La Borsa
Més valors
Economia

La Cuina del Vent reivindica la cirera de l'Empordà

El col·lectiu gastronòmic celebra el desè aniversari amb la jornada gastronòmica ‘Remena'm la cirera'

S'estudia incloure aquesta fruita en la marca de garantia Productes de l'Empordà

El col·lectiu gastronòmic La Cuina del Vent, de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, va donar ahir el tret de sortida a la jornada gastronòmica Remena'm la cirera. La jornada s'emmarca en la commemoració dels deu anys d'aquest col·lectiu i l'aposta que fa per reivindicar la cirera de l'Empordà i impulsar la seva incorporació en algun tipus de marca o qualificació.

La jornada gastronòmica va començar cap a quarts de deu del matí a l'ajuntament de Llers, on s'havia quedat per marxar a abastar cireres i fer un esmorzar al camp; la pluja, però, va obligar a suspendre la recollida i traslladar tots els actes al centre cívic de Llers.

Una cinquantena de persones procedents de diferents localitats gironines es van reunir durant bona part del matí en aquest espai, on van esmorzar i van anar arribant tant els membres de la Colla del Ranxo, de Llançà, que s'encarregaven de fer l'arrossada per a 150 comensals, com representants de productors de cireres i dels cinc col·lectius gastronòmics gironins que havien elaborat una quinzena de tastets que incloïen, d'una manera o altra, cireres de l'Empordà. El col·lectiu gastronòmic del Pla de l'Estany, la Cuina Volcànica de la Garrotxa, el col·lectiu Girona Bons Fogons, la Cuina de l'Empordanet i els membres de La Cuina del Vent eren presents en la jornada.

Quinze tastets

Un gratinat de cireres de l'Empordà fet pel restaurant Cúria Reial de Besalú, com a representant de la cuina volcànica de la Garrotxa; un semifred de iogurt de Fonteta amb cireres elaborats per La Cuina de l'Empordanet; un gaspatxo de cireres de Terrades amb anxoves de l'Escala, festucs i formatge de cabra, del col·lectiu Girona Bons Fogons són alguns exemples dels tastets servits, que van precedir l'entrega dels premis Forquilla Cuina del Vent, que enguany van ser entregats al col·lectiu Cuina Volcànica, al cuiner Marc Lladó, del restaurant El Molí de Pont de Molins, i a l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, que fa deu anys va propiciar la creació del col·lectiu La Cuina del Vent.

Així mateix, es van entregar unes plaques distintives a la millor iniciativa a l'impulsor de la jornada gastronòmica, Agustí Planas; al proveïdor de l'any, Fricash, i al restaurant El Vaixell, de Llançà. pels seus 25 anys.

Un centenar d'hectàrees

Pel que fa als productors de la zona, que engloba Llers, Terrades, Cistella i Boadella i les Escaules, hi havia l'alcalde de Terrades, Isidre Felip, que calculava que en total hi ha un centenar d'hectàrees cultivades amb cirerers en aquesta zona de l'Empordà i una trentena de productors, i avançava que ja fa quinze o vint dies que ha començat la collita.

Pel que fa a la producció total d'aquesta fruita, Felip desconeixia quantes se'n podien arribar a recollir durant la curta temporada, que acostuma a ser d'un mes i mig.

LA XIFRA

100
hectàrees
estan cultivades amb cirerers en quatre municipis: Llers, Terrades, Cistella i Boadella i les Escaules.

LA FRASE

La cirera de l'Empordà té un sabor especial que li dóna el terreny. És un producte de qualitat
Isidre Felip
productor de cireres i alcalde de terrades

Restauradors, productors i administració analitzen les possibilitats de potenciar el producte

Formar part d'una denominació d'origen protegida (DOP), d'una indicació geogràfica protegida (IGP) o, senzillament, incloure les cireres de l'Empordà en la marca de garantia Productes de l'Empordà. Restauradors, productors i administracions es van asseure durant una estona en una taula per debatre si és viable i interessa catalogar d'una manera o altra aquest producte. “Reivindiquem el producte de l'Empordà i ens agradaria que la cirera també en formés part”, explicava Salvador Jordà, del col·lectiu promotor del debat de La Cuina del Vent. També el productor i alcalde de Terrades, Isidre Felip, es mostrava partidari de potenciar les cireres de l'Empordà i destacava la importància de donar sortida als productes de proximitat i de la terra. Carles Tubert, gerent de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, va ser l'encarregat de moderar el debat, en el qual també va participar la bloguera i escriptora sobre cuina Dolors Mateu i una representant del Consell Comarcal, que va informar els participants de la iniciativa creada fa més de deu anys per promoure els productes propis de l'Empordà sota la marca de garantia Producte de l'Empordà. És precisament cap a aquesta catalogació de marca garantida cap on sembla que apunta, sobretot, el col·lectiu de la restauració, una marca garantida –que no exclou la possibilitat de llançar el procés per reclamar una DOP o IGP–. Per tirar endavant això, però, es requereix una producció mínima, entre altres coses, segons recordava la representant del Consell Comarcal, com passa amb els altres productes inclosos en aquesta marca –l'arròs de Pals, la botifarra dolça, els brunyols de l'Empordà, la ceba de Figueres, la gamba de Palamós, la poma de relleno de Vilabertran o el recuit–. La producció, un reglament aprovat pels productors i l'elecció de cadascun d'ells de participar- hi o no són passos a seguir si es vol apostar per la marca de garantia. Els restauradors, convençuts que el consumidor cada cop busca més la garantia d'un bon producte, ja hi aposten. Ara caldrà veure si els productors hi accedeixen i les cireres de l'Empordà s'afegeixen a aquesta marca de qualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El preu de l’assegurança del cotxe bat rècords durant l’any 2019

barcelona
Estats Units

L’FMI preveu el creixement més baix des de la crisi financera

anàlisi

Afligits, però hem de fer país

evilanova@elpuntavui.cat

La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga

Barcelona

Els promotors lamenten la “frenada”en la construcció d’habitatges a Barcelona

Barcelona

Catalunya capta un 14% de l’ocupació del sector solar fotovoltaic

barcelona

Ryanair i els sindicats inicien les negociacions de l’ERO que pot afectar la base de Girona

girona
ECONOMIA

Prodeca insta el sector a crear un ‘lobby’ arran dels aranzels de Trump

“Ja no és només un tema econòmic, sinó de repressió”

barcelona