Reobren els bancs a Grècia però es manté els control de capitals
Els ciutadans poden realitzar operacions a la finestreta i retirar fins a 420 euros a la setmana
El govern grec inicia el pagament de 6.250 milions d'euros al BCE i a l'FMI
Els bancs de Grècia han obert aquest dilluns després de tres setmanes de tancament, i ja es permet als ciutadans realitzar operacions a la finestreta. No obstant això, encara es manté el control de capitals al país hel·lè. Els ciutadans poden acudir a les sucursals a fer les operacions que fins ara només es podien realitzar per via telemàtica i, per evitar cues, moltes entitats han establert un sistema de cita prèvia.
En concret, es permeten transaccions com el pagament de quotes i crèdits de tot tipus, com deutes a l'Estat, a empreses públiques, als fons de pensions estatals o assegurances privades. L'accés a efectiu a través dels caixers automàtics segueix sent de 60 euros diaris, però amb la novetat que es permet la retirada acumulativa de 420 euros al final de la setmana.
Els grecs tenen accés als seus dipòsits a terminis i a les caixes fortes, i podran cobrar xecs, incloent-hi els que van vèncer durant el període de tancament de les entitats. Les operacions a l'estranger, en canvi, continuen sent molt limitades, però es permeten accions a les empreses d'exportació i importació.
Els pares que tinguin fills estudiant a l'estranger podran enviar fins a 5.000 euros per trimestre, i aquells que hagin d'abonar costos d'hospitalització en un altre país també disposen de fins a 2.000 euros.
Aquest dilluns també entra en vigor la pujada de l'IVA per al sector de la restauració i el del transport públic, algunes de les reformes que han imposat els creditors al govern grec.
L'objectiu del govern de Tspiras, després de superar amb la resposta les mesures al gabinet i al parlament, serà començar l'autèntica negociació del tercer rescat i avançar-lo abans de tardor, quan es podrien fer eleccions. El ministre de l'Interior, Nikos Voutsis, ha apuntat el mes de setembre, octubre com a molt tard, com a dates per a la convocatòria de nous comicis.
Des d'Alemanya, el seu ministre d'Economia i líder del Partit Socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, ha defensat aquest tercer rescat i les seves possibilitats davant dels dos anteriors perquè ara l'objectiu és el creixement i la inversió, i no només l'austeritat.
Pagar al BCE i a l'FMI
Per altra banda, el govern grec ha començat el procés de pagament d'un total de 6.250 milions d'euros al Banc Central Europeu (BCE) i al Fons Monetari Internacional (FMI), segons han indicat funcionaris del ministeri de Finances.
Grècia ha de pagar aquest dilluns 4.200 milions al BCE, dels quals 3.500 milions corresponen al principal i 700 milions a interessos.
Alhora, el país grec executarà el pagament de 2.050 milions d'euros a l'FMI, de manera que saldarà el deute amb la institució acumulat d'ençà que el passat 30 de juny cometés el primer impagament, que ha situat Grècia en mora amb el Fons i ha impossibilitat que l'entitat dirigida per Christine Lagarde pogués participar en un nou pla d'assistència.
Grècia va obtenir la setmana passada un crèdit pont de 7.160 milions d'euros procedent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (EFSM) per afrontar les necessitats de finançament mentre negocia amb els socis un nou programa de rescat a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).
Aquest préstec d'emergència té un termini de venciment màxim de tres mesos i serà desemborsat en dues quotes, i permetrà a Grècia “posar-se al dia en els seus endarreriments amb l'FMI i el Banc de Grècia i reemborsar al BCE”, fins que pugui rebre finançament sota un nou programa del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).
