Les balances fiscals i l’economia regional
Les economies de Catalunya, el País Valencià i les Illes es basen en l’exportació de béns i de turisme i estan molt exposades a la competència internacional, de manera que una inversió pública insuficient perjudica, com està succeint, directament la seva posició competitiva en l’escenari global
L’augment de pes de la Comunitat de Madrid en l’economia espanyola està ben documentat igual que el retrocés relatiu que experimenten la major part d’altres comunitats, amb la resistència més remarcable de Catalunya. L’evolució de la població, feta alguna excepció, segueix un patró similar i fins i tot hi ha comunitats que perden habitants en termes absoluts com ara Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Galícia. En definitiva, el que es constata és un deteriorament del grau de convergència regional a Espanya tot i els ajuts europeus per fomentar-la i els forts transvasaments de recursos entre territoris derivats de la política fiscal espanyola.
A la vista d’aquests resultats, la conclusió més evident és que els fluxos fiscals entre comunitats autònomes, si bé poden estar servint per millorar les condicions de vida de la població de les comunitats receptores, en general no estan aconseguint acostar el dinamisme econòmic, tot i el gran volum de recursos transferits any rere any. Contràriament, els resultats apunten que el que s’està produint és una polarització de l’activitat i de l’ocupació més qualificada en la Comunitat de Madrid.
Segons els darrers comptes públics territorialitzats, hi ha 13 comunitats autònomes (més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) receptores netes de fluxos fiscals, i només quatre que en són aportadores: el País Valencià, les Balears, Catalunya i la Comunitat de Madrid. És de remarcar el cas del País Valencià, que aporta fons malgrat tenir un PIB per habitant inferior a la mitjana estatal i amb una tendència a la baixa (mentre que hi ha comunitats que, tot i tenir aquest indicador de renda per sobre de la mitjana, són receptores netes de fluxos fiscals, com és el cas del País Basc, Navarra, La Rioja i l’Aragó). Tant a les Illes Balears com a Catalunya, el PIB per habitant és superior a la mitjana espanyola, però amb una tendència decreixent sobretot en el primer cas. En canvi, a la Comunitat de Madrid, que és la que té el PIB per habitant més elevat (un 35,9%), la tendència és a l’alça.
Despesa social.
La Comunitat de Madrid, tot i que és la que té la balança fiscal més negativa, presenta unes característiques específiques que permeten que la seva economia continuï guanyant dinamisme. En primer lloc, la distribució actual de recursos públics fa que la Comunitat de Madrid pugui conjugar una aportació fiscal neta amb un elevat nivell d’inversions i de dotacions d’infraestructures que milloren la seva productivitat.
El benefici de ser capital.
D’aquesta manera, es pot dir que part de l’aportació fiscal que fa Madrid a altres comunitats li retorna com a importacions de serveis que fan aquestes mateixes comunitats i això reforça l’especialització de Madrid en aquestes activitats més productives.
Finalment, un altre factor que està reforçant de forma evident aquestes tendències centrípetes és la reducció impositiva implantada per la mateixa administració autonòmica.