Transalfals manté els beneficis i el mercat, tot i la ‘invasió' àrab
La cooperativa factura un 10% més, malgrat la reducció de producció d'alfals del 23%.
La cooperativa ja gestiona la secció de cereal del Grup Actel, amb el qual es podria fusionar
Transalfals & La Vispesa és una de les principals cooperatives farratgeres de l'Estat. Té quatre fàbriques pròpies, a Montsó, Binèfar i dues a Bellcaire d'Urgell (Noguera), i juntament amb altres socis també comercialitza fins a 25.000 tones d'alimentació animal arreu del món mitjançant la cooperativa de segon grau Iberalfa.
L'exercici 2011/2012 s'ha tancat amb una facturació de 17,1 milions d'euros, cosa que suposa un creixement d'un 10%, tot i que la producció d'alfals va caure un 23%. El benefici ha estat de 455.806 euros i el flux de caixa queda en 1,1 milions. Ha estat positiu, com en els darrers anys, segons explica el director general de Transalfals, Manuel Llaràs. Aquesta estabilitat els permet continuar invertint, mantenir i ampliar mercats, continuar donant serveis i beneficis als associats i situar-se com una de les empreses, encara que amb la fórmula jurídica de cooperativa, capdavanteres en el seu sector.
I un dels reptes, segons Llaràs, és mantenir els mercats interior i europeu, on tenen clients exclusius, com ara algunes de les centrals lleteres més importants de l'Estat espanyol, i una important demanda. I és que el món àrab ha iniciat en els darrers anys una ofensiva comercial que va començar amb la compra de grans quantitats d'alfals i farratges, i que ara s'ha traduït en la compra de fàbriques, cooperatives i produccions. Els petrodòlars, com afirma el director general de Transalfals, ja no prioritzen la qualitat per al consum propi, sinó que acaparen volum i mercats, i perjudiquen així els productors i comercialitzadors europeus.
Manuel Llaràs explica que aquesta estratègia va començar quan el govern dels Emirats Àrabs, i des de fa poc el de l'Aràbia Saudita, van optar per destinar la poca aigua que tenen al turisme en lloc del conreu de farratges. I, com que són rics, compren l'alimentació animal a l'estranger. No obstant això, aquesta importació ha passat a ser ara un objectiu estratègic i econòmic, i tenen interessos i plantes arreu del món. Llaràs no nega que els han temptat, però per ara han resistit als petrodòlars.
Malgrat aquesta nova situació, Transalfals fa més de quinze anys que exporta i treballa al golf Pèrsic i manté actiu aquest mercat.
Un segon repte que Transalfals & La Vispesa afronta ara és la producció d'alfals sense subvenció europea. Aquesta serà la primera campanya sense ajuts i, com que era una retallada anunciada des de fa tres anys, ja havien previst una reconversió per tal de reduir costos. Han suprimit l'àrea que gestionava i tramitava aquestes subvencions i les ha integrat a Actel, soci i una de les cooperatives de segon grau més importants de l'Estat espanyol. A canvi, Transalfals assumeix la gestió de tota la secció de cereals del grup Actel, segons va explicar Llaràs. Això suposa que d'ells depenen 500 milions de quilos d'alfals, ordi, blat i panís.
Tot plegat comença el 1989, quan les cooperatives de Bellcaire d'Urgell, la Fuliola, Actel, Bellpuig, Castellserà, Linyola, Arbeca i Bellvís funden la cooperativa de segon grau Transalfals per gestionar la producció de farratges.
El negoci funciona i creix, i el 1995 acorden la fusió per absorció de La Vispesa aragonesa, formada per les cooperatives de Binèfar, Barbastre, Almacelles i Gimenells. L'impuls i volum que genera aquest acord els permet arribar a puntes de producció de fins a 130.000 tones d'alfals i obrir mercats a tot l'Estat i per Europa.
Aquestes vendes condueixen a buscar noves aliances i el 1998 es crea la societat Iberalfa, responsable de comercialitzar i obrir nous mercats. Iberalfa suposa la suma de més socis, com les cooperatives de Sariñena, Egea de los Caballeros, Montsó, Indulleida i Alfacop d'Alcarràs. Iberalfa va arribar a acaparar el 20% de la producció estatal d'alfals. L'exportació arriba ja a Cuba i la República Dominicana, a més d'Europa i el golf Pèrsic. Ara, el 50% de la producció es destina a l'exportació.
En aquest sentit, Manuel Llaràs va manifestar: “Som viables i capaços de generar beneficis, tant econòmics, que és l'objectiu de qualsevol empresa, com indirectes per als associats, que és la finalitat d'una cooperativa.”
Estalvi amb fusions i energia
La crisi i els constants canvis en els mercats fan que Transalfals & La Vispesa treballi amb previsió des de fa anys per reduir costos i adequar estructures. Després d'associar-se amb el Grup Actel, no descarta la fusió en un futur proper. De fet, el director general, Manuel Llaràs, també ho és d'Actel, i diferents serveis administratius ja els gestiona Actel.
Un altre projecte encetat implica l'estalvi energètic. La deshidratació dels farratges es fa mitjançant calderes de biomassa i de cogeneració. Aquestes eixuguen l'alfals a humitats i la seva combustió, alimentada per restes vegetals, generen electricitat per a la maquinària i les instal·lacions de la cooperativa.
D'aquest procés en surt farratge per alimentar bestiar, ja sigui directament, com a component de la ració de l'animal, o com a ingredient per a pinsos. El farratge s'usa sobretot en vaques de llet, ovelles, cabres i conills.
Transalfals manté els beneficis i el mercat, tot i la ‘invasió' àrab
