector és bàsic si té un coeficient d'exportació superior a 1. El treball dirigit per Trias Fargas es titulà: Estructura de la base económica de Cataluña (1965). Els anys estudiats són uns anys especialment difícils per a l'economia catalana: 1955-1963. Les informacions estadístiques eren molt deficients. Però, així i tot, val la pena conèixer i repensar les xifres que expliquen la base econòmica de Catalunya.

La primera aportació és xocant: “La producció agrícola, forestal i ramadera a Catalunya presenta un caràcter marcadament no bàsic”. I, a més “la regió catalana és fortament deficitària respecte a la indústria de l'alimentació”. Les importacions agroalimentàries superaven de molt les exportacions. Als anys 1955-1963, tot just començaven els pinsos, la revolució del porc, les granges avícoles, el boom de la fruita de Lleida, les noves formes de panificació. La indústria de l'alimentació tenia un coeficient de 0,43. En canvi, la indústria tèxtil era important. El coeficient: 2,9. El més alt. Seguit de la indústria surera: 2,73, i les arts gràfiques: 2,45. El cuir: 1,45. El paper: 1,40. La gran novetat era la indústria química, amb un coeficient d'1,43 (i la pintura: 1,7).

La siderúrgia era no bàsica, però les construccions mecàniques (abans de les exportacions de Seats) començaven a ésser bàsiques. Sobretot, amb el sector d'electrodomèstics: 1,6 de coeficient. La construcció era no bàsica, però els materials de construcció (ciment, vidre, calç) sí, ja que la seva balança comercial amb l'exterior era positiva.

En el sector energètic s'observa una evolució: passa d'ésser no bàsic al 1955 (amb un coeficient 0,88) a ésser bàsic a partir de 1957 (coeficient 1,06). Al darrere d'aquest canvi hi ha la segona hidroelectrificació. El sector del transport i la comunicació té, també, caràcter bàsic, amb coeficients un xic superiors a 1 (1960: 1,06). En canvi, “Catalunya és manifestament deficitària en serveis públics” (1960: 0,77).

Breu: la foto de la base econòmica de la Catalunya de 1960 és una foto en blanc i negre. Els colors hi són, hi eren d'abans de 1939, però, de moment, no es veuen.

L'equip

Ramon Trias Fargas, fill d'exiliats, va escollir, per realitzar els diferents treballs del SEBUB, estudiants i joves llicenciats de la nova Facultat d'Economia de la UB (en aquells moments, una de les tres úniques facultats d'economia de tot l'Estat espanyol). En concret, a l'estudi sobre la base econòmica de Catalunya, hi treballaren els llicenciats Ernest Lluch, futur ministre de Sanitat, Jordi Petit, Antoni Botey i Antoni Domingo. I estudiants com Manuel Esteve, futur president de la companyia Aviaco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Les exportacions gironines creixen un 11% i les vendes arriben als 706 milions

girona
Orient Mitjà

S&P rebaixa la nota del deute d’Israel per l’escalada de la tensió a la regió

barcelona
economia

L’Íbex baixa un 0,8% per les tensions a l’Orient Mitjà

barcelona
EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona