Aprenents d'inventor
L'actor Morgan Freeman va ser l'encarregat de protagonitzar la publicitat d'una de les darreres edicions de la First Lego League als Estats Units i en l'anunci (recuperable a Youtube) definia l'esdeveniment com “la superbowl de l'enginy”. Superbowl (la popularíssima final de la lliga NFL) és paraula sagrada en terres nord-americanes, o sigui que, poca broma amb la comparació.
I és que tot i que Lego s'associï indestriablement a les populars i acolorides peces d'encaix, en aquest cas no és un joc de nens. Les competicions de la First Lego League són “programes per promoure la innovació, la creativitat i l'emprenedoria entre els joves”, segons que descriu la seva pròpia pàgina web. El repte mobilitza uns 250.000 estudiants de 63 països diferents i, amb una intensitat que puja de ritme a mesura que es va acostant el dia de la competició, estan durant vuit mesos treballant per desenvolupar el millor robot possible. El projecte posa a prova els seus coneixements i aptituds i també la seva sang freda perquè, finalment, tota la feina feta l'han de defensar davant un jurat que els avaluarà.
FINAL A CATALUNYA.
Malgrat que hi ha precedents (l'equip The Santperencs, de Sant Pere de Torelló, s'ha endut dos estatals consecutius i va quedar entre els 10 primers del món en la cita de fa dos anys) no és fàcil triomfar perquè només a Catalunya hi participen 1.100 estudiants i, arreu de l'Estat, uns 4.000.
De tota manera, David Serra, director de la Fundació Scientia, entitat que gestiona la lliga Lego, manifesta amb rotunditat que “això no és una competició de robòtica sinó que és un repte social. Busquem millorar la qualitat de vida de les persones i incentivem l'aprenentatge d'uns valors”.
Es referix al fet que cada edició del concurs gira al voltant d'un desafiament social i, per exemple enguany, els participants han de desenvolupar un projecte robòtic que sigui útil per millorar la qualitat de vida de les persones de la tercera edat. Facilitar els desplaçaments, la seva independència, permetre'ls estar connectats al seu entorn o mantenir-se actius i en forma són alguns exemples de situacions que, gràcies als robots, els poden reportar una millora.
UNIÓ FA LA FORÇA.
El grau de popularitat que la competició té a Catalunya (i en general a Europa) no és en absolut comparable amb el prestigi que té als Estats Units on, fins i tot les empreses més potents del sector de l'enginyeria, mantenen llaços amb els projectes i posen tècnics seus a col·laborar-hi.
David Serra, alhora que manifesta que el nivell dels projectes aquí “és molt bo”, li treu certa importància al grau de competitivitat que puguin tenir el dia del concurs perquè “el que de veritat ens preocupa és que aprenguin”. En aquest sentit, una de les fites que persegueix la lliga Lego és incentivar la innovació i l'enginy i, de retruc, el foment de vocacions. Considera Serra que per fer-ho possible el millor camí és que “els participants s'ho passin bé”.
Per fer-lo més atractiu, tot el concurs adopta format de competició esportiva però, en aquest cas, a banda de tot els coneixements apresos durant els mesos de preparació, cada participant marxarà a casa amb un premi.
