Economia

Als mercats setmanals els costa recuperar el pols

Els venedors no sedentaris es queixen de la poca ajuda que reben de les administracions

Mentre que les parades d’alimentació se’n van sortint, les de roba passen per un moment molt delicat

S’espera que aviat es creï un registre de professionals acreditats

Els mercats setmanals de les comarques de Girona tornen a respirar una mica després de dos anys molt dolents causats per les restriccions per la pandèmia. A poc a poc la clientela hi ha tornat amb regularitat, però els nivells de negoci estan encara per sota de l’època anterior a la covid. Paral·lelament, l’increment del cost del combustible dels vehicles (una despesa important en el sector) els està complicant encara més la viabilitat del negoci.

La roba, pitjor

A conseqüència de la crisi que pateixen, en els darrers mesos el nombre de traspassos de parades i vendes de remolcs ha anat en augment, bé perquè no hi ha relleu generacional entre els venedors o bé perquè aquests s’ho deixen córrer perquè no els surt a compte. A Banyoles, per exemple, des de principis del 2021 hi ha hagut quatre traspassos i dues baixes, i a curt termini hi haurà dues baixes més per jubilació. A Olot, per la seva banda, l’any passat hi va haver cinc baixes a les parades de roba.

Són precisament les parades de roba les més tocades per les crisis: en els darrers mesos, a la ciutat garrotxina hi ha hagut un increment del 40% de marxants de tèxtil que han demanat fraccionar el pagament de la taxa, que de mitjana és d’entre 600 i 700 euros anuals. En les d’alimentació, en canvi, no n’hi ha hagut i, a més, hi ha més peticions que mai per entrar, explica el regidor Estanis Vayreda.

Poc control

Un 20% dels marxants que treballen a les comarques de Girona han plegat durant les restriccions per la covid o després, estima Josep Maria Vergés –president de l’Associació de Marxants de les Comarques Gironines i membre de la Pimec–, i la xifra de venedors ha baixat a 500 famílies, aproximadament. El directiu confirma el fet que és en el sector de la roba on s’està patint més. Vergés apunta molts ajuntaments com a responsables, en part, de la degradació d’aquest sector. “No es controla ni la qualitat dels productes ni les condicions amb què hi treballa la gent”, afirma. L’associació té les esperances posades en el registre de professionals que la Generalitat té previst implantar l’any que ve, amb un carnet que no es renovarà si no hi ha hagut bones pràctiques.

Pèrdua de qualitat

L’Associació de Marxants no és l’única agrupació de venedors. Precisament la manca d’unitat és una característica del sector. Un altre grup de paradistes està integrat al Gremi Associat de Venedors (Gavans), al capdavant del qual hi ha David Fagella, molt crític amb la majoria dels ajuntaments (evita posar exemples) perquè considera que els han tingut marginats i no els han tractat ni els tracten correctament. Es refereix sobretot als dos mesos i mig que no van poder vendre (els del tèxtil) i al fet que, a alguns, no els van perdonar les taxes o, si ho han fet, primer les han hagut d’avançar. “Pensa que encara no ens havíem refet de la crisi del 2008”, assenyala Fagella. Un altre front de queixa és la manca de control –diu, coincidint amb Vergés– de força ajuntaments sobre les parades (“ves a la costa i ho veuràs”). D’aquesta manera –argumenta– s’hi està incorporant gent que no aporta qualitat i això fa baixar molt el nivell de tot el mercat.

D’altra banda, com que les taxes “són abusives”, per tal de mantenir un marge de benefici sense encarir el producte final, n’hi ha que han de recórrer a nodrir-se de gènere més barat (normalment, de menys qualitat). Aquesta suposada degradació afecta sobretot les parades de roba i no tant les d’alimentació, que en força municipis són de gent de la rodalia. Fagella no es cansa de reclamar un reconeixement del sector i fins i tot ha publicat un llibre, La “venda” ambulante, en què analitza la situació en clau crítica.

Clients estrangers

Si bé comparteix el fons exposat pels seus col·legues, Maria Àngels Cano, presidenta del Gremi de Marxants, no és tan vehement en les seves afirmacions. Per exemple, a ella no li consten tancaments de punts de venda i valora de manera positiva la recent campanya de Setmana Santa. “Però va ser gràcies als estrangers”, puntualitza. “La gent d’aquí gasta menys perquè s’està apujant tot i està perdent poder adquisitiu”, argumenta.

Amb Vergés i Fagella, coincideix a assenyalar la venda de roba com la més perjudicada. “Si has de retallar en despesa domèstica, sacrificaràs primer la roba, abans que el menjar, no?”, conclou Cano. I el futur? “Em fa por l’estiu; tant de bo vinguin força estrangers.”

LES XIFRES

20
per cent
és la proporció de venedors que s’ho han deixat en els darrers dos anys, segons l’Associació de Marxants.
500
famílies,
aproximadament, treballen en aquests moments als mercats de la demarcació de Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Port de Barcelona

Primeres jornades de portes obertes

SOCIETAT

8.000 joves i 120 empreses a la fira JOBarcelona

BARCELONA

CaixaBank, escollida millor entitat de banca privada digital d’Europa 2024

barcelona
economia

Banc Sabadell rebutja l’inicial oferta d’absorció del BBVA

barcelona

La Cuina de l’Empordanet presenta la seva nova guia de restaurants

begur

El Vívid, el mes de l’enoturisme a la Costa Brava, tanca amb el 89 % d’ocupació

girona

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona