Gran angular

món

Els problemes de l'argentina

En aquests últims temps l'Argen­tina s'ha posat de moda entre nosal­tres per, com a mínim, tres qüesti­ons nega­ti­ves: l'expro­pi­ació del 51% d'YPF en mans, fins fa pocs dies, de Rep­sol; les res­tric­ci­ons a les impor­ta­ci­ons impo­sa­des pel govern de la pre­si­denta Kirch­ner; i per la lliçó que alguns diuen que l'Estat espa­nyol podria treure de la crisi del cor­ra­lito argentí del 2001, pel qual el govern va limi­tar als par­ti­cu­lars la lliure dis­po­ni­bi­li­tat dels fons que man­te­nien als seus dipòsits als bancs per evi­tar fugi­des de capi­tals a l'estran­ger.

I, endemés, tot això, emmar­cat per la recai­guda en la crisi econòmica que afecta tot el món de manera més o menys intensa i que el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal ha quan­ti­fi­cat dient que el 2012 el Pro­ducte Mun­dial Brut només crei­xerà el 3,3% quan el 2010 ho havia fet el 5,5% i el 2011, el 4%. Per la seva part, l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC) ha con­si­de­rat que les expor­ta­ci­ons mun­di­als es con­trau­ran un 3,7% en el 2012 i que es redui­ran les expec­ta­ti­ves dels països que pen­sa­ven rea­ni­mar les seves eco­no­mies en crisi aug­men­tant les expor­ta­ci­ons de béns i ser­veis.

De quina manera afec­ten la nos­tra eco­no­mia, aques­tes qüesti­ons argen­ti­nes? S'hi poden esta­blir rela­ci­ons? Com és que ve tot deter­mi­nat pel popu­lisme del par­tit pero­nista, que a par­tir d'ara es pot atri­buir pocs èxits econòmics, amb la inflació del 20% del poble argentí?

És evi­dent que l'expro­pi­ació de Yaci­mi­en­tos Petro­li­fe­ros Fis­ca­les (YPF) a Rep­sol anun­ci­ada per la pre­si­denta Kirch­ner el 16 d'abril i con­fir­mada pel legis­la­tiu té importància no tant pel mer fet que l'Argen­tina vul­gui recu­pe­rar la pro­pi­e­tat de l'empresa que li havia venut a Rep­sol quan la seva pri­va­tit­zació, el 1993, sinó pel fet que l'Argen­tina es nega –de moment- a reconèixer la neces­si­tat de com­pen­sació a Rep­sol en con­tra, doncs, del que són les pràcti­ques nor­mals entre els països que accep­ten les regles del dret inter­na­ci­o­nal (a diferència del que sí que reco­neix Bolívia, que l'1 de maig va esta­tit­zar Trans­por­ta­dora de Elec­tri­ci­dad, filial de Red Eléctrica). És cert que, amb aquesta mani­o­bra, a Rep­sol per­den el con­trol de la mei­tat de la pro­ducció de petroli i una mica menys de la mei­tat de les seves reser­ves, així com les expec­ta­ti­ves d'explo­tació de Vaca Muerta, però la cosa es com­pen­sa­ria si acon­se­guei­xen un preu just, cosa que ara com ara no sem­bla fàcil, per la posició del Tri­bu­nal de Taxa­ci­ons de la Nació i el poc res­pecte que l'Argen­tina està mos­trant pels lau­des arbi­trals dic­tats pel Cen­tre Inter­na­ci­o­nal sobre Diferències Rela­ti­ves a Inver­si­ons del Grup del Banc Mun­dial (CIADI).

Davant d'això, aquest maig, els ame­ri­cans han tret els avan­tat­ges dua­ners que dona­ven a l'Argen­tina pre­ci­sa­ment per l'incom­pli­ment del govern de Bue­nos Aires de les reso­lu­ci­ons de CIADI res­pecte a indem­nit­za­ci­ons a empre­ses nord-ame­ri­ca­nes, i això que les indem­nit­za­ci­ons degu­des a aques­tes fir­mes no arri­ben ni a un 3% del que els ser­veis jurídics de Rep­sol dema­nen a l'Argen­tina en con­cepte d'indem­nit­za­ci­ons. Com que en el cas de l'Estat espa­nyol el sis­tema gene­ra­lit­zat de pre­ferències aran­zelàries que reben a l'Argen­tina és de caràcter euro­peu, no podem pren­dre la mateixa res­posta uni­la­te­ral i hem d'aca­bar de convèncer els 27 que s'adopti –al menys- una mesura euro­pea sem­blant a l'ame­ri­cana si en els pro­pers sis mesos no es pro­du­eix un acord pri­vat per arri­bar a esta­blir el nivell just d'indem­nit­zació per a Rep­sol.

BALANÇA COMER­CIAL.

L'altre mani­fes­tació de naci­o­na­lisme amb què el govern de Kirch­ner mira de fer front als pro­ble­mes econòmics i al dete­ri­o­ra­ment de la balança comer­cial és el de les res­tric­ci­ons a les impor­ta­ci­ons que Bue­nos Aires ha posat i que van en con­tra dels pre­cep­tes de l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç. Al con­sell de mer­ca­de­ries de l'OMC són 40 els països que han denun­ciat el pro­tec­ci­o­nisme de l'Argen­tina (els 27 de la UE, Austràlia, Corea, els Estats Units, Israel, el Japó, Mèxic, Noru­ega, Nova Zelanda, Panamà, Suïssa, Tailàndia, Tai­pei xinès i Tur­quia, i 7 països més que també s'han mos­trat quei­xo­sos de la vio­lació de l'Argen­tina de les seves obli­ga­ci­ons res­pecte a les impor­ta­ci­ons: la Xina, Xile, Colòmbia, Hong Kong xinès, Malàisia, el Perú i Sin­ga­pur). Però a més, tam­poc no sem­bla que l'Argen­tina esti­gui pre­dis­po­sada a res­pec­tar les seves obli­ga­ci­ons inter­na­ci­o­nals res­pecte a l'ator­ga­ment de llicències no automàtiques d'impor­tació i a cer­ti­fi­cats sani­ta­ris en un movi­ment i està posant en perill la bona har­mo­nia en el si del Mer­co­sur.

I l'últim punt pel qual l'Argen­tina és moda entre nosal­tres lliga amb la mala situ­ació del deute sobirà espa­nyol amb la prima de risc de prop dels 500 punts, la cai­guda en les qua­li­fi­ca­ci­ons que ens ator­guen les agen­cies de qua­li­fi­cació, les incer­te­ses res­pecte a la capi­ta­lit­zació de la banca, les pers­pec­ti­ves de finançament de la liqui­di­tat i fins i tot la insolvència d'alguns bancs i cai­xes d'estalvi posa­des de mani­fest com a con­seqüència de l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària, la manca d'aju­des euro­pees i l'acti­tud tan­cada del BCE deri­vada de les limi­ta­ci­ons impo­sa­des pels seus esta­tuts i l'acti­tud d'Ale­ma­nya res­pecte al deute dels països del sud d'Europa.

En aquest con­text, alguns es pre­gun­ten si l'Estat espa­nyol podria caure en el cor­ra­lito com el de l'Argen­tina al 2001 després d'uns anys de tipus de canvi fix res­pecte al dolar ame­ricà i quan tenien una prima de risc de 3.000 punts. Par­lar d'aquesta pos­si­bi­li­tat és obli­dar que l'Estat espa­nyol és mem­bre de la UE i de la zona euro i que, per tant, no podem adop­tar solu­ci­ons esta­tals sinó pos­si­bi­li­tats que siguin con­gru­ents amb la nos­tra par­ti­ci­pació en la moneda comuna i en les lli­ber­tats bàsiques con­sa­gra­des pel mer­cat únic euro­peu.

El que cal és rea­ni­mar l'eco­no­mia i fomen­tar la con­fiança amb polítiques apro­pi­a­des i no pas pen­sar en cor­ra­li­tos limi­ta­dors dels fac­tors de crei­xe­ment que la UE ens ha pro­por­ci­o­nat i ens pro­por­ci­ona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.