Economia

editorial

Un veritable servei essencial

Les noves polítiques culturals hauran de tenir més un efecte de multiplicació que de suma, per implicar més els ciutadans

Les estremidores escenes d’actors demanant feina a través de Twitter o entrant a treballar al torn de nit d’una empresa de components; de mestres de música fent una plantada silenciosa a la plaça Sant Jaume o, ja amb un tarannà més humorístic, d’un celebrat escriptor fent una queixalada a un llibre, ens han alertat de com de vulnerable és l’ecosistema de la cultura, abans, durant i després de la depressió econòmica que ha acompanyat la pandèmia.

La covid-19 ha exposat amb cruesa extrema problemes que havien esdevingut estructurals. De fet, poques setmanes abans del confinament, el sector cultural es manifestava perquè les administracions públiques destinessin un 2% dels pressupostos a la cultura. És clar que cal enfilar-se als estàndards dels països que ens envolten, si de debò volem que es mantinguin els circuits d’exhibició de tota mena d’espectacles, la programació d’exposicions als museus, la producció audiovisual i l’edició i distribució de llibres, però potser caldrà afinar bé perquè unes noves polítiques culturals tinguin més un efecte de multiplicació que de suma, és a dir, que serveixin per esperonar el ciutadà que tasta cultura en tots els seus àmbits a esmerçar més recursos del seu pressupost familiar en béns i serveis culturals, ha de prendre consciència de què pot fer ell per la cultura, que li reporta coneixement i emocions. Així doncs, polítiques d’incentiu, a través de, per exemple, bonificacions de cultura, hauran de tenir més pes en els temps a venir, així com anar més lluny en l’impuls, a través de la desgravació fiscal, del mecenatge, per tal d’implicar més el sector privat en el manteniment de les diverses xarxes culturals.

No hauríem d’oblidar, així mateix, que els professionals de la cultura, des de sempre lliurats a una condició d’autònom sense protecció, han de tenir escuts per poder afrontar en tot moment els alts i baixos d’una professió sotmesa a la discontinuïtat. Un veritable estatut de l’artista hauria de mantenir una prestació perquè el professional de la creació pugui suportar els períodes d’inactivitat.

Els gestors també tindran la missió d’anar a l’arrel estructural, i educar els escolars de demà en el gaudi de la cultura perquè en siguin plenament partícips, així com veure com d’estratègic pot ser per al desenvolupament territorial explotar béns i serveis culturals, concebuts com a base de l’atractiu turístic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’empleat sènior, la resposta a la falta de professionals

Barcelona

Dona i gran, la doble barrera per emprendre

barcelona
Sara de la Rica
Catedràtica d'Economia de la Universitat del País Basc

“La discriminació per edat és un fet provat en el mercat de treball”

barcelona
Mons Badia,
presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

Barcelona
ECONOMIA

Puja la despesa dels turistes a les comarques de Barcelona

Barcelona

Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores

Argentona (Maresme)

Ferrimax prepara el talonari i l’organització per créixer

Sant Fost de Campsentelles
economia

El BBVA presenta oficialment l’OPA al Sabadell en les condicions previstes

barcelona
ECONOMIA

La nova marca turística de Santa Susanna distingeix la sostenibilitat i la innovació

SANTA SUSANNA