700 dies a Barcelona que van marcar Maradona

L’estada de Diego Armando Maradona, mort aquest dimecres als 60 anys, a Barcelona, on va estar 700 dies, el va marcar per sempre, perquè va donar els seus primers passos al futbol europeu, però també al món de la droga, com ell mateix va reconèixer molt temps després en una entrevista.

L’argentí va arribar a Barcelona el 4 de juny de 1982, en una operació en la qual el club blaugrana va invertir temps i molts diners. Dues figures van resultar clau en l’operació, el desaparegut vicepresident blaugrana Nicolau Casaus, i el representant futbolístic Josep Maria Minguella.

Recorda Minguella que la primera vegada que va veure el jugador va ser el 1977 i per casualitat, quan assistia a un partit d’Argentinos Juniors per seguir un extrem que pretenia el Burgos.

“Va ser el primer fitxatge gran en què vaig intervenir i per aconseguir-ho vaig fer més viatges que Aerolíneas Argentinas”, explica Minguella a “Futbol Club Maradona”, un documental produït fa un temps per Movistar.

Inicialment Argentinos Juniors, posseïdor de la llicència de jugador, va demanar 100.000 dòlars pel seu traspàs el 1978, que es van convertir en sis milions d’euros cinc anys més tard.

L’operació s’havia tancat temps enrere (1981) però la va vetar un representant de la dictadura argentina, l’almirall Carlos Alberto Lacoste.

“Em va dir que la pàtria el necessitava per al Mundial (de 1978)”, recorda Minguella. El Barça va pagar aquella quantitat en una època en què un cotxe valia 600 euros, que el salari base era de 154 euros i que un cafè costava 12 cèntims d’euro.

No obstant això, el Barça va amortitzar l’operació Maradona pràcticament abans que el jugador comencés a jugar. Al vestidor del Barça va cridar l’atenció la seva enorme tècnica individual, com era capaç de donar més de 200 tocs a unes mitges de futbol embolicades o una llimona, i també que el Camp Nou s’omplia mitja hora abans dels partits només per veure els seus malabarismes a l’escalfament.

Una hepatitis en el seu primer any –que en realitat va poder tractar-se d’una malaltia venèria– i una greu lesió en el segon van tallar la progressió de Maradona a Barcelona, equip amb el qual va jugar 58 partits i va marcar 38 gols. En aquells dos anys, el Barça va aconseguir una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya.

La tangana després de la final de Copa del Rei el 1984 contra l’Athletic, amb un ambient enrarit, perquè s’enfrontava el Barça de Maradona amb l’equip on jugava Goikoetxea, el jugador que l’havia lesionat mesos enrere, va ser el seu últim partit com a blaugrana.

Minguella recorda que Maradona no volia marxar del Barça ni de Barcelona, però que va haver de fer-ho quan va saber que Josep Lluís Núñez, el president de l’entitat en aquell moment, volia vendre’l. “Quan s’assabenta que volen vendre-’l, es va molestar”, assegura l’agent.

Quinze dies després d’aquella final de Copa, Maradona va posar rumb a Nàpols, que el va fitxar per 1.200 milions de pessetes, 200 milions més dels que va pagar el Barça.

A Itàlia, Maradona es va convertir en un déu. Va fer un equip campió de zero i va conquerir dos Scudettos, una Copa d’Itàlia, una Supercopa d’Itàlia i una Copa de la UEFA.

A Barcelona, Maradona va viure una etapa de clarobscurs que es va conèixer amb el pas el temps. En una entrevista al ’Canale 5’ de la cadena italiana Mediaset, va admetre que la primera vegada que va consumir drogues va ser en la seva etapa al Barcelona.

“Tenia 24 anys quan vaig consumir droga per primera vegada. A Barcelona. Ha estat l’error més gran de la meva vida”, reconeixia Maradona al gener de 2017.