La Xina alarma els mercats
La caiguda de les borses asiàtiques desencadena un efecte dominó global
Els temors per una frenada en sec de l'economia xinesa i una pugna entre exportadors posen en alerta tot el món financer
“Estem en un context en què tothom té por de tot.” Així descrivia Xavier Teixidó, director del grup d'inversió Renta 4 a Barcelona, la situació que ahir va desencadenar un reguitzell de caigudes borsàries que es va iniciar als mercats orientals i que va anar tombant la resta de parquets en direcció a l'oest. “La preocupació que ho resumeix més bé –indicava Teixidó– és un neguit global per probables creixements menors de les economies, encapçalades per la xinesa.”
De matinada es va saber que la Borsa de Xangai havia retrocedit un 8,5%, Tòquio ho va fer un 4,6%, Hong Kong un 5,2% i Sydney un 4,1%. Com fitxes de dominó ben arrenglerades, a Europa tots els parquets van cedir percentatges substantius i en algun moment algun mercat va perdre fins a un 7%.
L'Íbex 35 va tancar amb la caiguda més important des d'agost del 2012, un 5%, i ja perd un 5,1% aquest any. Mentrestant, a Frankfurt el DAX perdia els 10.000 enters amb una baixada del 4,7%, la mateixa que Londres, però menys greu que les París (5,4%) i Milà (6%) i sobretot que la d'Atenes, on la patacada va ser del 10,5%.
El que fa poques setmanes era un moviment “a càmera lenta”, assegura l'expert de Renta 4, s'està incrementant, “i just ara , a final d'agost, els volums comencen a ser més grans”. Teixidó matisava, però, que fa pocs mesos uns quants d'aquests mercats marcaven màxims i que som davant d'“un moviment d'anada i tornada” que ha atrapat els inversors incauts o poc coneixedors de la renda variable.
Fluctuacions a part, tothom descompta que Xina podria aturar en sec el seu creixement i, consegüentment, consumir menys, amb tot el que això significa en un món globalitzat. Alhora, després de les recents devaluacions del iuan i els dubtes sobre si la Fed nord-americana es decidirà a apujar els tipus, el diner entreveu “una guerra a la baixa per tenir la moneda més competitiva en l'exportació”, comenta Teixidó. Els rumors d'una possible intervenció massiva del banc central xinès van acabar d'escampar l'ansietat anticipativa dels inversors envers una temporada d'inestabilitat global.
Cop final
Tan global que, després d'Àsia i Europa, va caure Amèrica. A última hora del dia, les borses nord-americanes patien una davallada històrica. Divendres el Dow Jones ja havia tancat la pitjor setmana des del 2011 i les notícies que arribaven dels mercats asiàtics no auguraven res de bo.
En sonar la campana de l'inici del dia, totes les mirades estaven centrades en els gràfics, que marcaven una línia recta en descens imparable. Al cap de cinc minuts l'alarma ja era majúscula: la caiguda era de més del 6%.
El pànic volava sobre els inversors, i els més pessimistes auguraven la pitjor sessió de la història de la borsa nord-americana, per sobre dels 777 punts que va perdre en un sol dia el setembre
del 2008, enmig de la crisi financera.
Els inversors semblaven no creure que la recuperació econòmica sigui tal com l'expliquen, i els moviments dels mercats asiàtics posaven més dubtes sobre la taula. Després d'una sessió de vaivens constants, finalment l'índex Dow Jones va tancar amb un retrocés del 3,6% i el tecnològic Nasdaq amb un del 3,8%.
El que més preocupa ara l'inversor dels EUA és com afectarà la muntanya russa borsària a la Reserva Federal. Fins ara, tothom donava per fet que en la pròxima reunió, a mitjan setembre, la Fed decidiria apujar els tipus d'interès per primera vegada en vuit anys, argumentant la recuperació econòmica del país i amb el gairebé segur descens del nivell d'atur al país, que es preveu que se situï prop del 5%. Amb la inestabilitat dels mercats, la por és que Janet Yellen s'ho repensi i ajorni un trimestre més la decisió.
LES XIFRES
Cru i primeres matèries, més símptomes de la por
Les caigudes als mercats no van ser la malaltia, sinó el símptoma principal. Els malalts eren, d'una banda, la Xina –acompanyada per Grècia en les últimes setmanes– i les seves expectatives econòmiques, que condicionen les valoracions mundials de preus de primeres matèries tan importants com el petroli. La perspectiva d'un gegant xinès reduint la seva demanda de combustible va recruar la tendència a la baixa del preu del petroli, en el qual també està impactant la sobreproducció recent. El barril de Brent, el cru de referència a Europa, cotitzava ahir en els seus nivells mínims des del 2009, per sota dels 44 dòlars per unitat, i una mica per sobre d'aquest preu es venia el Texas Sweet Light, de referència als EUA. Les recents devaluacions del iuan xinès davant del dòlar, moneda en què es negocien els futurs del petroli, també hi estan tenint molt a veure. Amb tot, l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) no es partidària de reduir la producció, tot i que el preu del barril es mou cap als 39 dòlars de mínims a què es va pagar a principi del 2009, pocs mesos després del debut de la crisi financera amb la fallida de Lehman Brothers. Només l'Iran i Algèria van suggerir una reunió extra de l'OPEP per revisar les quotes de producció, però sense rebre resposta o i confirmació oficial. De fet, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) va revisar a l'alça fa pocs dies la seva previsió de demanda.
Pel que fa al conjunt de primeres matèries, que inclouen el petroli, les seves cotitzacions estan en el nivell més baix dels últims 16 anys, també pendents del principal consumidor mundial: la Xina. Amb aquest panorama, l'or va tornar a ser el refugi de molts inversors espantats.
