Economia

L'encaix de la ramaderia

Tres projectes de granges generen protestes en diferents punts de la demarcació

El sector defensa l'activitat econòmica que compleix les normes i crea treball

No es pot denegar un permís a una explotació només perquè fa pudor
A Peralada s'ha retirat el projecte de granja per la pressió dels veïns

L'encaix entre el sector ramader i els nuclis habitats és a vegades molt complicat. Tothom té clar que hi ha d'haver granges de porcs, de vaques, de pollastres i de conills a les comarques gironines, una demarcació històricament ramadera. Tots volem un litre de llet o mitja dotzena d'ous a la taula i ens omplim la boca si la llet o els ous han sortit d'una granja propera. Però el problema és que no volem la granja al costat de casa “perquè fan pudor” o “perquè els animals fan soroll”, però ja ens va bé si la construeixen al poble del costat. Molt semblant com passa sovint quan s'ha de fer un abocador o una indústria o fins i tot una presó, que som conscients que hi ha de ser, però no la volem a prop.

El sector ramader és conscient del rebuig de què sovint són objecte les seves empreses, però defensen les virtuts i beneficis que la seva activitat genera. “Són empreses que donen feina a treballadors i que complim les normatives de dejeccions ramaderes i de benestar animal fins a l'últim detall”, assegura Quim Suñer, president de JARC a Girona. Suñer és conscient de les limitacions que s'estan posant per construir noves granges, sobretot per pressió popular, “perquè moltes d'aquestes granges han passat el vistiplau de la Generalitat però, en canvi, és l'administració local qui les atura”. “I més ara, que hi ha les eleccions a prop”, manté Suñer. No sol haver-hi tants problemes si es tracta d'ampliacions “perquè les explotacions, igual que passa amb qualsevol indústria, per ser viables periòdicament s'han d'ampliar”, segons explica el ramader Josep Bou, de Cassà de la Selva.

El responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos, Rossend Salveri, no entén com una població pot denegar un permís a una explotació agrària només “perquè fa pudor”. “És una activitat econòmica com qualsevol altra que si compleix la normativa s'ha de respectar i que dóna llocs de treball. Si un poble té tanta feina que es pot permetre el luxe de no generar activitat econòmica, doncs endavant”, assegura.

Les comarques gironins no tenen el mateix problema que Lleida i Vic amb els excedents de purins després dels tancament de les plantes de cogeneració. “La demarcació de Girona no és una zona vulnerable ni amb molta densitat ramadera, i per tant els purins es poden abocar a les terres com marca la normativa vigent”, asseguren des de JARC que expliquen. Des de les associacions mediambientals, però, asseguren que els arriben queixes en diversos punts del territori i que és un tema que els preocupa per la repercussió que poden tenir les granges sobre la qualitat dels aqüífers.

“Hi ha una quantitat important de projectes de creació de granges o d'ampliació de granges existents que estan en curs de tramitació”, diu la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt. Segons els ecologistes, un cop la granja està en funcionament, ningú controla què es llença, en quines quantitats i a quins llocs. “S'hauria d'analitzar com està la situació dels aqüífers a l'Empordà i què es pot autoritzar”, explica Schmitt.

Això és precisament el que vol demanar Carme Barceló, l'alcaldessa de Vila-sacra, que dilluns passat va convocar una reunió de veïns per tractar d'aquest tema. L'alcaldessa diu que demanarà a Agricultura i Medi Ambient que es facin analítiques per determinar quins són els nivells de nitrats dels aqüífers del municipi. “Ens ha de permetre decidir què es pot autoritzar o no”, diu l'alcaldessa, que tem que a Vila-sacra podrien estar per sobre del que és normal.

La reunió amb els veïns es va convocar arran de la polèmica que va aixecar el projecte d'una nova granja de 1.500 porcs al nucli de Vilanova de la Muga (Peralada), i al límit amb Vila-sacra. El projecte estava en exposició pública, però dilluns passat el promotor de la granja, Antoni Descamps (que és primer tinent d'alcalde de Vila-sacra) va retirar el projecte arran de l'oposició que aquest ha aixecat. A final de la setmana passada es van distribuir fulls als nuclis de Peralada, Vilanova de la Muga i Vila-sacra per oposar-s'hi.

“Ara mateix no em plantejo fer-ho a cap altre lloc i gairebé deixaria de fer de pagès”, diu Descamps, i afegeix que no entén el rebuig que ha provocat. L'alcalde de Peralada, Pere Torrent, confia que el nou POUM aclarirà aquest tema. Des de Vila-sacra, l'alcaldessa, tot i precisar que no es tractava d'un projecte al seu municipi, assegura que en el fons es tracta sempre del mateix problema: fer conviure els pagesos amb una nova població que no vol mosques ni males olors.

Una granja “massa gran”, a Solius

La plataforma Salvem Solius han presentat al·legacions a la construcció d'una granja de pollastres d'engreix de 83.500 pollastres a Can Cateura, una explotació agrícola familiar de la Vall de Solius. Al·leguen que està en un paratge d'especial protecció paisatgística, que l'estudi d'impacte ambiental és insuficient, que la mida de les naus és desmesurada, que la proximitat a habitatges és excessiva i que hi ha molt de risc de contaminació de l'aqüífer del Ridaura. Es parla també d'accessos inadequats i s'indica que no hi ha en el projecte cap pla de gestió de la gallinassa, que calculen en 835 tones a l'any.

L'alcalde de Santa Cristina, Josep Llensa (CiU), va confirmar ahir que el projecte és ara a mans de la Comissió d'Urbanisme, i alhora va posar sobre la taula la seva posició de suport a la nova granja.“Can Cateura ja és ara una finca agrícola. Nosaltres no veiem malament el projecte si, és clar, ens diuen que està dins la legalitat vigent. Estem parlant d'una família d'aquí que fan de pagesos de tota la vida i que volen fer una granja de pollastres.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Euríbor es dispara prop d’un punt al setembre fins al 2,233%, el nivell més alt des del 2011

Barcelona

Els ministres d’Energia de la UE acorden el primer paquet de mesures per rebaixar la factura de la llum

BRUSSEL·LES

Montero defensa que el paquet fiscal és de “sentit comú”

Madrid
economia

Hi haurà beneficis fiscals per a les rendes més baixes

El cost mediambiental del Bitcoin és similar al de la producció de carn

Washington

Corpinnat cull 5,7 tones de raïm

BARCELONA
Unió Europea

Acord per prorrogar 10 anys el règim d’accés dels pesquers a les aigües de la UE

Brussel·les

Unió de Pagesos demana solucions “urgents” pel camp

BARCELONA

Beneficis fiscals per a rendes baixes i pimes i augment de la pressió sobre grans fortunes

madrid