Perspectives de futur de l'aeroport del Prat
El trànsit a destinacions llunyanes cada vegada és més estacional
Els anys 2008 i 2009 van ser dolents per a l'aeroport del Prat. Després d'arribar a superar la xifra de quasi 33 milions de passatgers al 2007, es va acabar el 2009 amb poc més de 27 milions. La crisi econòmica, la progressiva marxa d'Iberia i la creixent competència del tren d'alta velocitat expliquen aquest mal comportament. No obstant, les perspectives de futur són més optimistes. El juny del 2010, les xifres de passatgers estan augmentant progressivament i hi ha diverses aerolínies que estan incrementant l'oferta de vols a destinacions llunyanes. A més, a partir del setembre Ryanair començarà a oferir vols a molt baix preu des del Prat.
Hi ha diferents factors que poden explicar la millora de la situació relativa de l'aeroport. En primer lloc, l'atractiu turístic i l'elevat volum de població de l'àrea metropolitana de Barcelona. En segon lloc, la posada en marxa de la T1, que ha permès disposar de capacitat excedentària. En tercer lloc, l'activisme de les aerolínies, que es veuen obligades a operar en un entorn d'intensa competència. Finalment, cal destacar que els preus de l'aeroport del Prat (com els dels altres aeroports espanyols) estan entre els més baixos d'Europa.
Aquest escenari positiu amaga algunes ombres. Primer de tot, el trànsit a l'aeroport del Prat, especialment a destinacions llunyanes, cada cop és més estacional, ja que molts dels vols només s'ofereixen a l'estiu. Això mostra que l'oferta no tendeix a centrar-se en el passatger per negocis. D'altra banda, no se està consolidant el trànsit de connexions, de manera que el volum d'operacions al Prat és determinat quasi exclusivament per la demanda local. A més, els preus baixos que els aeroports espanyols, inclòs el Prat, cobren a les companyies aèries estan portant a una situació financera dramàtica per a l'operador aeroportuari que no serà sostenible a mitjà termini.
Aquests preus són tan baixos, tan artificialment baixos, que han fet que Ryanair, que habitualment opera en aeroports secundaris a bastants quilòmetres de ciutats grans, vulguin operar en aeroports de la dimensió del Prat o Barajas. Amb Ryanair ens beneficiarem de preus baixos en moltes rutes, però la seva arribada també tindrà inconvenients. Aquesta aerolínia farà molt difícil la consolidació dels vols de connexió, ja que molts dels vols de curt radi, que alimenten als de llarg radi, deixaran de ser rendibles per a les aerolínies que vulguin apostar pel Prat. A més, és previsible que l'arribada de Ryanair al Prat perjudiqui els altres aeroports catalans, especialment el de Girona, que canalitza molts passatgers amb destinació final a Barcelona. De tot plegat, el que podem deduir és que són les decisions de les aerolínies les que definiran el futur de l'aeroport del Prat i dels altres aeroports catalans. En aquest context, cal una gestió dels aeroports activa que intenti influir en aquestes decisions de la manera que es consideri més convenient. En un sector tan competitiu com és el de l'aviació, les accions del gestor aeroportuari poden ser crucials a l'hora d'atraure una aerolínia.
