ecolasetmana

El pernil en llauna d'origen alemany

La càrnia Germans Capdevila, nascuda al 1913, arriba a l'actualitat consolidant el seu producte estel·lar, el pernil dolç en llauna, i apostant per noves línies, com ara la gamma ‘halal'.

Un alemany que era carnisser va ensenyar al besavi a fer el pernil dolç en llauna
Era una botiga de carn fresca, que amb el temps va fer els productes tradicionals

Una carnisseria situada al carrer Major de Sils, al 1913, va ser l'origen d'aquest negoci familiar que aquest any ha arribat als cent anys, amb la quarta generació al capdavant. El seu fundador va ser Pere Capdevila Madí, conegut com en Peret de can Garriga, que també es dedicava a la compra i venda de bestiar, bàsicament de xais. Anava arreu de l'Estat, comprava ramats sencers i els distribuïa pels diferents carnissers de la comarca. A l'establiment, hi va instal·lar un obrador per elaborar-hi el producte. “Inicialment era una botiga de carn fresca, però amb el temps, hi va anar elaborant productes tradicionals, els de sempre, els nostres: botifarres crues, negres, blanques...”, explica Pere Capdevila Llinàs, nét del fundador de l'empresa i actual director gerent.

Amb l'inici de la Guerra Civil, el negoci va quedar interromput uns anys i es va reprendre en acabar. Va ser en aquest moment quan l'empresa va començar a fabricar el pernil dolç en llauna. “Un alemany que era carnisser li va ensenyar a fer el pernil dolç en llauna”, explica Marc Capdevila, gerent adjunt i quarta generació al negoci. “En aquell temps, això es feia omplint les llaunes amb el pernil, posant-lo a coure al bany maria i després fent un forat petit a la llauna per treure els líquids. Aquest forat es soldava amb estany”, relata Pere Capdevila, que insisteix: “Avui en dia això estaria totalment prohibit.” Que en Peret de can Garriga era un home emprenedor també ho constata el fet que el maig de 1950 va rebre el primer premi de la primera Feria Nacional del Campo a Madrid. El diploma que encara conserva la família emmarcat a la fàbrica recull que el premi se li va donar pel “salsichón de Vic, longaniza imperial, lomo embuchado, butifarra catalana, mortadela española, cabeza de jabalí, jamón andorrano, bacon y jamoncitos franceses”, entre d'altres.

L'obrador de darrere la carnisseria del carrer Major de Sils es va anar fent petit a mesura que s'ampliava la gamma de productes de tot tipus, tant secs com cuits. Llavors, a l'empresa ja s'hi havien incorporat els fills de Pere Capdevila, en Jacint i en Joan, més coneguts com Cintet i Juanito, i es va fer el trasllat de l'obrador del darrere la carnisseria a l'espai actual on hi ha l'empresa, al carrer Jacint Verdaguer. L'entrada al negoci, anys més tard, de Pere Capdevila, el fill d'en Jacint, va suposar que s'abandonés l'elaboració de productes curats i es passés a fer-ne només de cuits. Era l'any 1975.

Capdevila Germans fabrica catalana, bacó, patés de fetge -que comercialitza sota la marca Artur Piquet-, però sobretot, el pernil dolç en llauna i de totes varietats. Els mètodes han canviat, però el pernil dolç en llauna continua sent el producte estrella de Capdevila Germans. Peces senceres de vuit quilos conservades en aquest tipus d'envàs i que es comercialitzen sota les marques Mireya i Mont-Corb, explica Roser Alabert, administrativa i dona de Pere Capdevila.

Coincidint amb el centenari, l'empresa també ha començat a produir un pernil cuit elaborat amb porc Duroc i del qual ja es venen uns 500 quilos a la setmana, sobretot a Alemanya, que juntament amb França, Holanda i Suècia són els mercats europeus principals. De totes maneres, la necessitat d'obrir nous mercats els ha fet els darrers temps ampliar els productes amb una línia halal, que fa que en lloc d'utilitzar el porc com a matèria primera, s'hi incorpori també el gall dindi, la vedella o el pollastre.

Actualment, l'empresa té una producció d'uns dos milions de quilos a l'any, amb una facturació que s'acosta als 4,5 milions d'euros anuals i 27 treballadors que provenen tots de Sils. Pel que fa a la distribució del producte, el 15% aproximadament s'exporta, sobretot a la UE, però l'empresa té previst ampliar esforços cap a l'exterior després de detectar un estancament al mercat estatal. També arriba al Líban i a l'Orient Mitjà, explica Marc Capdevila.

a l'escala

Els treballadors i treballadores de la càrnia de Sils, entre els quals hi ha els germans Jacint i Joan Capdevila, a l'escala de l'empresa, en una imatge captada a mitjan anys quaranta.

carnisseria

La primera llicència municipal de l'empresa càrnia parla d'un establiment que es dedicava a la venda “al detall” de carn en dies determinats.

l'escorxador

L'obrador que hi havia a la primera carnisseria del carrer Major es va traslladar al que ha esdevingut l'actual fàbrica i es va anar ampliant la gamma de productes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.