Gran angular

DE MEMÒRIA

La independència d'Espanya

Segons Guillem Graell, al conjunt de l'Espanya del 1900 el 32,6% de la població activa era població dita improductiva: “Nobles, militars, empleats de la Casa del Rei, clergues, criats, escrivents, advocats, estudiants…” L'activitat econòmica productiva era, en bona part, a altres mans. I a més la cosa venia de lluny

Al pri­mer terç del segle XX, al cos­tat d'eco­no­mis­tes com Joan Cre­xells o Joan P. Fàbre­gas, que van pre­sen­tar la pos­si­bi­li­tat/neces­si­tat d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent, hi hagué eco­no­mis­tes, com Gui­llem Gra­ell, que expli­ca­ren en què es basava la (difícil) inde­pendència d'Espa­nya. I, també, la (evi­ta­ble) inde­pendència de Cuba.

Segons Gra­ell, al con­junt de l'Espa­nya del 1900, el 32,6% de la població activa era població dita impro­duc­tiva: “Nobles, mili­tars, emple­ats de la Casa del Rei, cler­gues, cri­ats, escri­vents, advo­cats, estu­di­ants…” L'acti­vi­tat econòmica pro­duc­tiva era, en bona part, a altres mans. La cosa venia de lluny. Gra­ell explica que, al 1617, citant Sancho de Mon­cada, el 5/6 dels nego­cis de la Corona de Cas­te­lla eren a mans dels estran­gers, 9/10 del comerç amb Amèrica, també, uns 160 mil estran­gers (dels quals 10 mil geno­ve­sos) domi­na­ven el comerç i els ofi­cis. “Així és que, encara que Espa­nya es donava aires d'inde­pen­dent, i fins de pode­rosa, en rea­li­tat, la seva riquesa era pro­pi­e­tat d'estran­gers, i ho seria encara més si la Casa de Borbó, que va intro­duir alguna ori­en­tació econòmica, com­pre­nent la neces­si­tat de reco­brar la inde­pendència econòmica i de crear indústria naci­o­nal, no s'hagués fixat en Cata­lu­nya, a des­grat d'haver-li estat tan hos­til.” Gra­ell cita un text francès d'Eti­enne de Sil­ho­uette on es podia lle­gir: “Bar­ce­lone peut être regardée par rap­port â l'Espagne comme Paris par rap­port â la France. Il y a quan­tité d'orfev­res et toute sorte d'ouv­ri­ers” (Voyage de France, Espagne, Por­tu­gal et d'Ita­lie, fait en 1729).

La inde­pendència de fet d'Espa­nya començaria, doncs, gràcies a l'empenta dels tallers i dels obrers cata­lans. Al 1900, a Cata­lu­nya, unes 13.000 fàbri­ques, i un comerç exte­rior i inter­re­gi­o­nal de 2.000 mili­ons de pes­se­tes, “que tenen poques regi­ons d'Europa”. La con­clusió de Gui­llem Gra­ell era clara: “ Cata­lu­nya ha fet més per la inde­pendència d'Espa­nya que totes les seves armes jun­tes, i hau­ria fet més encara si hagués acon­se­guit intro­duir el seu espe­rit, la seva ori­en­tació.”

Per exem­ple: “Què sig­ni­fica un jor­nal de 2, 3, 4 rals, màximum de 5 o 6, que és quasi l'únic jor­nal fora de Cata­lu­nya, si no és menys­preu pel tre­ball?” Només els (rela­ti­va­ment) alts sala­ris cata­lans podrien afa­vo­rir el tre­ball pro­duc­tiu i, doncs, la inde­pendència de l'eco­no­mia espa­nyola i, per tant, de l'Estat espa­nyol. I, encara, el tre­ball català es man­te­nia, i crei­xia, a des­grat de la baixa inversió pública a Cata­lu­nya en car­re­te­res, camins veïnals, fer­ro­car­rils secun­da­ris, canals, aigua, ports. Tot i que Cata­lu­nya pagava més impos­tos.

L'argu­men­tació de Gra­ell tenia una segona part: a Cuba la mateixa manca d'auto­no­mia econòmica i fis­cal que tenia Cata­lu­nya seria el motor del procés que duria, pas a pas, a l'enfron­ta­ment amb els governs espa­nyols i, final­ment, a la inde­pendència de l'illa.

Al 1865, en una expo­sició adreçada a S.M. la reina, els cubans dema­na­ven una auto­no­mia econòmica que “lluny de des­truir la uni­tat naci­o­nal, seria la seva garan­tia més sòlida”. Als anys 1890, Gra­ell va par­ti­ci­par per­so­nal­ment en les nego­ci­a­ci­ons comer­ci­als entre Espa­nya, Cuba i els Estats Units. “A Nova York vaig tenir ocasió de sen­tir de lla­vis d'ame­ri­cans que no esta­ven en con­tra dels tei­xits, ni dels arti­cles cata­lans, en gene­ral… si tot Espa­nya hagués sigut com Cata­lu­nya, ni se'ls hagués ocor­re­gut revol­tar-se.” I segueix: “Vaig entrar a l'Havana amb por de ser mal aco­llit, però aviat em vaig convèncer del meu error.” Els pro­duc­tes cata­lans i l'auto­no­misme català eren ben vis­tos pels inde­pen­den­tis­tes cubans. En canvi, els polítics espa­nyols deien als cubans: “Sota un règim mili­tar, i sota una burocràcia foras­tera, heu adqui­rit una pros­pe­ri­tat fabu­losa, i sou més rics que nosal­tres.” La res­posta cubana seria òbvia: “Al món hi ha quel­com més que interes­sos mate­ri­als.”

El gran mercat de l'Estat

Guillem Graell descobreix que “el gran mercat d'exportació que tenen les altres regions, no és a l'estranger, ni és a dins d'elles mateixes, és a Catalunya”. I, a més, pensa que “podrà ser bastant més gran el dia que hi hagi més esperit mercantil, i siguin més fàcils i més barats els mitjans de circulació”. El futur de l'economia espanyola és vendre més a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.