Catalunya, Israel i Itàlia s'alien per vendre
Més de 80 empreses catalanes s'han sumat al projecte de cooperació interterritorial que finança la Unió Europea per potenciar l'activitat en zones amb DOP reconegudes
El projecte s'adreça sobretot a les petites i mitjanes empreses del sector de l'oli i del vi
La triple aliança d'Israel, Itàlia i Catalunya és la benzina que mou el motor per fer avançar la indústria de l'oli i el vi en una àrea que la Unió Europea ha batejat com “les dues ribes del Mediterrani”. Un programa de cooperació transfronterera dotat amb més d'1,5 milions d'euros, finançats en un 90% per fons comunitaris, vol servir per donar un impuls a dues branques de negoci que, a ulls de Brussel·les, tenen un potencial de creixement i d'expansió molt alt. Millorar la competitivitat de les empreses, fomentar la comercialització de proximitat, incentivar el sector i donar suport a la internacionalització són les quatre potes sobre les quals se sustenta l'estratègia dissenyada pel projecte europeu de cooperació Comedpro (Common Mediterranean Development Project).
El Departament d'Agricultura de la Generalitat és l'encarregat de vehicular la participació catalana en un programa que, segons s'especifica, va adreçat sobretot a les petites i mitjanes empreses del sector perquè “les grans companyies ja tenen les seves eines i les seves estratègies per consolidar-se en el mercat”.
Passar revista.
Malet explica que el primer pas ha consistit a dur a terme una “fase de diagnosi” per copsar les necessitats i mancances que pateixen les empreses i que, ja enllestida aquesta etapa, en els pròxims dies arrencarà la fase d'assessorament.
En aquest sentit, el Departament d'Agricultura ha deixat clar en un comunicat on traça els objectius del programa de cooperació que “la millora de la competitivitat passa necessàriament per una diagnosi prèvia de les empreses”. Només si es disposa d'aquesta informació, s'indica, serà possible oferir un assessorament individualitzat. Un assessorament que, insisteix Agricultura, no està subjecte a “cap cost econòmic” i que comporta, a més, una formació específica en els àmbits economicofinancer i de promoció del producte a través d'iniciatives com, per exemple, l'atenció a grups de visitants i la venda directa, màrqueting, exportació i vendes on line.
Quantitat i qualitat.
S'equivocarà qui pensi que la triple aliança persegueix un intercanvi de cromos, en forma d'operacions de compra i venda, entre Israel, Sardenya i Catalunya. “No totes les empreses volen internacionalitzar-se i vendre a fora. N'hi ha que busquen incrementar el seu volum de venda en un radi curt i per això hem de ser capaços de trobar instruments que ajudin a ser més competitius tant en el mercat intern com en l'extern.” I si no es tracta de lligar complicitats per entrar en nous mercats, cal anar de la mà dels socis israelians i sards?
“El desenvolupament territorial el podríem fer nosaltres sols, però ja que tenim socis amb qui compartim afinitats és obvi que anant plegats incrementem el coneixement per a les empreses del sector.”
El projecte, de fet, té un fort caràcter de col·laboració interterritorial perquè s'emmarca dins el programa de la Conca Marina Mediterrània que empara la Unió Europea. És una iniciativa de cooperació transfronterera multilateral finançada per l'Instrument Europeu de Veïnatge i Associació (ENPI) i que té com a objectiu principal actuar sobre zones del territori que tenen un potencial comú. La UE finança els projectes en tant que entén que és una contribució al desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural de la regió.
L'Oli de l'Empordà s'afegeix al grup
La Comissió Europea ha afegit aquesta setmana l'Oli de l'Empordà a la privilegiada llista de Denominacions d'Origen Protegides (DOP).
L'oli empordanès es converteix en el dinovè producte català amb protecció de la UE i el reconeixement suposa que s'ha sumat a una llista de més de 1.200 productes protegits per legislació europea.
El Diari Oficial de la Unió Europea recollia que “l'oli d'aquesta DOP s'elabora amb olives d'oliveres inscrites, de les varietats autòctones Argudell, Curivell i Llei de Cadaqués i la varietat tradicional Arbequina”, i fins i tot entrava a desgranar les seves propietats d'olor i de sabor: “Les característiques dels olis de la DOP Oli de l'Empordà estan directament relacionades amb el predomini de la varietat principal Argudell. Aquesta varietat produeix uns olis d'afruitat verd, amb matisos d'herba i carxofa, essent amargs i picants en boca.”
De fet, atès que l'Empordà és una zona amb una forta i persistent presència de la tramuntana, els productors es veuen obligats a realitzar la recollida de forma artesanal, quan les olives encara són una mica verdes, la qual cosa marca indefectiblement el sabor i les característiques de l'oliva.
L'Estat espanyol disposa actualment de 186 productes registrats a la llista, dels quals 19 són catalans. La incorporació de l'oli empordanès el deixa en el mateix lloc que l'oli de les Garrigues, el del Montsià, el de Siurana o, per exemple, els italians de Garda i Umbria.
