Gran angular

món

Els països rics i pobres a Doha

Del 21 al 26 d'abril es va cele­brar a Doha (Qatar) la XIII Sessió de la Con­fe­ren­cia de les Naci­ons Uni­des sobre Comerç i Desen­vo­lu­pa­ment mes cone­guda per les seves sigles en anglès: UNC­TAD.

La UNC­TAD va ser, el 1964, la pri­mera de les grans orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals que foca­lit­zava el seu tre­ball en els països pobres, cosa que resul­tava nor­mal desprès del procés de des­co­lo­nit­zació. En aquells moments de guerra freda en què els Estats Units i la Unió Soviètica llui­ta­ven per acon­se­guir amics entre els països recent­ment des­co­lo­nit­zats, l'ambi­ent era d'enfron­ta­ment entre els amics de Mos­cou i de Was­hing­ton.

La pri­mera con­vo­catòria de la UNC­TAD es va cele­brar a la seu gine­brina de les Naci­ons Uni­des, el Palau de les Naci­ons, al 1964 i vist l'èxit d'aque­lla llarga con­ferència que va durar tres mesos, l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des va deci­dir al desem­bre del 1964 que la con­ferència seria un òrgan per­ma­nent de l'assem­blea gene­ral.

Com a con­seqüència d'això, la UNC­TAD ara és un orga­nisme inter­na­ci­o­nal ple amb un secre­tari gene­ral que, des del 2005, és el tai­landès Supac­hai Panitch­pakdi, i té tota una estruc­tura ins­ti­tu­ci­o­nal per ocu­par-se de la recerca en temes de desen­vo­lu­pa­ment, de la recol·lecció de dades i de pres­tar assistència tècnica als països pobres amb espe­cial dedi­cació als països menys avançats, els països pobres sense lito­ral i els petits països pobres de caràcter insu­lar.

Des d'aque­lla pri­mera con­vo­catòria de Gine­bra, el 1964, s'han anat cele­brant les suc­ces­si­ves UNC­TAD en llocs i cir­cumstàncies inter­na­ci­o­nals diver­sos: Nova Delhi (1968), San­ti­ago de Xile (1972), Nai­robi (1976), Manila (1980), Bel­grad (1983), Gine­bra (1987), Car­ta­gena de Indias (1992), Midrand (1996), Bangkok (2000), São Paulo (2004), Accra (2008) i aquesta última Doha (2012).

Les cir­cumstàncies del diàleg entre pobres i rics han can­viat, també, subs­tan­ci­al­ment. Ara ja no tenim la guerra freda i la pre­o­cu­pació pels països pobres ja no és patri­moni exclu­siu de la UNC­TAD sinó de tot el Sis­tema de les Naci­ons Uni­des i de les seves agències i de tots els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals en gene­ral. Això s'ha traduït en pro­gra­mes d'acció i en con­ferències en què els temes de millora dels països pobres ha estat al cen­tre de les dis­cus­si­ons entre països rics i pobres cul­mi­nant, tot aquest interès res­pecte al sub­desen­vo­lu­pa­ment, en la con­creció a l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des del setem­bre del 2000 dels ano­me­nats “Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment del Mil·lenni” refe­rits a la lluita con­tra la pobresa i la fam, l'edu­cació, etc. (vegeu el qua­dre).

En aquest con­text de pre­o­cu­pació crei­xent per les desi­gual­tats al món, la XIII UNC­TAD cele­brada a Doha s'ha reu­nit amb el títol gene­ral de La glo­ba­lit­zació cen­trada en el desen­vo­lu­pa­ment cap el crei­xe­ment i el desen­vo­lu­pa­ment inclu­siu i sos­te­ni­bles amb una sèrie de sub­te­mes demos­tra­tius de qui­nes són les pre­o­cu­pa­ci­ons de la soci­e­tat mun­dial actual:

- La pro­moció d'un entorn econòmic favo­ra­ble a tots els nivells per donar suport al desen­vo­lu­pa­ment inclu­siu i sos­te­ni­ble.

-L'enfor­ti­ment de totes les for­mes de coo­pe­ració i asso­ci­ació pel comerç i el desen­vo­lu­pa­ment com la coo­pe­ració entre països pobres (Sud-Sud).

-La res­posta als rep­tes per­sis­tents i emer­gents en matèria de desen­vo­lu­pa­ment amb les impli­ca­ci­ons pel comerç inter­na­ci­o­nal i el desen­vo­lu­pa­ment que tenen qüesti­ons com els dese­qui­li­bris finan­cers, els tec­nològics, els de inver­si­ons i el de la sos­te­ni­bi­li­tat.

-El foment de la inversió, el comerç i l'espe­rit empre­sa­rial així com les polítiques de desen­vo­lu­pa­ment con­ne­xes per impul­sar el crei­xe­ment econòmic sos­tin­gut que afa­vo­reixi un desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i inclu­siu.

INFORME DE LA UNC­TAD.

El que és cert és que el pano­rama amb què els dele­gats dels 194 estats pre­sents a Doha s'han enfron­tat i que la UNC­TAD ha des­crit amb el seu informe World Eco­no­mic Situ­a­tion and Pros­pects 2012 és molt dife­rent del diagnòstic que fan altres orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals més con­tro­lats pels països rics com poden ser el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal o l'OCDE la qual cosa no ha agra­dat, cer­ta­ment, als dele­gats d'alguns països rics.

L'esce­nari defi­nit per l'UNC­TAD és de poc crei­xe­ment, cri­sis glo­bal de deso­cu­pació -que s'ha esti­mat en 64 mili­ons de per­so­nes i que al 2012 crei­xerà fins als 71 dels quals 17 esta­ran al països rics-, una inflació i una vola­ti­li­tat de preus de cer­tes matèries pri­me­res que pot ser espe­ci­al­ment perillós per certs països menys avançats i una desac­ce­le­ració del comerç inter­na­ci­o­nal que si al 2010 va créixer fins al 12,6% i al 2011 al 6,6%, al 2012 només ho farà al 4,4% per recu­pe­rar-se només suau­ment fins al 5,7%, el 2013.

La gran pre­o­cu­pació de l'UNC­TAD és que l'eco­no­mia torna a créixer poc sense que encara s'hagi recu­pe­rat de la crisi del 2008, la qual cosa no ser­virà per aju­dar als països pobres que no veuen que els rics puguin fer de loco­mo­tora de l'eco­no­mia. Els pobres també veuen que l'ajuda ofi­cial al desen­vo­lu­pa­ment està bai­xant en ter­mes rela­tius a causa que els països rics estan majo­ritària­ment en situ­ació fis­cal difícil la qual cosa allu­nya l'objec­tiu del 0,7% rei­vin­di­cat pel sis­tema inter­na­ci­o­nal.

La incer­tesa sobre el futur de la Ronda de Doha de l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç en què s'hau­rien de fer més con­ces­si­ons comer­ci­als als països pobres i els perills de pro­tec­ci­o­nisme i la falta de finançament pri­vat deri­vada de la crisi bancària i finan­cera con­for­men -per tot això- un pano­rama glo­bal poc posi­tiu per als països pobres.

De totes mane­res la rea­li­tat econòmica mun­dial actual és molt dife­rent de la de les èpoques ini­ci­als de la UNC­TAD, en què es res­pi­rava un fort enfron­ta­ment entre el que lla­vors es con­si­de­ra­ven “països-cen­tre” i els que es con­si­de­ra­ven “països-perifèria”. La glo­ba­lit­zació actual ha gene­rat una inter­de­pendència de què ningú no es pot esca­par i que ha obli­gat a fer que els països rics i els països pobres es con­cer­tin en bene­fici d'una millor gover­nança glo­bal. La UNC­TAD XIII no ha estat un gran èxit però ha pogut ser­vir per fer que el diàleg entre rics i pobres con­tinuï.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.