Gran angular

DE MEMÒRIA

Llegint ‘Espanya contemporània (1814-1953)'

El professor Jaume Vicens Vives (Girona, 1910- Lió, 1960), a desgrat que només va viure 50 anys, és considerat el millor historiador global català, i hispànic, del segle XX. I, el primer que va explicar que sense l'economia la història costava d'entendre. Alhora, fou un empresari, editor i polític important. D'aquí l'atenció múltiple i continuada que ha suscitat en àmbits molt diversos. Dins i fora del món català

El professor Jaume Vicens Vives (Girona, 1910- Lió, 1960), a desgrat que només va viure 50 anys, és considerat el millor historiador global català, i hispànic, del segle XX. I el primer que va explicar que sense l'economia la història costava d'entendre. Alhora, fou un empresari, editor i polític important. D'aquí l'atenció múltiple i continuada que ha suscitat en àmbits molt diversos. Dins i fora del món català.

Dit això, sorprèn, i molt, que Espanya contemporània (1814-1953), possiblement el seu text més penetrant, més important des de tots els punts de vista, escrit el 1953, no hagi estat editat com a tal fins al 2012! Fins ara, només existia com a tres capítols d'una innovadora història d'Europa en diversos volums publicada a Milà, en francès, entre 1959 i 1964. Els dos primers, traduïts al castellà, s'incorporarien a una miscel·lània publicada a Barcelona el 1967. El tercer capítol, el més nou, el dels anys 1917-1953, no era, fins a l'edició de Quaderns Crema de 2012, a l'abast del públic. A aquesta edició, la traducció del francès al català de Pau Joan Hernàndez i les moltes notes de Miquel Àngel Marín Gelabert són, per la seva qualitat, una agradable sorpresa.

Llegir mot per mot, pensant cada frase, l'Espanya contemporània (1814-1953) dóna moltes idees. Per exemple, quan compara les dues dissidències intel·lectuals existents a l'Espanya de la Restauració: el laïcisme de la Institución Libre de Enseñanza i el regionalisme català. Les diferències són tres: 1) El regionalisme “no va ser minoritari sinó popular”, 2) “No es va orientar cap a una pedagogia sinó cap a una estètica”, 3) “No es va confinar en l'especulació intel·lectual, sinó que es va esforçar per mantenir un estret contacte amb les realitats econòmiques de les diferents regions.” Així, “com a moviment polític, el catalanisme és la conseqüència de dues decepcions: la dels republicans federalistes i la dels carlins”.

Al segle XX, “el catalanisme accessible a la gran massa... va reflectir essencialment un profund desig de salvar Catalunya –i, per això mateix, Espanya- de la catàstrofe cap a la qual la conduïen la suma de: la paròdia governamental, la ineficàcia administrativa, el desordre econòmic, la incompetència de la ciència oficial, la mediocritat llibresca dels polítics, els escriptors i els pensadors”. Ineficàcia, desordre, incompetència... a l'Estat espanyol de 1953. ¿És el passat de fa 60 anys, o aquesta descripció és perfectament present? L'horitzó polític, però, segons el Vicens de 1953, era el divorci. “El regionalisme –llegim- no va negar Espanya com a realització històrica. Va negar la interpretació que de la seva història donava el liberalisme centralista, i les conseqüències polítiques i econòmiques que se'n derivaven.” El liberalisme centralista del 2013, en les seves dues (o tres) versions, segueix tenint conseqüències molt negatives per al conjunt de la societat i de l'economia catalana.

El regionalisme catalanista “traslladava al terreny dels fets el divorci social, ideològic i econòmic entre la perifèria i el centre, divorci manifest a partir del segle XVIII i accentuat tot el llarg del segle següent”. Potser, podria dir-se en plural: “Segles següents”. La situació empitjoraria l'endemà de la guerra de 1936-39. Segons el Vicens italià de 1953, “a partir de 1939, es va accentuar la tendència de la societat espanyola a dividir-se en un petit grup de potentats i una immensa majoria de proletaris. La classe mitjana dels intel·lectuals, dels petits comerciants i artesans es va veure empesa cap als esglaons inferiors de la societat”. Curiosament, a partir de 2007, salvades totes les distàncies, es repeteix l'intent d'anorreament de la classe mitjana. Curiosament, o no, divorci (entre Catalunya i Espanya) és una de les paraules més usades el 2012. Curiosament, un text oblidat de 1953 és un text d'actualitat el 2013.

Llibre escolar

El 1942, en uns anys difícils, Jaume Vicens i Vives i Frederic Rahola d'Espona, germà de Roser, la seva dona, van posar en marxa una casa editora amb dedicació preferent als llibres de text amb vocació de renovació pedagògica: Editorial Teide. Se situava en la línia dels grans editors catalans de llibres per a infants i adolescents, a banda i banda de l'oceà Atlàntic (fins i tot, a Brasil, Puiggari, en portuguès). Vicens mateix, i alguns dels seus col·legues i deixebles, van escriure moltes geografies i moltes històries. Sempre, al límit de les ordres ministerials i de les fluctuacions de la censura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA