Economia

Brussel·les empitjora més d’un punt les previsions del govern espanyol

La CE calcula una caiguda del PIB del 12,4% el 2020

Rebaixa l’estimació d’atur fins al 16,7% aquest any però dispara fins al 12,2% el dèficit

La Comissió Europea empitjora més d’un punt les previsions econòmiques del govern espanyol per a aquest any. En els càlculs de la tardor, l’executiu europeu calcula que el PIB espanyol caurà un 12,4% el 2020, una xifra que eleva un punt i mig la davallada respecte als pronòstics del juliol. Les noves previsions de la Comissió Europea confirmen Espanya com l’estat de la Unió Europea més afectat econòmicament per la covid-19 i també són menys optimismes sobre la recuperació. Els càlculs de Brussel·les rebaixen en gairebé dos punts fins al 5,4% el repunt per a l’any que ve, mentre que el govern espanyol estima que el creixement serà del 7,2% el 2021.

En canvi, la Comissió Europea preveu que l’atur a Espanya se situï aquest any en el 16,7%, quatre dècimes per sota de les previsions del govern espanyol. Malgrat el repunt econòmic l’any que ve, Brussel·les estima que la desocupació augmentarà fins al 17,9% el 2021.

Pel que fa al dèficit, la Comissió Europea també creu que serà superior aquest any al que estima el govern espanyol. Les previsions de l’executiu comunitari l’eleven fins al 12,2% mentre que el govern espanyol anticipa un dèficit de l’11,3%. A més, els càlculs de la Comissió preveuen que el dèficit es mantingui elevat en els pròxims dos anys, en el 9,6% el 2021 i en el 8,6% el 2022.

La pandèmia també dispara les previsions de deute de l’Estat per a aquest any. Arribarà fins al 120,3% del PIB, segons els càlculs de la Comissió Europea, que preveu que Espanya no pugui reduir el deute en els pròxims dos anys. De fet, l’executiu europeu preveu que el deute continuarà pujant fins al 122% el 2021 i fins al 123,9% del 2022.

Les noves previsions de la Comissió Europea suposen una forta rebaixa respecte a les del juliol, que preveien una caiguda del PIB espanyol del 10,9% aquest any i un creixement del 7,1% el que ve. A més, certifiquen que Espanya és l’estat de la Unió Europea més afectat econòmicament per la pandèmia. El segon estat més afectat, segons les previsions de Brussel·les, és Itàlia, amb una caiguda del PIB del 9,9% aquest any. El tercer és Croàcia amb una caiguda del 9,6% i el quart França amb una disminució del PIB del 9,4%.

Respecte al conjunt de l’eurozona, el PIB espanyol caurà el 2020 més de quatre punts i mig respecte a la mitjana de la zona euro, per a la qual s’estima una caiguda del 7,8% aquest any. En canvi, les previsions de Brussel·les calculen que el PIB espanyol creixerà més d’un punt per sobre de la mitjana de l’eurozona l’any que ve. La previsió de repunt del PIB de la zona euro per a l’any que ve és del 4,2%.

Segons ha explicat l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, durant la presentació de les previsions, l’empitjorament dels càlculs per al PIB espanyol s’expliquen, per una banda, per la dependència del turisme i, d’altra banda, perquè Espanya s’ha vist afectada per la segona onada de covid-19 abans que la resta de països europeus. “No estem debatent les polítiques dels governs”, ha assenyalat Gentiloni preguntat sobre si la gestió de la pandèmia a Espanya influeix en la rebaixa de les previsions.

A més, Gentiloni ha apuntat que les estimacions, especialment les del 2021, només tenen en compte plans d’inversions que estan “presentats i suficientment detallats”, per la qual cosa quedarien fora possibles inversions que es fessin l’any que ve amb els diners del fons de recuperació, que s’espera que comencin a arribar l’any que ve.

Els fons europeus augmenten un 2% el PIB

Segons ha explicat Gentiloni, el finançament del fons de recuperació farà augmentar un 2% el PIB durant el període en què aquest instrument estigui actiu. És per aquest motiu que l’eurocomissari ha remarcat que és important arribar a un acord “aviat” per tal de posar-lo en marxa.

D’altra banda, l’eurocomissari d’Economia ha insistit en “encoratjar” tots els estats a demanar els crèdits europeus, tant els del fons de recuperació com els del fons de rescat (MEDE). Després de les intencions del govern espanyol de demanar només les transferències del fons de recuperació a curt termini, Gentiloni ha encoratjat tots els estats, inclòs Espanya, a utilitzar “totes les eines disponibles”. Gentiloni ja havia avisat que l’ús dels crèdits europeus és necessari per “maximitzar” la recuperació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia