Gran angular

DE MEMÒRIA

El monestir de Pedralbes

D'entrada, pot sorprendre la seva titularitat: és un monestir que pertany a una administració pública: l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. De fet, el monestir fou una creació reial: la reina Elisenda de Montcada, la quarta esposa del rei Jaume II, fou qui el fundà i el finançà. L'encàrrec el van rebre les monges de l'orde de Santa Clara, les clarisses, la marca femenina de l'orde de Sant Francesc, els franciscans. El monestir començà a funcionar el 1327

El jardí del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes –situat al terme de Barcelona- és un dels 200 jardins seleccionats per Jacques Bosser i Alain le Toquin a Deux mille ans de jardins (París, Editions de la Martinère, 2006). La raó que donen és que uneix el caràcter simbòlic que tenen molts jardins amb el caràcter pràctic d'un jardí on hi ha tot un sector (50 espècies diferents, segons un estudi de la Facultat de Farmàcia de la UB) dedicat al conreu de plantes medicinals.

Si calia, aquesta és una descoberta que ens situa a conèixer millor el monestir de Pedralbes. Un espai que és, alhora, una joia de l'arquitectura gòtica, un conjunt de museus enormement interessants, i un recinte excepcionalment bell. D'entrada, pot sorprendre la seva titularitat: és un monestir que pertany a una administració pública: l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. De fet, el monestir fou una creació reial: la reina Elisenda de Montcada, la quarta esposa del rei Jaume II, fou qui el fundà i el finançà. L'encàrrec el van rebre les monges de l'orde de Santa Clara, les clarisses, la marca femenina de l'orde de Sant Francesc, els franciscans. El monestir començà a funcionar el 1327. Mort el rei aquell mateix any, la reina s'hi instal·là. El 1357 va prendre una decisió molt important: va situar el monestir sota la protecció del govern municipal de Barcelona, el Consell de Cent. En aquell moment, Barcelona era una república urbana, que disposava, des de feia quasi un segle, d'una administració pública potent. En canvi, la Generalitat de Catalunya no es crearia fins dos anys després, el 1359. Així, des de 1357 i fins al segle XXI, el destí del monestir de Pedralbes està lligat a l'Ajuntament de Barcelona.

En resum, és una institució mixta, d'un orde religiós femení i de gestió municipal. Però, fins al 1979, en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia, segons el Llibre Blanc dels museus de la ciutat de Barcelona (promogut pel mateix ajuntament de la ciutat aquell any, i editat en tres llengües), només s'hi podia accedir el diumenge de 13 h a 14,30 h! Un horari realment insòlit…

A partir de 1983, petits/grans canvis. Integrat al MUHBA, el Museu d'Història de Barcelona, la visita al monestir de Pedralbes té múltiples vessants. Primer, és un monestir reial, fundat pels reis catalans, que, així i tot, pensant en la seva continuïtat, pacten amb la república urbana de Barcelona. Segon, és una empresa femenina, on les diverses feines de les monges són ben visibles. Del conreu del jardí, amb plantes medicinals, se'n parla més amunt.

Però cal afegir-hi moltes altres activitats. La música, per exemple. Amb la presentació, al museu, de belles partitures miniades, de llibres de cor (de grans dimensions, destinats a un grup de cantaires) del segle XVI. I música en viu, cantada, a les 7 del vespre.

També, la cuina. Al museu es pot visitar la gran cuina del monestir, que és com un resum sintètic de quasi set segles de focs, cassoles, vaixelles, plats, gots, piques.

Malauradament, a la botiga de la sortida del monestir no hi ha a la venda l'extraordinari mató de Pedralbes, que és també conegut, segons Jaume Fàbrega, com a mató de monja.

Les monges (especialment, les d'origen noble) llegien i escrivien. Al museu del monestir n'hi ha proves. Llibres, manuscrits i faristols. No s'ha descobert, però, fins ara, cap Vita Christi com la de l'abadessa Isabel de Villena.

Autosuficients.

Les monges confeccionaven la seva pròpia roba i peces masculines per a les cerimònies religioses. I brodaven. Al museu, hi ha una petita mostra de brodats. I, tisores, agulles, didals.

Segons llegim en els texts que acompanyen les exposicions del museu, les monges pintaven. Atès que moltes de les obres d'art (frescs, olis, llibres miniats, relleus, tríptics, etcètera) del monestir són d'autor desconegut, anònimes, no seria gaire arriscat pensar que algunes d'aquestes obres foren realitzades per alguna d'elles. Serien els precedents de Lluïsa Vidal.

Pedralbes durant la Guerra Civil

El MUHBA, amb Joan Roca i Albert al davant, organitza al museu del monestir de Pedralbes una exposició sobre el rol de la Generalitat de Catalunya i del monestir de Pedralbes en la conservació del patrimoni arxivístic i artístic català durant la guerra de 1936-39. Cal notar: tres mapes de la Barcelona del moment. Un, amb la localització de les seus de les administracions públiques. Un segon, amb els punts dels bombardeigs de l'aviació facciosa. El tercer, amb la localització, als barris de Pedralbes i Sarrià, dels diversos i innovadors equipaments dels temps en què es configura –ràpidament- la Nova Economia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia