Empreses

Sorigué renova la cúpula i s'obre a nous sectors fora de la construcció

El grup constructor lleidatà ha reforçat les inversions en el sector agroindustrial per compensar l'aturada de la construcció.

Sorigué sempre ha estat un grup diferent perquè busca innovació

El grup cons­truc­tor llei­datà Sorigué ha cul­mi­nat aquest any el relleu gene­ra­ci­o­nal a la seva cúpula i ha deci­dit obrir-se a noves àrees de negoci per tal de com­pen­sar l'atu­rada del sec­tor de la cons­trucció. Anna Vallès, fins ara direc­tora de la fun­dació d'art cre­ada per l'empre­sari Julio Sorigué el 1968, ha pas­sat a pre­si­dir el con­sell d'admi­nis­tració del grup, en subs­ti­tució del pre­si­dent i fun­da­dor de l'empresa en 1968, Julio Sorigué, que es manté com a pre­si­dent honorífic del grup i va ser home­nat­jat per la Dipu­tació de Lleida el pas­sat mes de desem­bre, quan li va entre­gar el premi Espe­cial Pres­tigi pels seus sei­xanta anys de tre­ball en el sec­tor de la cons­trucció. Ante­ri­or­ment, la Gene­ra­li­tat li va con­ce­dir el 2010 la meda­lla al tre­ball Fran­cesc Macià. “Les idees del grup Sorigué han estat sem­pre dife­rents al nor­mal perquè sem­pre hem bus­cat inno­vació”, va dir durant l'entrega del premi de la Dipu­tació.

El grup Sorigué fac­tura actu­al­ment 460 mili­ons d'euros a l'any i dóna feina a unes dues mil per­so­nes a través d'una vin­tena de soci­e­tats, amb negoci arreu de l'Estat espa­nyol i obrint-se actu­al­ment camí a l'exte­rior, espe­ci­al­ment a Xile, i amb la pro­pi­e­tat de la majo­ria acci­o­na­rial d'empre­ses com Acsa, l'antiga uni­tat de cons­trucció del grup Agbar, adqui­rida el 2005. Però els seus orígens són modes­tos: Julio Sorigué, nas­cut a Cer­vera (Segarra), va començar en el sec­tor el 1954 amb l'adju­di­cació de l'asfal­tatge del camí que sor­tia de casa seva, a Binèfar, on vivia lla­vors. El 1968 va cons­ti­tuir l'empresa Julio Sorigué Zamo­rana, reba­te­jada com a Sorigué, SA el 1980. Cinc anys després, Julio Sorigué i la seva dona van cons­ti­tuir la Fun­dació Sorigué, cre­ada per ges­ti­o­nar la col·lecció d'art que el matri­moni havia començat a for­mar. La fun­dació, amb seu a Lleida, té ara una de les col·lec­ci­ons d'art pri­vat més impor­tants de Cata­lu­nya.

Nous con­se­llers dele­gats

La nova pre­si­denta, Anna Vallès, prové de la gestió de la fun­dació d'art i a par­tir del seu nome­na­ment s'ha produït un relleu en la resta de la cúpula direc­tiva del grup. Sebastià Espi­net, que fins ara diri­gia la divisió de mate­ri­als, ha relle­vat a Joan Cas­tells en el càrrec de con­se­ller dele­gat d'ope­ra­ci­ons. I Luís Villena, pro­ce­dent de l'àrea finan­cera, s'ha con­ver­tit en l'actual con­se­ller dele­gat de ser­veis cor­po­ra­tius, en subs­ti­tució d'Edu­ardo Nadal. Anna Mir con­ti­nua com a vocal del con­sell com a repre­sen­tant del a família fun­da­dora.

Els con­se­llers dele­gats sor­tints, Joan Cas­tells i Edu­ardo Nadal, con­ti­nu­a­ran vin­cu­lats a l'empresa com a asses­sors inde­pen­dents del con­sell d'admi­nis­tració, segons han expli­cat fonts del grup llei­datà.

Cap a l'agroindústria.

Però a més d'un canvi de nom, el Grup Sorigué també està fent un gir en la seva acti­vi­tat. Amb la cons­trucció atu­rada, el grup ha obert noves línies de negoci. La més cri­da­nera és l'agroin­dus­trial, amb l'explo­tació de milers d'hectàrees de rega­diu i de secà, gran­ges i cen­tres de recerca agrícola. El més simbòlic d'aquesta evo­lució és el nou molí de pro­ducció d'oli situat al cos­tat de les ins­tal·laci­ons d'extrac­ci­ons d'àrids de Sorigué a Menàrguens (Noguera). Segons fonts de la com­pa­nyia, aquesta aposta, ini­ci­ada ja abans de la crisi, s'ha accen­tuat els dar­rers anys i ara és un dels dos pun­tals de crei­xe­ment de la com­pa­nyia, que el 2012 va acon­se­guir man­te­nir la fac­tu­ració de l'any ante­rior mal­grat el nega­tiu con­text econòmic.

Recerca i inno­vació.

L'altra aposta és la dels pro­jec­tes de recerca, desen­vo­lu­pa­ment i inno­vació. Aquesta àrea de negoci també ha tin­gut un ràpid crei­xe­ment els dar­rers dos anys, segons expli­quen des del grup. Molts dels seus pro­jec­tes estan rela­ci­o­nats amb l'àrea agroin­dus­trial: inves­ti­gació en nous rega­dius, aug­ment de la pro­ducció de cere­als i frui­ters, apro­fi­ta­ment agrícola de sòls diver­sos, entre d'altres.

A més, el grup con­ti­nua desen­vo­lu­pant l'àrea de ser­veis indus­tri­als, cen­trada en gestió de pro­jec­tes indus­tri­als i la pres­tació de ser­veis diver­sos, espe­ci­al­ment vin­cu­lats al cicle de l'aigua pota­ble, així com la del trans­port i la gestió de resi­dus.

El grup treballa en obres com la construcció de l'L9 del metro o la construcció del Segarra-Garrigues, i el 2005 va fer un gran pas endavant amb l'adquisició d'ACSA, la constructora del grup Agbar. Ara ha reforçat la seva activitat agroindustrial davant la frenada evident de la construcció.
Facturació
460 M€
Treballadors
2.000
Any de fundació
1968


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.