Marroc
L’FMI rebaixa la previsió del PIB espanyol per al 2024
L’organisme justifica la revisió, que deixa la taxa en un 1,7%, per la frenada en el sector serveis i en el turisme
Manté el pronòstic de creixement per a enguany en un 2,5%
Veu “lenta i desigual” la recuperació mundial després de la pandèmia i per la guerra a Ucraïna
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat la seva previsió de creixement econòmic per al 2024 a l’Estat espanyol i l’ha reduït tres dècimes respecte a la seva previsió del juliol fins a deixar-la en un 1,7%. La taxa queda força per sota del 2,4% de PIB que estima el govern espanyol per a l’any vinent.
Ara bé, en el seu informe de perspectives econòmiques publicat aquest dimarts, l’FMI manté la projecció de creixement de l’economia estatal en un 2,5%, paradoxalment quatre dècimes per sobre del que espera l’executiu de l’Estat, que ha previst un 2,1% per a la dada macroeconòmica.
En una entrevista concedida a Efe per l’economista en cap de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, aquest ha explicat que les economies orientades als serveis i amb una indústria turística forta, com és el cas de l’Estat espanyol, veuran com es va fonent l’increment en la demanda de serveis que ha caracteritzat els últims mesos del 2022 i el principi del 2023. Aquestes previsions s’emmarquen en un context de baixada de la taxa de desocupació, que caurà a l’11,8% enguany i al 11,3% l’any vinent, mentre la inflació es moderarà i quedarà en un 3,5% enguany abans de repuntar el 2024 fins al 3,9%. En aquest capítol, l’Estat espanyol presenta les pitjors xifres de tota l’eurozona i la Unió Europea, molt per sobre el 6,6% que es preveu l’any 2023 per al conjunt de la zona euros, informa l’ACN
No obstant això, segons l’informe de l’FMI, l’Estat espanyol continuaria sent el país que més creixerà entre les principals economies de la zona euro. L’organisme apunta que ha detectat un increment de les expectatives d’inflació a curt termini a nivell global i alerta de possibles pujades de tipus “més altes del previst”. En tot cas, l’Estat presenta millors xifres de PIB que França (1%), Itàlia (+0,7%) i Alemanya (-0,5%), que pateix una revisió a la baixa de dues dècimes respecte a les estimacions de juliol.
En l’àmbit global, el Fons Monetari Internacional parla d’una millor del 3% pel 2023 i del 2,9% pel 2024. Malgrat la “resiliència” que afirma que ha demostrat l’economia, la recuperació després de la pandèmia i en un escenari encara marcat per la guerra d’Ucraïna és “lenta i desigual”. A més, avisa que l’actual crisi al sector immobiliari xinès podria tenir majors repercussions a nivell internacional, especialment per als exportadors de matèries primeres.
En aquest sentit, i davant una inflació encara elevada, assenyala que el marge d’error en el camp de la política monetària i fiscal “és escàs”. Tot i la situació, l’FMI avisa que les pressions inflacionistes a curt termini s’han incrementat, sobretot les que afecten la taxa subjacent. “I això podria contribuir, juntament amb la restricció del mercat laboral, que es necessitin tipus d’interès alts del previst”, conclou.
