Gran angular

DE MEMÒRIA

L'electrificació integral de Catalunya

El punt de partida era: Catalunya consumia 372 kWh d'electricitat per habitant; el País Valencià, 235 kWh per habitant i el conjunt de l'Estat espanyol, 146 kWh (o, la regió de Madrid, 205 kWh). A l'estiu del 36, però, era possible, i urgent, fer
un pla

A la nova etapa oberta l'estiu de 1936 de la Conselleria d'Economia de la Generalitat dirigida per Joan P. Fàbregas, apareix un nou objectiu: “L'electrificació integral de Catalunya”. En 20 anys, a partir de la construcció de les grans centrals hidroelèctriques dels Pirineus, la societat catalana havia canviat molt, i les necessitats eren unes altres. El punt de partida era: Catalunya consumia 372 kWh d'electricitat per habitant; el País Valencià, 235 kWh/hab. i el conjunt de l'Estat espanyol, 146 kWh (o, la regió de Madrid, 205 kWh). A l'estiu del 36, però, era possible, i urgent, fer un pla.

Primer, calia donar impuls a l'electrificació de tot el territori: “Que no quedi un sol poble, per petit que sigui, sense electrificar, i que tots puguin gaudir d'un constant bon servei”. Segon, partint d'una situació caòtica, amb diferents classes de subministraments, “duplicant-se, i fins triplicant-se les xarxes i subestacions de distribució”, calia racionalitzar la xarxa de distribució: “Arribar, com més aviat millor, a la unificació de tensions, de sistemes, de característiques i de materials en les centrals, línies i xarxes elèctriques de Catalunya... amb el fi d'aprofitar millor llurs produccions”. Tercer, la conselleria es proposava engegar la necessària electrificació de tota la xarxa ferroviària catalana. Per raons diverses. La primera: l'alliberament de les importacions de carbó. Quart, l'opció per l'enllumenat elèctric de places i carrers (enfront del gas ciutat).

El model era el de països europeus amb hidroelectricitat abundant, com Suïssa o Finlàndia. La idea era diàfana: “El fluid, abundant i econòmic, farà alegres i clares la casa, la carretera i les vies ciutadanes”.

La qüestió tarifària no era eludida. Calia, es deia, abaratir les tarifes, fomentant la competència entre companyies, car les grans empreses elèctriques “després de fetes les despeses en les instal·lacions repetides, arribaren a un acord per poder acabar la seva competència, i, per tant, unificar llurs preus de venda per elevar-los fins al màxim, arribant, com a conseqüència, a uns ingressos vertaderament extraordinaris”. Al 1936, els beneficis de les elèctriques ja eren “extraordinaris”. Calia un replantejament per pensar a “posar l'electricitat, en les seves múltiples aplicacions, al servei de la llar més humil”.

Aquestes idees generals, però, es volien concretar i avaluar quantitativament. L'instrument seria la CAIRN (Conferència de l'Aprofitament Industrial de les Riqueses Naturals). La idea de celebrar una conferència tècnica de grans dimensions fou recollida per la Conselleria d'Economia. En una ordre publicada el 12.3.1937 al Diari Oficial de la Generalitat, el conseller d'Economia (aleshores, Dídac A. Santillan, que substituïa Joan P. Fàbregas) nomenava Ventura Aran i Ferrer, enginyer del departament, president de la comissió organitzadora, i Santiago Rubió i Tudurí, director de l'Escola d'Enginyeria, secretari de la comissió.

L'anàlisi presentada era plena de suggeriments. Els avenços en l'electrificació eren frenats, en part, llegim, per “l'endarreriment en l'esperit d'empresa” i, en part, pel “petit abús de les entitats acaparadores de l'energia elèctrica”. Aquesta situació “ha limitat les aplicacions de l'energia elèctrica, tan costosament obtinguda, a les elementalíssimes de la llum i la força industrial”. Així, l'electrificació del transport ferroviari era, encara, embrionària, i s'havia pensat poc en “les aplicacions electroquímiques, electrometal·lúrgiques i la fabricació d'adobs”. L'objectiu era, també, l'equilibri territorial: “Una millor distribució de les activitats, del treball i de la gent”.

Eòliques

A la CAIRN es va apuntar la possibilitat de produir electricitat a partir dels “corrents d'aire de certa intensitat... mercès a les novíssimes turbines eòliques, avui en dia (1937) en ple progrés gràcies a les noves experiències aerodinàmiques”. La utilització immediata d'aquestes turbines va ser en l'electrificació de la maquinària de les petites indústries agrícoles. I, també, en motors elèctrics-eòlics que havien de permetre realitzar “elevacions de petites masses d'aigua” destinades al reg. L'èxit de la hidroelectricitat, doncs, no seria obstacle per pensar en l'electricitat d'origen eòlic, que tornaria a aparèixer com a alternativa 50 anys després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona
economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona

Stuart anuncia un ERO però diu que mantindrà un “pol tecnològic” a Barcelona

Barcelona
turisme

Les estacions d’esquí de Lleida tanquen una bona temporada

lleida
economia

La Generalitat assegura que s’han resolt més de la meitat dels fons europeus

barcelona
CASSÀ DE LA SELVA

L’Ajuntament reconeixerà el teixit empresarial del municipi

CASSÀ DE LA SELVA
economia

El barril de Brent baixa dels 90 dòlars tot i la tensió a l’Orient Mitjà

barcelona
GIRONA

Gelati Dino preveu obrir sis punts de venda més a curt i mitjà termini

GIRONA

La Paradoxa d’Easterlin

professor d'economia i empresa, Universitat de Girona, emprenedor i expert en gestió de crisi i desenvolupament de negoci