“Disfruto molt treballant per a mi”
Quan la multinacional Lear (dedicada a la fabricació de cables per a l'automoció) va tancar la seva planta de Roquetes a finals de l'any 2009, va deixar més de 500 persones sense feina. La patacada va ser severa per a Tortosa i per a una bona colla de municipis de les Terres de l'Ebre. No era estrany trobar entre els treballadors afectats diversos membres d'una mateixa família. Lluís Ferré i el seu cunyat Joan en són un exemple. Tots dos feia més de 20 anys que treballaven a la fàbrica quan tot se'n va anar en orris i van ser despatxats. “I ara què?”, es van preguntar. La resposta els la va donar el riu.
De jove, Lluís Ferré havia destacat en l'esport del piragüisme i sempre li havia quedat l'afició de sortir a remar per l'Ebre. No és gens estrany perquè, malgrat que sovint calgui mantenir una batalla contra els mosquits, el tram Miravet-Benifallet és un plaer per als sentits.
El riu de la vida.
Més enllà d'ampliar la flota de piragües, han engreixat el catàleg de propostes amb passejades amb barca motoritzada (la primera barca que van comprar la van adquirir amb part de la indemnització rebuda de Lear, però ja n'han hagut de comprar una altra de més grossa i potent), rutes amb segway (una mena de tricicles elèctrics), itineraris d'espeleologia i pedalades amb bicicleta tot terreny. “Tenim la via verda aquí a tocar del poble i hem anat oferint allò que ens semblava que podia ser atractiu per a la gent.”
L'aposta ha arribat fins al punt d'invertir, enguany, uns 40.000 euros per equipar “una antiga finca familiar” per reconvertir-la en un parc d'aventures amb camp de jocs, ponts penjants i una tirolina de 142 metres de llarg. “Crec que és la segona més llarga de tot Catalunya”, diu Ferré.
Admet: “A vegades he pensat que tant de bo hagués plegat abans de la fàbrica, perquè disfruto molt treballant per a mi i fent la feina que faig.” Però no tot han estat flors i violes per a Beniemocions perquè algunes de les propostes no han tingut l'acollida esperada: “Vam pensar a oferir rutes de senderisme, però si ens n'haguéssim de refiar ja hauríem tancat. A la gent no li cal pagar perquè algú els acompanyi per anar a caminar, en fan prou comprant-se una guia.” De la mateixa manera, tot i ser una empresa que ha anat creixent en plena crisi, també nota els efectes d'unes butxaques cada vegada més seques: “Ens han baixat les excursions d'escoles i les famílies han de vigilar molt la despesa.”
Per això, assegura, tot i les inversions assumides, “ens l'hem jugat”, ni es plantegen apujar tarifes per compensar: “Apujar preus en aquests moments? Estàs de broma?”
