El paradís de Dionís
La mitologia transporta els orígens de Dionís als monts de l'antiga Grècia i el fa aparèixer com el fruit d'una relació adúltera entre Zeus i Sèmele (relació que, per molt Déu totpoderós que fos Zeus, li va costar problemes amb la seva esposa, Hera).
El cas és que Dionís va ser considerat déu del vi però, més que a l'Olimp grec, si tanta afició diuen que tenia per les begudes espirituoses més li valdria haver nascut a la comarca catalana del Priorat. Aquesta comarca, amb poc més de 10.000 habitants (Falset, la capital, amb prou feines arriba als 3.000), regenta dues denominacions d'origen vinícoles que engloben 160 cellers i que donen una producció anual de 13 milions de quilos de raïm i cap a 70.000 hectolitres de vi.
No és estrany, doncs, que la comarca dediqui un cap de setmana (aquest del 5 i 6 de maig) a organitzar un homenatge en forma de fira al seu producte estel·lar. Però si es demana vi del Priorat, val la pena especificar de quin vi es parla, ja que no serà el mateix un de la DOQ Priorat que un de la DO Montsant.
PRIORAT I MONTSANT.
Associada moltes vegades a noms mediàtics, a la DOQ Priorat van créixer un 29% el 2011 i van vendre més de 3'7 milions d'ampolles -en proporcions equilibrades les vendes que fa al mercat intern i les que van a exportació-.
Per la seva part, l'anell de la comarca el dibuixen les terres de la DO Montsant, la denominació d'origen vinícola més jove de Catalunya però que, amb només una dècada com a etiqueta independent, ha aconseguit posicionar-se en el mercat i en les taules com un referent per als paladars exigents.
Antiga subzona de la DO Tarragona, la DO Montsant es vertebra al llarg dels termes municipals de poblacions com Falset, Capçanes, Marçà, El Molar, Margalef, Ulldemolins, Cornudella i el seu castell de Siurana, el que va ser l'últim reducte musulmà a Catalunya el segle XII.
L'expansió de la DO Montsant sembla que segueixi les passes de les conquestes de Ramon Berenguer, ja que si l'any 2002 el nombre de vendes superava per poc els 5.000 hectolitres, l'any passat van arribar a 39.328 (més d'un 60% van anar destinats a l'exportació, principalment a Alemanya, els Estats Units i l'Estat francès).
Igualment, tot i que el nombre de viticultors ha caigut en picat (929 de registrats l'any 2010 i 700 el 2011) el nombre de cellers operatius continua a l'alça i n'hi ha 59 d'inscrits (n'hi havia 55 el 2010 i tan sols 28 l'any 2002). Per tant, de cellers, n'hi ha per triar i remenar, però a la Cooperativa Falset i Marçà defensen que són els més veterans de la comarca.
CENTENARI.
Des que les cooperatives de Falset i Marçà es van fusionar, el 1999, el projecte comú inclou 350 socis i treballa per donar bons resultats tant pel que fa a productes com als números. El vi Ètim L'Esparver, del 2005, n'és una bona mostra (puntuació de 94 punts a la guia Parker) i també el fet que la cooperativa tingui tres botigues pròpies (a Falset, Marçà i Cambrils) i exporti els vins i olis a 33 països, i produeixi un milió d'ampolles i facturi 2,7 milions d'euros.
