Empreses

La delicada estratègia del caragol

Helixcat fa de la recerca el motor del negoci, en un sector amb poc coneixement tècnic

Ara el repte és aconseguir certificar caragol ecològic, inexistent al mercat

Ningú no ho diria, però existeixen 4.000 espècies de caragols, tot i que sols 10 són comestibles. A Catalunya el caragol desperta adoració o fàstic, però els apassionats en mengem només el bover, el vinyal i la regina. El 2001, Josep Fàbregas i Sònia Figueras van decidir donar un tomb a la seva explotació agrària, diversificant-la amb una granja de cargols, davant la “crisi endèmica” de la fruita seca. “Sempre l'hem vist com un sector alternatiu per complementar l'activitat agrària, amb què en poc temps semblava que podies obtenir una rendibilitat ràpida i fàcil”, explica Fàbregas. Semblava. De fet, l'helicicultura té un gran desconeixement tècnic sobre les necessitats de reproducció i criança que en complica la viabilitat.

Dos anys més tard i després de visitar granges en altres indrets d'Europa, aquesta família pagesa va crear la marca Helixcat. Al seu hivernacle de 500 metres quadrats enguany hi engreixen uns 200.000 caragols. Amb l'arribada del primer fred, el caragol salvatge hiverna sota terra. A Helixcat ho fa dins una càmera frigorífica, d'on, amb l'anunci de la primavera, sortiran els alevins per anar a engreixar-se en taules. Aleshores, mengen pinso de cereals fins que són més grans i devoren les bledes i raves que els serveixen d'hàbitat. El bover és el més demanat, per fer-lo a la llauna, i també la base del 80% del negoci d'Helixcat. De la granja en surt una collita mitjana anual d'unes 1,5 tones. Els primers anys, en van arribar a vendre fins a 4,5 tones. La marca la compren majoristes (40%) i establiments hotelers de proximitat del Camp de Tarragona. La crisi, amb la davallada de clients als bars i restaurants, n'ha retallat les vendes. “La gent surt molt menys a menjar fora i el cargol sempre és un plat de carta, no de menú”, remarquen. Però a Helixcat han completat la disminució de la facturació amb l'organització de visites per a escoles i visites especialitzades per transmetre a altres productors els coneixements tècnics adquirits.

TANCAR EL CERCLE.

L'empresa fa tot el cicle complet: tria els millors reproductors per a la posta i després els engreixa fins a la mida mitjana, la més demanada. “El cargol és un animal delicat i, per tenir èxit, la selecció genètica és clau. Hem fet recerca fins a obtenir una closca dura, que no es desfaci a la llauna.” El color també és important. Amb els anys i el suport d'un veterinari de la Universitat de Sevilla -“l'únic a l'Estat que feia recerca abans que li retiressin els fons”– han aconseguit una carn blanca i saborosa.

En petits espais, Helixcat continua la recerca amb l'objectiu de millorar l'estabilitat de la producció i ampliar-ne la gamma d'espècies comestibles. Van ser els primers a aconseguir la reproducció en captivitat de l'Iberus gualtierianus, un cargol típic de la costa d'Almeria. També han provat amb el cargol gegant de l'Àfrica, que arriba al mig quilo. “Aquest no va tirar endavant perquè necessita clima tropical i, a més, allà se'l mengen sense la closca i tallat, però aquí el volem viu i molt més petit.” Fer subproductes d'un aliment amb un consum basat en una estricta tradició culinària és complicat. Helixcat va endegar un projecte amb el cuiner Santi Santamaria per elaborar caviar de cargol, però ara sols en produeix per encàrrec. Un dels frens és la falta de tradició de consum local, afegit al fet que, per dimensió empresarial, Helixcat no es planteja exportar.

PARADOXA.

El clima de l'Alt Camp obliga a tenir els cargols en hivernacles, però aquests plàstics els impedeixen aconseguir la certificació de producte ecològic. Contràriament a Itàlia, ni a Catalunya ni a França -d'on procedeix la producció intensiva en hivernacles- existeix en el mercat cargol ecològic. De fet, tampoc la producció convencional disposa de normativa específica, i estan acollits a la de mol·luscs. “Complim tots els requisits, excepte que en la darrera fase d'engreix els hauríem de treure a fora. Però no podem fer-ho perquè se'ls mengen els depredadors.” Així, el principal repte d'Helixcat és aconseguir “produccions estables a l'exterior, guanyar espai i certificar-los” a través del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Del ‘boom' d'un centenar de granges a quatre

Darrerament, alguns municipis posen traves a la recol·lecció i venda de caragols silvestres. Helixcat no ho considera competència: “Donen propaganda al consum.” Per a la consolidació de l'helicicultura, el vertader repte és la falta de coneixements tècnics i de regulació específica del sector. “Quan un vedell agafa una malaltia, truques al veterinari i llestos. I a les escoles de capacitació agrària ensenyen com gestionar-ne el negoci.”

Fa una dècada es van obrir un centenar de granges a Catalunya. Ara n'hi ha quatre. “Si no tens l'experiència que t'aporta el maneig, invertiràs 60.000 euros en hivernacles i instal·lacions, quan en realitat sols en calen 6.000. Així no han aconseguit rendibilitat i han abandonat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia