Economia

Pere Alzamora

president de grup Alzamora

“Els empresaris tenen una funció social”

Pere Alzamora explica en aquesta entrevista l'evolució de la fàbrica de capses del seu pare al carrer Crivillers d'Olot a l'actual grup Alzamora

Ha estat guardonat amb la Medalla de la Ciutat

UN MUSEU DE LES ARTS GRÀFIQUES
A la planta baixa de la fàbrica de Sant Cosme hi ha el petit tresor de Pere Alzamora. És un museu de les arts gràfiques amb màquines de totes les èpoques i plafons i vídeos explicatius de l'evolució d'aquest art. Són els objectes que ell ha anat col·leccionant i alguns havien servit a casa seva, com la de la fotografia.
Als anys seixanta hi havia dependència
de Barcelona quant al disseny; per això vam crear una secció pròpia amb artistes d'Olot
La concessió de la Medalla de la Ciutat d'Olot és una satisfacció del tot inesperada i ho agraeixo molt

Defuig els elo­gis. Quan se li diu que s'ha avançat a mane­res de fer ara de moda com la res­pon­sa­bi­li­tat social de les empre­ses o el volun­ta­riat, sim­ple­ment diu que ha tin­gut sort a l'empresa i que això li ha permès poder aju­dar. Pere Alza­mora és un empre­sari d'èxit i la prova n'és el grup que inclou Gràfiques Alza­mora i Alza­mora Packa­ging, amb seus a Girona i Sant Joan les Fonts, res­pec­ti­va­ment. Ara, l'Ajun­ta­ment d'Olot ha reac­ti­vat la con­cessió de dis­tin­ci­ons ator­gant-li per una­ni­mi­tat la Meda­lla de la Ciu­tat. Ell ho ha agraït amb un agraïment a les per­so­nes que han for­mat i for­men part del grup afir­mant que sense ells no hau­rien arri­bat on són ara.

Tot va començar en un edi­fici del car­rer Cri­vi­llers d'Olot?
Sí. Això va ser l'any 1900. La
família del meu pare va venir a Olot, perquè l'avi era tinent coro­nel i hi va ser des­ti­nat. El meu pare, Pere Alza­mora, va com­prar una petita impremta d'aquest car­rer i la lli­bre­ria que també hi havia a Valentí Guar­di­ola. I va tenir la idea de fer capses.
I això va fer créixer el negoci?
Sí, perquè, a Olot, hi havia mol­tes indústries que feien gènere de punt i, més enda­vant, d'embo­tits, i ell va veure que calien capses per empa­que­tar els pro­duc­tes i, en el pri­mer cas, també plan­ti­lles per a la con­fecció de roba.
Vaja, que vostès són pre­cur­sors del packa­ging?
Es pot dir que sí, perquè de la capsa nor­mal, la de cartró com­pacte, van intro­duir més enda­vant la fol­rada i, cap als anys 50 del segle pas­sat, la de cartró ondu­lat, que va ser molt impor­tant per a l'emba­latge exte­rior.
I la lli­bre­ria del Cri­vi­llers?
Com he dit ja hi era quan el pare va com­prar la impremta i va ser impor­tant com a punt de reunió, de tro­bada amb els cli­ents.
Com i quan s'incor­pora vostè a l'empresa?
M'anava for­mant a l'escola de belles arts d'Olot, a l'escola par­ti­cu­lar de l'artista olotí Lluís Car­bo­nell i a Girona, en con­cret, amb Ramon Font de Santa Eugènia, de qui vaig apren­dre la tècnica de la lito­gra­fia, però, l'any 1951 va morir el meu pare.
Això va pre­ci­pi­tar les coses?
Sí, amb dinou anys, vaig fer-me càrrec del negoci. El vam tirar enda­vant jun­ta­ment amb la meva mare, la meva ger­mana Adela i la meva tieta Irene. Vaig apren­dre l'ofici amb els que en aquell moment for­ma­ven l'empresa, a qui estic pro­fun­da­ment agraït.
Però aviat van mar­xar del cen­tre d'Olot.
Sí, perquè havíem de tenir un magat­zem en un altre edi­fici i vam voler tras­lla­dar-nos a uns ter­renys que teníem al sec­tor del Pont, al barri de Sant Cristòfor, però, van desis­tir, perquè l'accés, en aquell moment, era pel pont de Santa Mag­da­lena, que era massa estret per al pas dels cami­ons. I vam apos­tar per anar al Pou del Glaç.
Això va ser l'any 1961, un moment en què Alza­mora comença a créixer i fins ara.
Al Pou del Glaç, hi vam cons­truir la nova fàbrica, que vam anar ampli­ant segons les neces­si­tats i al ritme de la revo­lució tec­nològica i de crei­xe­ment indus­trial que es van pro­duir.
Quins són els moments que vostè con­si­dera clau de tot aquest procés?
Són molts. L'any 1963, per exem­ple, van posar en marxa la pri­mera màquina del sis­tema off­set i això ens va per­me­tre pas­sar de la impremta a la lito­gra­fia i, per tant, del negre a un color. Tot ple­gat ens va obrir un ven­tall de pos­si­bi­li­tats com per exem­ple fer postals en color. És a dir, que ens va per­me­tre entrar en un seg­ment de mer­cat nou, fent cai­xes lito­gra­fi­a­des.
I després?
Van venir molts més can­vis, amb maquinària per fer dos colors, qua­tre..., vam intro­duir el dis­seny, tècni­ques com l'encu­nyació, el ple­gat, etc.
Què vol dir, que es va intro­duir el dis­seny?
Que fins a prin­cipi dels anys sei­xanta hi havia una dependència de Bar­ce­lona quant a dis­seny. Olot era i és una ciu­tat d'artis­tes i nosal­tres vam mun­tar una secció de dis­seny, una ofi­cina de dis­seny amb artis­tes com Nico­lau Gironès, Quim Domene... i molts d'altres. I això va ser clau.
Per què?
Perquè vam poder ofe­rir un ser­vei inte­gral: estudiàvem l'envàs, i integràvem el dis­seny i produíem el pro­ducte que el cli­ent ens havia dema­nat a un preu rao­na­ble.
I la fàbrica del Pou del Glaç es va fer petita?
Sí. Va arri­bar un moment en què teníem l'empresa par­tida en qua­tre locals. A part de la fàbrica del Pou del Glaç, teníem locals al Pla de Dalt i a la Solfa.
A part, que va ser una època
que vam crear Car­to­lot, dedi­cada a la pro­ducció de cartró ondu­lat.
I les gràfiques?
La vam tras­lla­dar a Girona. Tot va venir de la pro­posta de Dal­mau Car­les Pla d'entrar a for­mar part d'aquesta soci­e­tat . Ho vaig fer per amis­tat. Més enda­vant vam fer la fàbrica de Gràfiques Alza­mora, que va ser la pri­mera que va fer edició digi­tal a les comar­ques giro­ni­nes. Amb els anys, cadas­cun dels meus fills es va posar al cap­da­vant de les empre­ses del grup i hi con­ti­nuen, excepte en el cas de Car­to­lot que es va ven­dre a un altre grup.
I vostè?
Jo sem­pre he estat més vin­cu­lat al packa­ging, és una acti­vi­tat més cre­a­tiva. I, ara, encara m'agrada man­te­nir-hi el con­tacte. Jo no sé anar al cafè.
Després d'aquest parèntesi, tor­nem al Pou del Glaç. Quan deci­dei­xen el tras­llat a la fàbrica actual de Begudà?
Es pot dir que el tras­llat es va començar a ges­tar l'any 1973, quan vaig com­prar uns ter­renys pro­pers a la car­re­tera de Girona, no pas l'actual auto­via, perquè lògica­ment no exis­tien els túnels de Cas­tell­fo­llit de la Roca, ni per tant el traçat actual. Vam obrir la nova fàbrica d'Alza­mora Packa­ging de Begudà, en muni­cipi de Sant Joan les Fonts, però al límit amb Olot, entre l'any 2003 i el 2004.
Sé que li costa par­lar de la seva ves­sant altru­ista, solidària... però ha estat un dels inputs pels quals se li ha con­ce­dit la Meda­lla de la Ciu­tat. Vostè ho rela­ti­vitza. Per què?
Perquè jo sem­pre he con­si­de­rat molt impor­tant poder aju­dar els altres. En el meu cas per­so­nal, ho he pogut fer perquè he tin­gut la sort de tenir una fàbrica que ha anat bé. Hi ha gent que, encara que vul­gui aju­dar, no pot. No ha estat pas el meu cas.
Què pensa quan es parla d'empre­ses res­pon­sa­bles com­pro­me­ses amb el seu entorn social, de volun­ta­riat...?
Que Olot és pio­nera en aquests temes i, com a olotí, això m'afa­laga. Cal tenir en compte que Olot és cap­da­van­tera amb enti­tats com la Cari­tat, dedi­cada ini­ci­al­ment a tenir cura dels més neces­si­tats, per posar només un exem­ple. I cal tenir en compte que estem par­lant d'una enti­tat cen­tenària.
Suposo que en aquesta ves­sant solidària hi tenen a veure els ante­ce­dents fami­li­ars?
I tant! El meu pare m'ho va ense­nyar. Ja he dit abans que era tinent coro­nel, però ser­via a la Creu Roja. També hi fan els mes­tres que vam tenir, els quals recordo amb molt d'afecte.
Amb qui­nes enti­tats ha col·labo­rat?
En mol­tes. De fet, ja de jove havia par­ti­ci­pat en mol­tes coses com en la con­fecció de les cati­fes de Cor­pus, a la cara­vana comer­cial de la volta ciclista de les Fes­tes del Tura, al con­curs de car­ros­ses, les neda­des al Tus­sols abans de par­ti­ci­par en la fun­dació del Club Natació Olot...
Esmenti-me'n alguna.
He donat suport a enti­tats com l'escola d'edu­cació espe­cial Joan XXIII d'Olot, a la Coo­pe­ra­tiva La Fageda de Santa Pau... D'algu­nes n'he estat pre­si­dent.
N'hi ha mol­tes més...
Sí, la Cari­tat, més enda­vant Càritas... La gent d'Olot tenim molta sen­si­bi­li­tat amb els pro­ble­mes dels altres. Pot­ser hi fa l'oro­gra­fia i l'aïlla­ment de tots els anys en què per falta de bones comu­ni­ca­ci­ons cos­tava des­plaçar-se a Olot i cap a fora. Hi ha molta gent no olo­tina que ens diu que tenim fama de
tan­cats i deu ser a causa de l'oro­gra­fia.
I un olotí amb Meda­lla de la Ciu­tat, què n'opina d'aquesta fama de tan­cats?
Només puc dir que, a vega­des, tant de verd, i més aquest any en què ha plo­gut tant, a vega­des m'acla­para. Haig d'acla­rir, però, que la meva mare era de Begur i que, tota la vida, als estius, he estat entre bar­ques. Sóc molt d'Olot, però enyoro el mar, si no hi vaig sovint.
Com va reac­ci­o­nar quan li van dir que li con­ce­dien la Meda­lla?
Em va sob­tar molt. Mai no hi havia pen­sat. No me la mereixo. Va ser una satis­facció ines­pe­rada i ho agra­eixo molt.
Pot­ser va ser el reco­nei­xe­ment més gene­ral a la importància que ha tin­gut i té l'acti­vi­tat indus­trial a Olot?
La indústria ha donat i dóna molta vida. No s'ha tin­gut mai gaire en compte que els empre­sa­ris fan molt per a l'eco­no­mia de la zona on tenen les seves empre­ses. Sem­pre he tin­gut, igual que els altres empre­sa­ris, un espe­rit de res­pon­sa­bi­li­tat i de com­promís amb la Gar­rotxa. De fet, he dedi­cat més hores a la feina que no pas a la família.
Què li sem­bla que l'Ajun­ta­ment hagi reac­ti­vat la política de pro­to­cols i dis­tin­ci­ons?
Molt bé. Hi ha molta gent que se la mereix abans que jo i, en alguns casos, ja hem fet tard.
Com és la vida diària de Pere Alza­mora?
Estic a la fàbrica, faig cami­na­des, als estius vaig a Begur amb la família...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.