Un bloc que resisteix
El jutge ordena, per tercer cop, que es desallotgi l'emblemàtic bloc de Salt
Vint-i-cinc nens i vint-i-un adults viuen a l'edifici, que va ser ocupat per segon cop el maig passat després de gairebé un any i mig precintat
Vint- i- cinc nens i vint-i-un adults. Aquests són els habitants actuals del popular bloc de Salt, que va ser ocupat per segona vegada el 22 de maig del 2015 i que des de llavors havia aconseguit esquivar dues ordres de desallotjament. Des d'ahir al matí, però, tornen a viure amb l'amenaça que, en qualsevol moment, poden ser desallotjats per la policia seguint les ordres del titular del jutjat número 3 de Girona. El jutge Domingo Sánchez Puerta instrueix la denúncia feta per la Sareb –altrament coneguda com el banc dolent– per l'ocupació del bloc del qual és propietària.
Són catorze famílies que viuen en catorze dels pisos que hi ha en una de les dues escales de l'edifici. La majoria són dones –separades o amb el marit al país d'origen–, i els nens i nenes tenen des de set mesos fins a disset anys. Una de les dones està embarassada i una altra hi va arriba quan la seva filla tenia només dos mesos. “Vaig arribar al maig amb la meva filla Zeinab, de dos mesos”, explica Bintou Sowe, que comparteix un dels pisos amb la seva mare i tres germanes més. Explica que no té cap tipus d'ingrés econòmic i que abans de traslladar-se al bloc vivia en un altre pis a Salt.
“La majoria no tenen feina. Bona part d'ells no cobren absolutament res; d'altres, 426 euros al mes, i n'hi ha que reben alguna Pirmi. Però és una situació precària perquè tenen entre dues i quatre criatures”, explica la portaveu de la PAH Girona-Salt, Marta Afuera, i hi afegeix que la situació fora del bloc és “insostenible”, que algunes famílies ja han viscut un desallotjament previ i que al bloc, com a mínim, juntes “es donen suport”. “Demanem que la Generalitat pressioni la Sareb. Nosaltres hem fet una proposta de cooperativa de gestió dels pisos i és una alternativa que podria ser molt vàlida en blocs com aquests.”
Un altre cas és el d'Aisa, de 25 anys i amb el títol d'auxiliar d'infermeria, que comparteix pis amb la seva germana i dos nens, un fill de cadascuna. Assegura que tampoc tenen ingressos econòmics i que fora del bloc no tindrien on anar. També va arribar al bloc a l'octubre Josep, un veí de Salt des de fa 35 anys i que, amb més de seixanta anys, explica que té molts problemes per trobar feina. Són algunes de les famílies que viuen a l'edifici, ubicat just al davant de l'hospital de Santa Caterina i on disposen d'aigua i llum. Ahir, mentre col·laboradors i amics feien guàrdia a la porta de l'edifici, explicaven que la majoria del menjar l'obtenen gràcies a Càritas. Era l'hora de dinar i els nens i nenes entraven i sortien de l'edifici. Molts d'ells no havien anat a l'escola i la majoria de les seves mares continuaven al jutjat, on havien anat a registrar un escrit per demanar que s'aturi el desnonament.
Un recurs perquè s'aturés aquesta data de desnonament el van redactar també ahir els advocats de les famílies que viuen
al bloc, segons va explicar Afuera, per “impedir que es pugui dur a terme [el desnonament] sense que quedin garantits els drets més bàsics de les persones: el dret a una defensa mínima i l'habitacional”.
L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, va explicar també ahir que el consistori havia tingut coneixement dels fets el mateix dimecres, que des de llavors
hi estava treballant i que també havien parlat amb l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat. “Estem valorant quina és la situació de cada família, quines estan en situació d'emergència habitacional, quines són de Salt i quines no”, afirmava ahir al migdia Viñas, que demanava un “marge de temps” per poder treballar en els casos i buscar-hi sortides.
LES DATES
LES XIFRES
Un edifici nou amb dues ocupacions en dos anys
El bloc de Salt es va convertir el 2013 a Catalunya en un símbol de lluita per l'habitatge. Va ser el primer bloc ocupat, durant nou mesos, i els ocupants d'aleshores van aconseguir el pronunciament favorable del Tribunal d'Estrasburg, que va aturar la primera data de desallotjament prevista fins que no es resolgués la situació de la gent que hi vivia. Tot i aquesta mesura cautelar, temps després es va produir finalment el desallotjament, i l'edifici del carrer Doctor Castany va passar a ser precintat i vigilat per una agència de seguretat. Gairebé un any i mig després, mentre estava tancat i sota vigilància, membres de la PAH Girona-Salt –una plataforma que des de llavors no està reconeguda com a oficial per les PAH catalanes– van ocupar per segona vegada l'emblemàtic edifici.
Almenys 20 famílies han passat per l'edifici
No totes les famílies que viuen actualment al bloc de Salt hi són des de l'inici de l'ocupació. Sis de les quals s'hi van incorporar la tardor de l'any passat per substituir-ne sis més que havien signat contractes de lloguer social per cinc anys gràcies a la mediació feta per l'Ajuntament de Salt i la Generalitat. A més de les sis que van marxar, hi va haver dues famílies més que també van decidir marxar per buscar feina en altres indrets. En tots els casos, es tracta de famílies en situacions molt precàries, afirmava Afuera. L'Ajuntament, amb el suport de l'Agència de l'Habitatge, està creant una mesa d'emergència municipal per ser més efectiu en l'atenció a les persones que viuen en una situació d'alta vulnerabilitat. Fa pocs dies es calculava que al municipi hi ha 118 persones que estan en una situació que exigeix intervencions urgents.
