La Borsa
Més valors
Economia

El baix preu de la fruita deixa madura la pagesia

L'excedent de producte i la psicosi que va generar l'‘E. coli' han obligat el sector a vendre per sota del cost de producció

Gerard Marsellés no està per bromes. És el responsable del sindicat agrari JARC en temes de fruita dolça i té una extensa plantació de préssecs i nectarines a Torres de Segre. Dos motius que, quan ve aquesta època, són més que suficients per arrufar les celles: “Treballes tot l'any i quan s'acaba la campanya, en lloc de recollir beneficis, resulta que hi has d'afegir diners. Ja els dic jo als senegalesos que tinc al camp: «Vosaltres treballant feu més diners que jo com a patró.»” El discurs d'aquest pagès lleidatà no és una excepció en el sector fruiter català; al contrari, perquè el sector penja igual que una poma madura.

En plena recta final de la campanya de fruita de pinyol, els agricultors segueixen maleint la tirania d'uns mercats que sovint els obliguen a vendre per sota dels costos de producció. Marsellés té els números clars: “Els costos del préssec i la nectarina estan en 35 cèntims el quilo i nosaltres cobrarem el quilo entre 15 i 20 cèntims.” Admet que a darrera hora, amb menys producte als magatzems, el preu pot remuntar fins a 10 cèntims per quilo: “Però no ens permet recuperar-nos”, aclareix.

MAL DE MOLTS, POC CONSOL.

Lluny queden els temps en què la fruita es cobrava entorn les 100 pessetes (60 cèntims d'euro) el quilo. “L'últim any una mica bo va ser el 2008, que vam cobrar-la a 50 cèntims. Ara vas i els dius als pagesos que els hi pagues a 40 cèntims durant quatre anys, i t'hi firmen tots.” De fet, els del préssec i la nectarina no estarien sols a l'hora de la signatura, sinó que segurament tindrien la companyia dels que es dediquen a la pera i la poma.

“Una poma de qualitat com la Pink Lady (poma vermellosa de bona reputació) al pagès se li ha de pagar com a mínim a 60 o 70 cèntims el quilo perquè produir-la ja costa 45 cèntims. Doncs a hores d'ara s'està pagant a la ratlla dels 40 cèntims”, explica David Borda, que té plantacions de pomeres a la zona de l'Urgell i que assegura que una cosa similar passa amb les groguenques pomes Golden, amb un cost de producció de 32 cèntims el quilo i amb un preu de venta al majorista que no sol passar dels 20 cèntims.

CULPABLES.

Qui té la culpa d'aquesta devaluació d'un producte que, segons tantes veus, és tan deliciós i tan beneficiós per a la salut?

Tots els productors consultats coincideixen a dir que el desastre no és puntual sinó que des de fa anys (sobretot a partir del 2009) els baixos preus no compensen les hores de feina sota el sol. Enguany, però, un nom apareix ràpid quan es busquen culpables: E. coli. El letal bacteri alimentari que la primavera va sembrar la psicosi a Alemanya i al centre i nord d'Europa ha suposat una corda al coll per al sector fruiter català. Malgrat que els camps del sud dels Pirineus estaven lliures de culpa en la intoxicació, l'estirabot alemany que assenyalava amb el dit els cogombres de la Península va suposar un estigma fatal i el gènere, vetat el seu pas més enllà de la frontera, s'acumulava en magatzems a la mateixa velocitat amb què perdia cotització.

El sector agrícola de Catalunya, i sobretot a les terres de Lleida, on hi ha una producció de 200 milions quilos de poma, que representa el 40% de la producció espanyola (fins al 60% del total de l'Estat en el cas del préssec i la nectarina), va quedar afectat pel boicot. Però les desgràcies no vénen mai soles. Raül Sales, responsable del sector de la fruita dolça d'Unió de Pagesos, destaca que “la collita de la fruita catalana ha coincidit amb la recollida a altres zones productores, com ara Múrcia i Itàlia”, i això ha provocat un excedent en el mercat i els implacables efectes de la llei de l'oferta i la demanda. En aquest sentit, Sales introdueix també l'apetència de consum per explicar la caiguda de preus: “Aquest estiu hi ha hagut poc consum perquè durant setmanes a molts països les temperatures no han estat altes” i ho complementa amb el fet que “es ven molt calibre petit i això fa que s'acabin distribuint menys quilos perquè, independentment de la mida, un consumidor es menja una peça i prou, no repeteix de fruita”.

Plantejar-los destinar la fruita a sucs els porta poc menys que a la hilaritat: “Si els sucs han de ser la sortida, anem arreglats. La fruita te la paguen a 5 o 6 cèntims.”

El raïm les veu a venir

El sector de la vinya i el vi pren nota del que passa als seus col·legues de la fruita dolça. En plena verema ja es té clar que l'excedent de raïm no ajudarà a vendre a bon preu. Joan Santó, d'Unió de Pagesos, lamenta estar lligats de mans i peus davant les empreses productores: “El principal comprador de raïm és Freixenet i paga el quilo a 26,5 cèntims, mig cèntim més que l'any passat. Una presa de pèl.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bona acollida de l’anunci d’inversió a Mont-Roig

Barcelona

Una empresa sud-coreana de components de bateries obrirà una fàbrica a Mont-roig del Camp

Barcelona
TSS entra com a independent en l’analítica de mostres a Europa
Economia

TSS entra com a independent en l’analítica de mostres a Europa

Jaume Vilanova, president delegat del Col·legi de Gestors Administratius a Girona

“L’esborrany és només un punt de partida per fer la renda”

Comerç

A la botiga Guanter es jubilen

Girona

Els sindicats signen el nou conveni del sector del transport sanitari de Catalunya

barcelona

Aprovat el topall del preu del gas per abaixar la llum

Madrid

MicroBank finança, el 2021, 5.615 microempreses

BARCELONA
economia
encariment energètic

La inflació de l’abril recula un punt i mig

barcelona