El govern avala la destrucció de 82.000 quilos de préssecs
Per primera vegada s'autoritza a deixar de collir perquè no compensa al pagès
Mesura extraordinària per l'ensorrament dels preus
Només 2 peticions
“Tinc el cor en un puny de veure com la feina de tot l'any es llença”
Per primera vegada a l'Estat espanyol s'ha autoritzat el sistema de retirada de fruita dolça pel sistema de la “no-collita”, és a dir, que la fruita, préssecs en aquest cas, s'han fet caure dels arbres i després amb un tractor s'han destruït per generar un biofertilitzant.
Es tracta d'una mesura extraordinària, encabida dins el reglament europeu que regula la retirada de fruita en casos de crisi de preus i que habitualment suposa que part de la producció es destini a la indústria per fer sucs i aquests vagin a beneficència. En aquesta ocasió, però, s'ha aconseguit que es permeti aquest altre sistema tant poc habitual i que no agrada gens.
A la vegada, una mesura tan dràstica com aquesta és una protesta més del sector contra la gran distribució europea que segueix comprant fruita a preus insultants i molt per sota del cost de producció. Es tracta d'enviar un missatge a aquestes grans empreses de supermercats fent desaparèixer del mercat una part de la collita perquè es paga massa poc i també afavorir que l'escassetat faci pujar els preus.
La “no-collita” comporta que l'agricultor faci aquesta operació de tirar la fruita dels arbres i xafar-la amb un cost d'uns 2 cèntims per quilo, mentre que collir, posar la producció en caixes i palets i transportar-ho a la indústria ja els costa uns 7 cèntims.
A canvi, l'agricultor rep un preu mínim per quilo estipulat per la UE per aquestes retirades extraordinàries de 20 cèntims, als que s'hi sumen altres 7 que aporten les organitzacions de productors als seus afiliats. Per tant, el pagès només percebrà 18 cèntims per quilo per la “no-collita” i 13 per la retirada per a sucs com a compensació quan la producció li ha suposat un cost d'entre 35 i 40 cèntims.
Aquesta nova experiència de destruir fruita l'ha autoritzat la Generalitat a dos agricultors lleidatans, els únics que, per ara, ho han sol·licitat. Com que no s'havia fet mai (només hi havia hagut una petita experiència en cogombres) s'han hagut de crear del no res els protocols i controls a seguir, segons explicaven ahir des del sindicat agrari JARC. Aquesta formació porta dos anys i mig batallant a Brussel·les per aconseguir incloure la “no-collita” al reglament europeu.
Un dels agricultors que han obtingut l'autorització per destruir la collita és en Robert Jaimejuan, d'Alcarràs. Va començar ahir a tirar a terra i esclafar una collita de 82.000 quilos de préssecs de gran calibre, bons i sans.
Els treballadors d'aquest empresari agrari despullaven els arbres plens de préssecs i després un tractor amb una picadora anava esclafant la fruita de terra, convertint aquesta collita en adob natural. Les 82 tones han estat calculades pel pagès i tècnics d'Agricultura i posteriorment, els mateixos tècnics supervisaran el procés de destrucció. Aquest darrer pas es fa per evitar la picaresca que la fruita acabi al mercat o que algú se l'emporti.
El responsable de la fruita dolça del sindicat, David Borda, va dir ahir que es tracta de donar “un missatge clar” a les grans cadenes europees i marcar una “línia roja de preu” a partir del qual el pagès no està disposat a entrar la fruita al mercat.
Aquesta campanya s'estan pagant preus d'entre 10 i 30 cèntims el quilo quan s'hauria d'arribar als 50, segons Borda. Mig euro que permetria cobrir costos i obtenir recursos per pagar els crèdits i les inversions que els pagesos tenen pendent d'amortitzar a mig i llarg termini.
Borda afegia que “som empresaris i professionals i a més de treballar al màxim per la qualitat també busquem que els números ens surtin i arribin els beneficis, com tothom”.
Des de l'organització agrària no descarten que altres pagesos s'afegeixin a la “no collita” si segueix l'ensorrament dels preus, tot i que confien que aquesta mesura de pressió serveixi perquè el que cobra el pagès es vegi més ben remunerat. També hi ha temor amb la campanya de poma i pera que ara ha engegat.
LES XIFRES
Els temporers no entenen res de res
El pagès Robert Jaimejuan va assegurar ahir que tenia “el cor en un puny de veure com la feina de tot un any es llença”. No obstant això, assegurava que la “no-collita” és, de totes les mesures de reiterada, la més benvinguda, ja que les altres comporten despeses que es carreguen al productor. Per això va afirmar que “surt més econòmic tirar a terra la fruita que portar-la al mercat”.
Jaimejuan va explicar també que havia estat complicat explicar als seus treballadors, majoritàriament subsaharians, que la seva feina d'ara era tirar tots els préssecs de l'arbre. “No ho entenen.” La primera reacció va ser preguntar si hi havia algun plaga o malaltia a l'arbre o a la fruita o si aquesta havia sortit dolenta. Aquests treballadors fa mesos que treballen en totes les fases de creixement dels fruits, com ara l'esporga o l'aclarida dels arbres, l'aplicació de tractaments o la collita en si mateixa. Ahir la seva feina cponsistia a tirar la fruita a terra i veure com el tractor la destruïa.
Campanya perduda per al sector de la fruita d'os
J.TortEl Ministeri d'Agricultura va incrementar el passat dia 18 d'agost fins a les 38.400 tones els préssecs i nectarines a ser retirats del mercat per ser transformats en suc per a beneficència. La mesura hauria de servir per pal·liar les dificultats de mercat i les repercussions del veto rus als productes agroalimentaris de la Unió Europea. De tota manera, arriba tard i pel que fa a la fruita d'os, la campanya es perd i serà, un any més, molt dolenta.
JARC ha remarcat que amb aquesta acció de la “no-collita”, es vol fer pressió política. Així, confien que amb les imatges d'aquest dilluns n'hi haurà prou perquè es produeixi un gir en la tendència de les darreres setmanes dels grans distribuïdors i els responsables polítics europeus.
A ningú li agrada veure com es fa malbé i es destrueixen aliments en bon estat. “El pagès està disposat a aplicar la no-collita”, segons va dir David Borda, responsable de la fruita dolça de JARC. I va lamentar les dificultats que està passant enguany el sector de la fruita d'os en relació a l'estiu passat, quan amb el veto rus i la crisi de preus. És a dir: a l'estiu passat hi ha un excés d'estoc, les càmeres frigorífiques i les centrals fructícoles estaven plenes, el russos van vetar l'importació i la demanda era la d'un any habitual. Enguany, amb les onades de calor que s'han registrat, hi ha hagut major demanda i molt més consum d'aquestes fruites fresques i d'aigua que altres estius. Tot i que el veto rus segueix, ja no hi ha estoc pendent i tot el que es produeix va sortint i es va venent. La desgràcia, però, és que es ven a preus irrisoris.
Una altra cosa que ha acabat passant és una certa “negligència comercial”, segons el sindicat agrari, per part dels gerents i directius comercials de les grans centrals que no ha sabut negar-se a vendre a preus tant baixo després d'un any 2014 pèssim.
Les xifres són força clares, donat que les distribuïdores paguen per sobre dels 50 cèntims per la fruita envasada, xifra a la que s'ha de restar el transport, l'envàs, mà d'obra, les peces que s'han fet malbé i altres despeses, que fan que el preu que li queda al final pagès sigui d'entre 15 i 18 cèntims d'euro per quilo.
El cost de producció és d'entre 35 i 40 cèntims i els pagesos consideren que el preu que haurien de percebre seria superior al mig euro. El preu final que es pot trobar als supermercats se situa al voltant de l'euro i mig per quilo, tot i que varia si es tracta de préssec vermell, groc, paraguaià o nectarina.
Sorprèn la caiguda de preus dels paraguaians o préssecs plans, donat que molts pagesos van arrencar perers i presseguers per optar per aquesta varietat que tenia molta demanda en mercats estrangers, però que ara es paga igual de malament.
