Estar a l'aguait
Són els caçadors els que utilitzen més aquesta expressió. En la meva joventut la sentia sovint, de vells caçadors. “Anirem a caçar la perdiu o el senglar. Nosaltres estarem a l'aguait, que els gossos facin sortir la peça de caça.” És una expressió bonica i, a més, s'adapta al que vull dir en relació a l'actual situació econòmica. Hem d'estar a l'aguait del que passa: sortirà una peça de caça, però no sabem de quina raça, si vindrà de la dreta o de l'esquerra, del davant o del darrere. Qualsevol ho endevina.
Mal moment per als profetes de l'economia. De profetes de veritat no n'hi ha, tot i que sempre hi ha algú que ho endevina, però en la situació actual hi tantes variables que fa impossible preveure el que passarà, encara que sigui per aproximació. El Brexit pot influir sobre Catalunya i també ho pot fer la difícil situació financera del bancs italians. El terrible conflicte de l'Orient Mitjà pot empitjorar i força; no goso dir que pot millorar. La política monetària dels Estats Units es prepara per a unes eleccions presidencials al mes de novembre i no sabem si ens donarà un disgust o una alegria. La Unió Europea podria fer el tradicional front d'Alemanya i França, però el nostre compatriota Manuel Valls ha de fer front a molt problemes i a revoltes de tota mena. No hi ha cap país del món que estigui tranquil i hi ha poques veus que parlin amb autoritat. Potser només el papa Francesc o el secretari de Nacions Unides. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro posaran a prova els països de l'Amèrica Llatina. La senyora Theresa May es començarà a moure. I a l'Estat espanyol, en el qual encara vivim, hi haurà terceres eleccions?
Tindrem un estiu mogut. Nosaltres a l'aguait del que passa i en la confiança de caçar una peça, que com a mínim no ens permeti tornar a casa sabaters. Estar a l'aguait vol dir fer la parada, a l'espera del que passi davant dels nostres ulls. Algunes de les coses que passin ens poden perjudicar, però altres ens poden afavorir. Hi ha una norma general en moments com aquests: afecten més les grans empreses que les petites i mitjanes. Segurament aquestes caçaran més perdius que senglars, unes peces més petites, que exigeixen més agilitat en el moviment i reacció immediata. En canvi les grans empreses han d'encarregar diversos estudis previs abans de prendre una decisió.
Els catalans emprenedors sempre ens hem sabut moure
en circumstàncies com aquestes: saber-se moure en mercats internacionals, domini de llengües, buscar el suport de les oficines exteriors de la Generalitat, deixar per a altres les grans potències i concentrar-se en països que es puguin conèixer i on puguem ser coneguts en el termini d'unes setmanes, fugir de les dictadures de dretes i d'esquerres, buscar els beneficis generals del mercat
i no els extraordinaris, que acostumen a anar lligats a una corrupció a l'origen, demostrar honestedat i bons coneixements, donar autonomia de gestió als qui demostrin tenir talent i iniciativa. Els tipus baixos d'interès perjudiquen els bancs, però per què han de perjudicar les empreses petites i mitjanes?
Bona caça a la parada. Estigueu a l'aguait. Que no us passi un senglar entre les cames. Recomano als pessimistes que llegeixin l'article de Martí Saballs a Expansión del 14 de juliol: Diez años de evolucion económica en Cataluña.
